D' ACÍ I D'ALLÀ □□□□□□ Promlscuilal ant humana □□□□□□ poeta Verdaguer, la va veure «de riu a riu ja estesa» i, dee del mar a' Tibidabo, «superba acròpolis que vetlla la ciutat», i algun rondinaire, enverinat per l'esperit de crítica, com D. Miquel d'Unamuno, veient-nos excessivament preocupats per les ornamentacions i riqueses de les façanes, atempera la severitat del seu j 11 amb la benvolença i sols ens sap qualiflcar de «nens Uevantins ofegats per l'estètica». Les taques d'un mantell esplendent Les barraques Però les coses humanes són sempre imperfectes i desiguals, i entre les magnificències s'amaga la misèria, com en¬ tre les flors miríflquee el llimac amb la trista missió d'enlletgir-les i rosegar-les. En els nuclis més atapeïts de nostra ciutat hi ha reconades de cases miserioses, on la vida és un turment, i pels freginals dels afores hi ha barraques que són refugi de la dissort i la pobresa. Unes i altres constitueixen un flagell per als que hi malviuen i un perill per a la col·lectivitat que comet el crim de no posar-hi remei. Aquesta vergonyosa taca de la ciutat s'estén de dia en dia, i, si no s'hi posa remei, aviat Barcelona, la de les cases sumptuoses, els grans carrers arbrejats i els afores incomparables, serà cenyida amb un cordó de misèria que esdevindrà amb la seva lletjor i les seves malalties el càstig del pecat públic de nostra ciutat. Els rondinaires ara poden contemplar □□□□□□ Un barri abocat ■ una parel □□□□□□