612 Catalunya 15 Novembre 1913 EL TRESOR El reialme dti cel és un tresor amagat en un camp. Nc fou hereva eent de les terres llunyes, i venien a llur desgrat a viure a la contrada. La nova terra els pareixia dura, desavinent a llur costum, i veien cl cel novell immòbil com un sostre; rélglU cantava en una llengua estranya i amb sa brancada els arbres de la via (eien senyals no pas entenedores. Cada matí la colla d'ells passava cap a la feina, sense enraonies sobre cl lloc a on eren en l'espluga les ametistes i les c&lcedonies i l'òpal xafegós i la turquesa tant escaient al s( de les innuptes. Però tots ells guaitaven l'ocellada i la mentida canviant dels núvols, i la claror del dia que no dura; i era debades perquè no entenien la paraula del lloc que sempre deia en l'aire, cl cel, els arbres. Ics espones: — Servo un tresor que té de veure cl dia. Vora el tresor creixia una pomera; i quan l'hereu es va triar companya falaguera a son cor, en llurs fugides, — com a sarments entrellaçant els braços — ells abscondien a la posta els besos dessota de les branaues enflocades. Al somni d'ell debades perveníen imatges del secret de sota terra, car ell tot i dormint així parlava: —Cap cosa llu sinó tos ulls, amiga. — I al deixondir-se. i atançats com eren. i devegades enllaçats encara, ni es recordava de l'avis del somni : reien, cantaven sense sabiesa. Car de l'amor en la follia inútil apar una follia tot enigma d eternitat. Vora el tresor s'alçava un bell pcnval. En clares nits obertes anava el fill segón a encimbellar-s'hi : jaquia dels amics la companyia i oolidava les gràcies anyoroses de la muller que a mitja nit plorava com fa l'infant quan és la mare llunya. Ell. mentrestant, immòbil en la roca, atalaiava l'immortal carrera de les estrelles, fins que senyalava la lleï de cadascuna ; i qualque hora cercava en elles una coneixença de com s'hi nuen les petites xarxes dels averanys i de! desti dels homes. A voltes, lis, va decantar la testa, i dins una sopor que li deixava no ben closos els ulls. veia en presagi la lluïssor de devall terra. I feia, sacsant la testa amb un orgull de savi: — Es tal volta senyal que les estrelles a mon afany tMlcsaràn misteris. — I sense seny feia retorn als compte*. Car del saber dins la follia vana ve a migrar-se en ciència tot enigma d'eternitat. I, del tresor devora, era una afrau on s'escampava l'aigua i a on hi havia les gentils cruïlles de moltes sendes : !_ talment per ella anaven els pastors i les ramades. amb els marxants que sense atur caminen, i fins i tot els pobles qui s'allunyen 0 encalsats o vers millor contrada. 1 un altre fill, el que era terç, volia sé poderós i cogitava sempre que dalt la vallcaldrfa que bastissin una torre de pedra sobirana: l haurien la contrada i les riqueses I per servents les races viadores. Un jorn s'enduia un càvec : que volia abans de tot cercar la fontanella a vora d'on seria la murada ; i tant vora cl tresor feia sa clota que a un cop de càvec li salti una gemma al seu davant, en la claror del dia. Ell que la plega: — Ouf dirà si és pura? — Mes totseguit fa rebaté per terra ; — Oh, malvinguda gemma tota sola! No em fas servei perquè no puc donar-tc avui encar, dins un anell, a una alta princesa en un festí de noces I — I de despit a un altre lloc cavava ; car del poder en la follia inútil par cosa llunya qualsevol enigma d'eternitat. I una vegada un home — que eia, aquest si. de la mateixa terra — del tresor en el camp feia sa via. Era un meçquí de vida engumosa, trist homenic amb la mirada lassa, poc assenyat, i que cada any es feia més geperut i més menuda cosa. Amb sa muller vivia i la fïllada lora poblat, en un relleix de serra, i en un casal on pels forats del sostre s'hi guaitava la lluna. Massa eren gent de pecat; els homes els jaquiren. car tenir-hi amistat era com una dura despesa, i ells així tornaren dessabentàts del bell saber dels homes ; i la desesperança que'ls garffa contrarià la divinal memòria a dins llurs animetes malastrugues. Doncs aquest home, tot i fent sa_ via, - passà en cl camp ; com era làs. i era a volt de nit, s'embadalí una estona. I ell que guaitava tot el cel, els aires, els arbres, les espon«« i les sendes. I ell que oi la paraula entenedora del lloc on era ; per això acalant-se arrocegà son cap contra la terra, i bé llavor es el tresor sentia que gemegava perquè el deseolguessin. I va plorar tot cogítant aquella gran mercè del Senyó. I ell que sos braços com un orat alçava ; i s'en corria cap a la llar esbalandrada i erta. cap a la llar, a on els vents passaven com vells amics, sense trucà a la porta. Quan ell entrava amb sa galant fortuna : — Com has tomat tant aviat ? — li feia agrament la muller. — De quina crosta iem rosegons demà, si no treballes aquesta nit ? — Mes ell li deia: — Fembra, caigui ton dol. que el bé de Deu arriba. — Vès que la nostra filla s'és posada tota malalta i és un plany tot'nora! — El bé de Deu ens donarà metgia. — Com aixf parles, si la nostra casa és esfondrada, no ningú ens ajuda, tu 1 jo som vells i la mainada és tendra, i maledicció par cada aurora, i de la post a on el pà teniem ahir n'hem feta la darrera estella ? ■ — Dóna. i encar vendrem la nostra casa. i encar la roba quc'ns cobreix, i totes les cabelleres de les nostres filles, i acabat el treball de set anyades de nostres fills, i si marxant trobéssim, tu i jo ens vendríem per esclaus. Llavores amb cl diner podem comprar tot d'una dels tres germans la plana de garriga, fent partió de guisa que'ls restessin l'arbre, el penyal, la font i la murada. Car ço no ós ço que mon cor hi prea, jo vull no més ço que l'esguard no troba. I així desnús. i famejants, i lassos. sense racés, i endogalats pel deute en tots els nostres fills i els nostres cossos, assolirem el bé de Deu que crida dessota terra i els humans no l'ouen. Regraciem el nostre Deu. oh fembra. Ell dona al ric un mósr i li mesura, més de l'humil escampa dins la via el gran tresor que no defal! pels segles i a on els àngels baixen cada dia. josep CARNER. J