LA CAMPANA PE GRACIA EL CONFLICTE Els Reis (o millor dit, els magicians de la llegenda evangèlica, que la tradició ha fet reis perquè sí) porten avui al Betlem d'Espanya un present guerrer. El seguici de r Epifania deixa un retrà de combat y un haf cadavèric. Si hem de fer el Judici de l'any pels seus comensos, més aviat sembla el vell Mars la divinitat inicial qui l'ha de regir, en comptes de la Lluna. Y hcusaqul com Mars fa avui propaganda republicana, al mateix temps que'ls Reis (en plural, ¿eh?) porten, en comptes d'or, acer de canons, y faram de pólvora en comptes d'encens. L'amic Ramir de Maeztu, en un dels seus bells articles, citava Paltre dia el conte de Wells, qui parla d'un poble de cecs ont va a parar un home normal, un home ab vista. La vinguda d'aquell home altera, revolucionariament, tota la vida de la nació; tots els conceptes se trasmuden, les divinisacions de les coses trontollen, el sacrilegi floreix. Y la multilut, trobant en la cara d'aquell home extrany la conca dels ulls, ont semblen alete/ar dos aucells, li arrenca la vista pera que Pigualtat sia restablerta, com escau al prestigi de l'ordre públic— Cada vegada que una de les mil formes d'aqueixa epidemia moral que's diu guerra ataca als meus eonnacionals, jo'm pregunto si nosaltres, els que alsem la protesta, no som uns homes ab l'extrany privilegi d'un sentit que'ls demés no posseeixen, o uns clarividents y normals entre una població de malalts en crisis de vesania. Perquè després, passat el període de les exaltacions, sempre resulta que tots volen entonar el «/o Ja ho deia* dissimulant l'antiga malura que sofriren... Ah! No es veritat allò de que en terra de cecs el tort es rei. Ben a P inversa, en terra de cecs el tort es el Redemptor, y com a tal cl crucifiquen..^ Certa part de prempsa y d'opinió, davant la sorpresa de les noves embestides dels moros, ha mostrat un altre símptoma clàssic de les multitutscpidemiades. elde cercar motius misteriosos, secrets, quasi extra-naturals, a la plaga que no poden acceptar com un normal y llogic esdeveniment. Recordeuho. Ve una peste: t Els metges en tenen la culpa!» diu la turba; o be: «£7s frares han emmatzinat les fonts, pera que'l poble mori. » Ve un urbicidi que s'escapa a totes les investigacions; y la fantasia plebeia comenSa a treballar: t Les bombes procedeixen de la rivalitat del port A, del port B;—o dels capellans,— o dels...» què sé jo!— Ve una vaga general, un dels moviments naturalissims de la confraternitat universal obrera; y Peterna veu ignorant crida: *Es l'or colonista francès, la mà de l'extrangerh—Hi ha frases fetes, veritables clichés, pera significar aquets fetiches cn qui l'imaginació colectiva necessita plasmar els seus odis, com necessita plasmar en ídols les seves materials y tosques adoracions.— E\ oro de Albión.— La mano oculta de la reacción.— El jesuitismo. —La francmasonería.—/// ha hagut, per tot arreu, víctimes humanes d'aquestes adoracions invertides, homes-diables en qui el dit de Içs maltituts ha senyalat el cap visiUe LA POLÍTICA EN 1911 NEM a fer, amics lectors, una repassada general de la política espanyola y catalana en l'any que acaba de finir? Aqueixa repassada, aqueix resum, es sempre una cosa interessant y instructiva. Fem memoria, y comensem. En els primers dies de l'any hi hagué a Madrid una crisis de les que allí anomenen crisis chicas, o sigui una crisis parcial de poca importancia; el rei ratificà el poder an en Canalejas, y aquest tirà endavant ab algunes modificacions en el ministeri. Dos altres fets d'alguna importancia succeiren en el mes de Janer: el viatge de don Alfons XIII a Melilla y la ratificació del tractat hispano-marroquí, el qual no ha servit dels mals colectius, y els ha fet morir com a bocs emissaris, en expiació y desagravi als deus bons, als altres ídols. Però lo dolorós es veure com la prempsa, com l'opinió de les classes socials que haurien d'estar jeràrquicament emancipades de tal superstició, hi cauen llastimosament a cada passa. Aquesta es una de les culpes públiques de l'inveterada y tradicional educació catòlica, que té viciades les fonts mateixes del país. August Comte diria que l'atras nostre's dèu a que'ns trobem en ple trànsit del període teològic al metafisíe, y prenem per realitats els instints passionals, nascuts de Patzar de les simpaties y antipaties. Quan les tropes d'O'Donnell prengueren Tetuan, la consabuda veu pública deia: «i4 mi ningú'm treu una arrelada convicció: darrera els murs de Tetuan hi havia canons anglesos!