Capital i capitalisme Molts obrers confonen el capital anib el ^Pitalisme. Es pot dir que totes les qüestions socials tenen per origen els abusos com,e*« pel capitalisme però no pel factor capital. En l'ordre econòmic, capital vol dir rique88 Productiva, una riquesa destinada a la Producció d'altres riqueses. No s'enten per •^Pital únicament el diner, sino tots els bens Productius. La maquinaria i les matèries pri""«s. formen també part del capital. En general el capital es el fruit de l'esacumulat, però pot obtenir-se també•alent-se d'altres mitjans llegitims. Es vera^nt útil el capital! Podria prescindir-se ^.«quest factor en la vida del treball? El caP'taJ és l'auxiliar indispensable de la produc^ econòmica. El treball es verament el fac~r de la producció econòmica, però l'obrer necessita l'utillatge necessari per a produir *l mateix temps anticipació pecuniària per j·'rtenir el producte del seu treball. Si l'obrer 0 obtingués una remuneració abans de la «nda dels articles que ha produit es moriria j*e 'am, car moltes vegades no es llença al e^cat fina al cap de molt de temps. I-1 obrer sense preocupar-se si es vendran o ^els articles per ell elaborats, cobra la «ol^« convinguda i per tant forçosament ne ^.'ta l'existència del capital. , no fos licit acumular els diners llegiti^"lent guanyats, com podrien adquirir-se '«ateries primes i la maquinaria necessaa Per a la producció? Si a l'obrer no li doJfc'n eines i màquines, podria produir abun- for autf"1ent de valor de les matèries transpr'nades, afirma Marx, es deriva del trebaU. re»! qUé· doncs· es pregunta, el capiUlisU es tam Un l>&n dels bencfic'8 obtinguts absolu- Vjent amb l'esforç dels obrera? vor* re8P08ta es senciDissima: Marx no ha tnó reconèixer com agent de producció no- direr+Ue el tre,,aI1 dc l'obrfsr· ' el kreb·" lk]s PohT0^ no merejx un salari? I el concurs Pensa? ^ cap'tal 00 rTlere'x un* reconi' «es n he'n VÍ3t que l"ob,er necessita màquiei a transformar les matèries? Doncs si cono ltaal le8 hi facilita " 68 Preocupa de 1 ado"^1^ mt:icats Per a donar-lcs-hi sortida Produ"-6-'* ^"e'xements per aconseguir una difleu^10 més acuratla ' més ràpida i menys ^t08». no jKït lícitament retenir els be¬ neficis que li pertoquen després d'haver donat a l'obrer ü soldada convinguda? Ara veiem que cosa es capitalisme. El capitalisme es d capital diner sota diverses formes: moneda metàlica o fiduciaria. valors negociables, rendes, crèdits hipotecaris, accions i obligacions de diverses espècies. El capitalista no es el director de la seva pròpia indústria ni el propietari de bens immobles, sino l'impulsor del capital movible, del diner sota diverses formes. Els trets característics de la pixxiucció capitalista, es la separació del capital del treball. En la petita indústria, on el propietari fa produir ell mateix el seu patrimoni, el productor treballa amb capital propi i per tant no pot considerar-se com producció capitalista. El capitalisme es desenrotlla en les grans indústries i especialment en les societats anònimes. En aquest cas el propietari del capital i l'obrer son persones completament diferentes i de vegades amb interessos oposats. S'enten per regim capitalista aquell en el qual cl capital diner, té no tan sols una acció preponderant, sino també una iniluencia abusiva i de vegades il·legítima. Es un fet evidentíssim que aquest capital té en gran part un origen injust i que moltes vegades no serveix sinó per a realitzar operacions usin àries, especulacions abusives i monopolis perjudicials. Aquest capital s'ha desviat del seu objecte primordial que consistia en ajudar el treball i ha esdevingut un instrument d'opressió i de vida ociosa i poc honesta. El capitalisme aparegué vers el segle XVI, amb l'explotació de les empreses mineres i amb el desen rotllo de les banques i de les manufactures. El capitalisme envaeix totes les funcions econòmiques, portant-hi el desordre. Usurpa la direcció de la vida econòmica, sense tenir en compte que aquesta peitany al capitalista productor que es el veritable impulsor del progrés sociaL El capitalisme ha despullat la vida econòmica del seu caràcter moral. Com voleu que s'interessi l'accionista de les societats anònimes, pel regim del treball, si per ell la llei suprema es el divident? £1 capitalisme fa regnar en la vida social l'esperit de lucre, la cobdícia i el desig d'enriquir-se infinitament. Lleó XII I blasma del capitalisme desordenat en la seva magna encíclica Renm Novaruin. La violència de les revolucions ha dividit el cos social en dues classes i ha obert entre elles un abisme insondable.