LA CAMPANA DE GRACIA na fet el quefe dels conservadors, l'home Zütetky nré* enraonat perd l'enteniment y's arejunla ab extranyesa si es això una nactó constituida y reconeguda o una casa de boigs en la qual campa cada hu per ont li 54 En Canalejas, que mil cops ha gallejat en els uj discursos y els seus articles d'innovador • de socialista, reduint despòticament, per la violencia, als obrera ferroviaris, que, si d'alguM malifeta poden ésser acusats, es, potser, d'haverse mostrat condescendents y respectuoKU ib totes les prescripcions legals, hagudes vper haver. En els d abaix, afany de lligar voluntats, conciliar interessos y arribar a una inteligencia. En les esferes governamentals, entre Is primerament obligats a manifestar una luperioritat y una cultura fóra de lo comú, impjdencies, reganys, desafios y temeritats. Conjurat el perill, passada la tempesta, al durse la qüestió al Parlament, se manifesta en Canalejas regressiu y autoritari. En Maura, l'home d'ordre, l'esperit conservador per essència, té de sortir a la palestra, y després de donar al Quefe del Qovern una llissó de democracia y de tolerancia ministerial, marcarll el punt just i que, en materia de llegislació obrera, un Qovern pot arribar. Per això diem que de l'enrenou motivat per la vaga dels carrilaires, de les gestions dutes a cap pera arribar a un arreglo, de l'intervenció que en el moviment vaguista han tingut les autoritats, del debat parlamentari a què'l succés ha donat lloc, dels diferents aspectes de la qüestió, en fi, cap tan curiós ni digne d'esmenlarcom aquet fenomen de darrera hora, que no sabem ja si es fenomen, per lo molt que sovinteja. En Canalejas, negant als obrers el foc y l'ai- fet els ni 'esquena al respectable públic y abrassà a la monja.— Afegeix el narrador que ha sentit dir que'l ' va realisarse a la vista dels concorrents, quals juren y perjuren que no va haverhi superxeria ni preparació y que tots varen veure, ab els seus propis ulls, el salt de Sant osep y l'abrassada que va fer a l'estatua. L'escomesa grotesca de Sant Josep sembla que ha tret de polleguera al poble de Pinoso. Ara veurem què hl diu el bisbe d'Alacant . còm s'explica satisfactòriament un miracle que, tractantse de Sant Josep, pot causar disputes de familia verament trascendentals. Opinions diverses —No ho dubti; els catòlics hem de mirar més simpatia als montenegrins. —Ah, doncs, jo'm considero ben catòlic y «Stic per les turques. PM. En Maura, catedràtic de ciencia social «Jensant el dret a la vaga. Esperem que mani en Maura. Veurem, alia "ors, còm s'oblida de lo dit y còm s'apressa a '«nyarlo en Canalejas, predicant tot lo contra fí de lo qUe ara li hem vist fer. X Y Un miracle portentós LEQIM que a Pinoso (Alacant) s'ha realisat un importantissim miracle. Heusaqut còm, segons narració d'un resident an aquella localitat: —Serien les vuit del mati del del Í ' 19' c'lian va ocórrer el fet. A l'oratori 'a íamilia N s'hi havien congregat alguns nnr H- Pera a88ist'r a '« funció religiosa en hocnL ï"8 imalge de Sant Josep, que estava u'ocada en el camaril. Un poc més lluny, com de D^nament de I'altar· hi havia una estatua estsv k rePre8entant una monja, estatua que rava de¡una d'imaginarse lo que l'espe- mldpfn·mé8 8ran era'1 fervor del8 devots, y en ' imato 'H8*8018 "ré8 solemnes de la cerimònia, «OH A Patr'arca' com empesa per un resde iv\a un 8a't, d68116,1 camaril al lloc estatua, va obrir els brassos, va girarse so, els va fer apendre un himne, repartintlos uns versos impresos que comensaven aixís, textualment: iHO MARÍA! Ara vegin còm pujaran, aqueixes infelisses criatures: moltes oracions, molts cants místics, però poca ortografia. Sinó que es lo que devia pensar el senyor rector: —Tractantse d'una processó, les atxes han 'anar endavant.