* — Aleshores encara Anglaterra, la pérfida Albión, monopolisava la fama de la fe púnica, del vell florentinisme diplomàtic— Avui es la mano oculta de Francia... Y pensar que precisament una inteligencia ab Fransa, establerta desde' Is primers moments, en comptes d'aquell absurde coque teig de l'opinió ab Alemanya, hauria pogut facilitar la solució del terrible negoci africà! Perquè lo més greu de la qüestió del Riff es la peremptoritat ab que'ls governs han tingut d'ocupar aquells terrenys barbres pera evitar qae se n'apoderés una nació ab qui no'ns lligava un vincle fort y definitiu. Sense preparació orgànica, sense temps, sense la creació d'un voluntariat ben endurit y apte, hem hagut d'aventurar en la sort d'unes operacions dificilíssimes la pau interior y la llibertat mateixa del país. Aquets són els termes formidables del conflicte. Per llarg temps, la possessió dels presiris africans va ésser pera Espanya una llevar de desgracies futures, en comptes d'es ser una penyora de prosperitats y dominis novells. Per de prompte aquelles guarnicions (presidios en terme clàssic, de prasidium) eren gastos enormes, mercats a Pinversa, oferts a la cobdícia semita dels rifenys. Y ara han passat a ésser obligacions feixugues de guerra, compromisos en que's fuga la pau territorial de la península, eu cuses de campanyes d'Estat ont no entra pera res la sobirania decisiva y primordial de la voluntat del poble. fo comprenc be el conflicte dels governs: la mar es un límit natural; Espanya necessita una llarga colonisació interior.- Però aleshores li cal abandonar els punts estra tegics ocupats a ¡a costa marroquina, que sols són estratègics precisament perquè són el primer capítol d'una ocupació més vasta, d'un imperí nou somniat— ¿Qué fer?— Mai, com. en aqueixa qüestió africana, s'ha presentat a Espanya una alternativa més formidable entre la seva tradició y el seu pervenir, entre el seu natural orgull de vella conqueridora y la seva gloria futura de civilísadora. Y es natural també que les idees de república y monarquia encarnin respectivament un y altre esperit. GABRIEL ALOMAR pera altra cosa que pera fer marquès de Alhucemas al senyor García Prieto. Una mort y una desgracia fou la mort del gran Joaquim Costa, esdevinguda en el seu retir de Graus. D'en Costa digué, ab motiu de la seva mort, en Ramir de Maeztu, que havia sigut el cor d'Espanya. En efecte: davant la llastimosa decadencia espanyola, el cor de l'eminent poligraf sufrí y s'indignà, mentres el poble jeia en el marasme d'una malaltissa indiferencia. Les eleccions provincials del mes de Mars à Barcelona marcaren dos fets trascendentals en la política de la ciutat: l'unió de totes les dretes, desde la Lliga a la Defensa Social, y la forta reculada del lerrouxisme, reculada que significa la pèrdua de l'hegemonia sobre la nostra capital. El debat, parlamentari spbre'l procés Ferrer, ab els seus incidents sensacionals, apassionà extraordinàriament. A conseqüència del debat, y interrompentlo, vingué aquella famosa crisis de la por, determinada per l'actitut en que se suposà a l'exèrcit. En Canalejas se'n sortí sense res més que'l susto, y continuà governant. El debat seguí fins al seu final, y de resultes del mateix quedaren moralment destrossats en Maura y en La Cierva, especialment el darrer. Els discursos d'en Melquíades Alvarez, d'en Pere Corominas y d'en Sol y Ortega varen ésser aclaparadors. La qüestió del Marroc s'agudisà notablement, sobre tot en el seu aspecte internacional. El govern d'en Canalejas tornà a empendre la política d'aventures, y l'exèrcit espanyol ocupà nous territoris al voltant de Ceuta