— Y per això va posar la H davant de la O. EMPS enrera, l'Ajuntament va confiar al senyor Iglesias (E.) la defensa d'un plet que sosté ab els PP. Camilos. Y ara, el gran Emiliano, ha presentat una factura que, pera comensar, ja puja una barbaritat de pessetes. iMolt bé! Es a dir: [molt malamentl Quan l'administració de Barcelona era exercida per individus dels gremis de velers, flequers, cerrallers, agullers y demás acabados en piezas, molt conformes en que, al veure's aquella abocada a un litigi, se nomenés un advocat pera defensar els seus interessos. Però, avui, ab la colla de pica-plets que hi hà dintre'l Consistori, són ells y ningú més que ells els qui, obligatoria y gratuïtament, haurien d'encarregarse d'aquets assumptes. Ja n'hi hauria prou ab que la Pubilla pagués a tinta y el paper sellat. No creiem que cap dels regidors aludits s'oposés an aquesta reforma. Sempre seria feina més honrosa y adequada als seus mèrits la defensa d'un plet, que la pre sidencia d'una comissió de Mataderos, per exemple. Ha causat enorme sensació el discurs d'en ^erroux a la «Casa del Pueblo». Tothom convé en que es un cas de barra sense exemple en l'historia dels embaucadora. Nosaltres creiem que ha arribat l'hora de no parlarne més d' aquet caudillo. Tot quant de la seva conducta s'ha dit y's pugui dir, ell ho ha afirmat, alabantse'n. Els que encara'l segueixen ja saben a què y aont han d'arribar. Quan la burgesia hagi aixecat un monument al seu conductor, ells hi aniran a menjarshi la miserable escudella, asse guts en el socol. Quan en Pau Iglesias, a les Corts, preguntà al üovern quina llei l'autorisava pera aplicar certs articles de la dè reclutament ab motiu de la vaga dels carrilaires, en Canalejas, ajustant se estrictament a la veritat y tirant de passada una floreta indirecta a Catalunya, a qui sembla que vol conquerir definitivament ab això de les Mancomunitats, podia respòndreli: «Que, en casos de compromís, el Qovern té atribucions per' passarse pels talons totes les lleis del pafs.» Y van noucents noranta nou, per no dir mil «Els de l'« Ateneu Tradicionalista» han fundat un nou setmanari que porta per titol Monai qula Federal. n Monarquia federal, ¿eh? Passin el favor de atarme estas dos moscas por el rabo. Dues coses que's donen bofeta des, la monarquia y el federalisme, abarraga nadament unides per obra y «mala pata» deis emula d'en Savalls. Ja ho diu en Quimerà en Mar y cel: ...són els que duen el punyal y la creu tot d'una pessa. Segons se diu pel casinets, don Melquíades Alvarez, el quefe del nou partit reformista, ha escrit als conspicus d'aquí, dientlos que vin drà a inaugurare! «Banco Hispano-Americano y que, de passada, visitarà ais seus estimats correligionaris. Lo qual vol dir que, abans que tot, es el banc. Es a dir, els calés. La religió y la gramàtica. Diumenge passat, el rector dels Josepets va llensarse ai carrer ab els nois de les escoles de la barriada. Y, pera que'ls menuts cantessin algun roman El paraigües Un vespre que plovia d'un modo regular, volgué el bon Canalejas sortir del seu palau. Mes...— ¿Cóm ho faig -va dirse— tenint l'auto espatllat y no haventhi manera de ferne venir cap?— Per sòrt, veu un paraigües en un recó oblidat, y— jEureka!- exclama, alegre, saltant com un xaval.— Paraigües adorable, teulat providencial, ipoc sabs de quin apuro tu'm vens ara a sal vari |Oh sostre, oh toldo, oh vela!... D'aquet favor que'm fas, jo't juro recordarme'n per una eternitat.— Y agafant el paraigües ab totes dugués mans, el besa y l'acaricia, els ulls posats en blanc y repetint tres voltea ab el cor inflamat: —Gràcies a tu, ara surto, la pluja desafiant... iJo't juro recordarme'n d'aquet favor que'm fas.