y de Melilla. Mentrestant els francesos intervenien militarment en el Marroc, ab l'assentiment del soldà, y les tropes del general Moinier ocuparen Fez y altres llocs del decadent imperi. Aleshores el govern espanyol donà un cop d'audacia y feu ocupar per les tropes espanyoles les poblacions marroquines de Larache y Alcazarquivir. El fet causà una grossa emoció y la prempsa francesa protestà enèrgicament contra'l procedir d'Espanya, a la qual acusà d'haver faltat als tractats franc-espanyols. La prempsa espanyola, per la seva part, accentuà la campanya antifrancesa. S'arribà a temer un conflicte serio, y en certs moments se cregué imminent una ruptura de les relacions diplomàtiques entre'ls dos països. Després la tempesta s'apaivagà, però contínuà y continua encara la mar picada. La política catalana, durant l'estiu, estigué en calma, sols interrompuda per les desavinenses de l'U. F. N. R., exteriorisades deplorablement ab motiu de les eleccions pera la Junta Municipal del partit a Barcelona. El real decret sobre provisió de Notaries, pel qual se facilita la vinguda a Catalunya de notaris no catalans, aixecà a la nostra un justificat moviment de protesta. Mogué grans discussions la llei de substitució dels Consums, presentada per en Canalejas. Malgrat ésser l'abolició de l'impost odiós una cosa excelent en principi, la llei fou ineptament concebuda, y en la pràctica ha resultat un fracàs sorollós, no aconseguint cap dels objectes a que anava encaminada. Pel Setembre s'encengué la guerra del Rif , y a Bilbao prengué caràcters greus la vaga dels minaires. Aviat se produí un estat de profonds intranquititat general, que feu temer els més grossos aconteixements. Per solidaritat ab els vaguistes vascongats y a l'hora com a protesta contra la guerra la vaga general s'extengué per quasi totes les poblacions d'Espanya, arribant en alguns llocs a convertirse en franca revolució. Els successos més sensacionals d'aquella vaga formidable foren els de Cullera, qual procés tant ha fet parlar y que un dia d'aquets fallarà definitivament el Tribunal Suprem de Guerra y Marina. Les eleccions municipals de Novembre marcaren en quasi tot el reialme una reculada de les forses republicanes, reculada que cal atribuir, principalment, a la por causada en les classes mitges per la vaga revolucionaria que en el mes de Setembre esclatà. A Barcelona la reculada major la sufriren els radicals, y en molta menor proporció els federals nacionallstes. L'especial situació de les forses republicànes locals donà un relatiu triomf a les dretes coaligades, a pesar de la gran majoria esquerrana que hi ha aquí. Ab motiu del miting organisat pels estudiants en la Sala Imperi contra'l real decret de les Notaries, tingué lloc, ab sorpresa d'alguns y ab esverament d'altres, la resurrecció pública d'«Els Segadors», resurrecció que fou saludada joiosament pels elements nacionalistes y que revelà un revifament del catalanisme agressiu, La conferencia d'en Cambó a Saragossa tingué considerable ressonància. Lo més comentat de la mateixa fou un paràgraf que equival a una declaració de monarquisme y de dinastisme. Com que, de fet, ja feia temps que'ls lligaires obraven com a monarquies y com a dinasties, la tal declaració no ha produït gaire fred ni gaire calor a Catalunya. Y l'any 1911 ha finit sota una constelació de sang... En els combats de la vora del riu Kert el Deu de la guerra ha sembrat la mort y el dol. Any nou! Any de 1912! Que'ls teus dies siguin més profitoses que'ls de 1911 pera la causa de la Pau, de la Llibertat, de la República y de Catalunya! .' . •; FULMER ALS REIS ¡Oh, Majestats poderoses, que, en vostre Tiatge triomfal, repartint mercès a dojo feu la joia dels ínfantsl Si, deixant les amples vies de les hermoses ciutats, passeu pels carrers dels pobles estrets, foscos y amagats, fixeuvos en les sabates que tinc al balcó aquest any. Ompliules de llangonisses, barres d'or, bitllets de banc... LA CARICATURA AL EXTRANGER El I^apa y VAjny nou -Aquct vull cmrme'I jo, al'nWgust Aixís ningú podrá desb aratarme'I. (De L'ÀsIno.)