— Passats quinze o vint dies del vespre del ruixat, observant el paraigües que d'ell ningú'n fa cas y que altre cop se troba en un recó, oblidat, crida an en Canalejas y li diu:— ¡Rh, company!.., ¿Aixís es com me pagues? Sol aquí, abandonat, la tela ab mil arrugues, sense tení un mal clau ont poguer repenjarme, ¿aixó es lo que, empleant frases de mel y sucre, un dia'm vas jurar? ¿Que ja no te'n recordes d'aquell crític instant en que del teu apuro te vaig vení a salvar? . —Amic— fa en Canalejas, en tò molt natural,— aquell dia plovia y avui... no plou gens ¿sabs? Contents y eng-anyats — Vaja, Tonet, te felicito... ¿Quant te to quen, a tu, d'aqueixos cinc milions que us do nen les companyies? — ¿A mi? Disset cèntims y mitg. Vull dir que, un cop passades les hores... de ruixat, ¡vés qui es que se'n recorda de lo que'ns va guardar de mullamos el trajo y el sombrero flamant!... —Però, ¡aixó es molt poc serio!. —Serio o no, tant se val: tractantse de paraigües, aixís es com se fa.— D'aquesta breu historia que acabo de contar, potser, lector amable, no'n vegis la «moral». Però, si ets carrilaire y sabs lo que ha passat en cert famós assumpte... ni una palabra más. C. QUMÀ Sant Pere de RindeviUles, 22 d'Octubre. No serà mal que cridem l'atenció del senyor Governador sobre lo que està passant an aquesta vila. Fa un quant temps que'l senyor Arcalde té abandonats els seus devers, no portant a cap els acords que pren l'Ajuntament; per lo que nosaltres endressem la queixa a la primera autoritat provincial, no dubtant que farà justicia abans no s'agreugi el mal. Ja veu, senyor Arcalde, que'l poble està alerta; si vol jugar ab l'administració, fassiho ab la propia, car de continuar jugant ab la comunal li picarem els dits. FILOSOFIA VULGAR No registrarà jamai l'historia un cas patològic més agud ni més perniciós de bogeria destructora que'l que s'ha apoderat de tots els governs de totes les nacions que s'anomenen civilisades. Crec més: estic en la seguretat de que estem presos d'un profond desviament psicològic, quan més ens vantem d'esser civiltsats. Sols destrucció, aniquilament, barbarie, es el resultat forsós de les energies dels nostres governants. La seva missió es sols inspirar el terror. La seva obra es sembrar la destrucció y la mort. No pensen pas en fer felissos als pobles, estudiant el descobriment dels grans tresors d'energies, de forsa y de vida que'ns ofereix la nostra mare Terra, ni en fer del Treball l'única religió que ha de redimir els homes; sols pensen en progectes pera destruir l'humà llinatge, pera fer naufragar les naus enemigues, pera sepultar en el fons del mar milers de vides, pera aixecar els seus tronos sobre'ls óssos dels sers humans, pera construir els seus palaus amassats ab la sang de germans nostres. Sempre la guerra, que simbolisa tots els crims y totes les injustícies, corona l'activitat de tots els governs de totes les nacions civilisades. En nom de la patria s'han assessinat milers y milers d'homes. En nom de la religió s'han sacrificat milers y milers de vides. En nom de tal o qual doctrina econòmica o política s'han immolat milers y milers de víctimes. Sempre la sang ha servit pera escriure l'historia de totes les nacions. SI la guerra no fos prou odiable ab tots els seus horrors y ab tots els seus exterminis, ho seria bé prou ab el fet senzill de que en ella no véns mai el més just, sinó el més fort. Per això els governs de totes les nacions civilisades han malgastat la fortuna dels pobles empobrits, pera sortir triomfadors en els seus ideals de mort y d'extermini. J. PUIQ CASSANYA Un progecte de llei sobrer Un fet de grossa importancia ha vingut a cambiar l'aspecte del conflicte ferroviari. La companyia de M. Z. A. ha fet públiques les millores que ha acordat concedir als seus obrers y empleats. Aqueixes millores— el detall de les quals es ja conegut—són satisfactòries. Els carrilaires les han