l'i CATALUNYA SOCIAL El primer, «lordinari professat pels que estan en les altures del predomini de les riqueses, la posessió de Ses quoJB mantes vegades, injusta, quasi, sempre perillosa, volen i-on servar i augmentar per tots els mitjans possibles. El segon, és generalment, el seguit pels que es troben en les profunditats de la misèria, tal vegada més moral i intel·lectual. Que econòmica, els quals pretenen pujar i gaudir del *batiqnet de la vida», no tant per les seves virtuts i mèrita quan per la turbulència dels tumiütes populars, per el furor de les lluites fratricides i per la subversió complerta de tots els valors socials i humans; essent tan detestable el Uiberalisme econòmic que és el primer com el sistema socialista, que és el segon. En front d'aquestes doctrines, el P. Palau, predica la doctrina de la desigualtat, però la desigualtat a favor dels pobres, dels indigents i els desvalguts, car solament practicant amb esperit d'amor aquesta desigualtat, es pot aconseguir la única i possible igualtat, que recomanava l'aiKjstol als fidels de Corinte, i que produirà com a lògica conseqüència el retorn al veritable esperit de sà corporativisme, infondrà un baf constant de mutualitat i cooperació; farà sentir tots els deures de la més perfecta solidaritat i fraternitat cristianes i posarà en acció l'amor mutuu entre els membres de un mateix cos social, entre els germans d'una mateixa familia, en la qual els niés petits son la delicia dels majors, i els més humils i abnegats la glòria i el consol del llinatge. F. MANICH. JD'ací i d'allà Gràcies a Déu que Ics nostres tropes han arribat al cim del Gurugu, perquè en veritat que clb cronistes del teatre de la guerra ens feien patir. No sabiem on aniriem a parar amb les seves enlairades proses. Ara com no muntin en aeroplà ja no poden arribar més amunt. » • • Ek comunistes es queixen de que a la Casa del Poble de Madrid hi han espies per a deletar els del partit no coneguts encara per la policia. I encara més: els espions son gent d'upa dintre el socialisme. Això ens recorda, per tal de dar-los ooncell, un contet: Un gos va moasegai un senyor i en P*0' testar davant de l'amo de l'atropell, aquífiva contestar: — Això rai, no samoini, mossegui'l vostè an ell. • • • A Ginebra s'ha refusat en plebiscit la pi-0" posició de poder ser les dones electores i gides pels càrrecs de regidors. Han fet bé, perquè el cap d'avall corrien el perill es municipals d'haver de servir de mainaderes i els guàrdies urbans, de senyoretes de companyia. Els tècnics militars diuen que l'objectiu de la campanya africana ha d'ésser l'ocupació del riu Kert. En Gucria del Río està emocionat i sent ja militarista perquè veu que ha trobat la manera d'UTibur a la posteritat. A VHistoría dc Espaha o -ntemporànea hi haurà un capitol que dirà: Guerra del Ho Kert.» üiCatastròficü! • • « En vespres d'obrir-sc les Corts els calxliís de les fraccions lliberals s'han reunit, han dinat i no han dit una paraula, però lu»1 menjat bé. Es aquesta una bona manera de pendre coratge i força per parlar quan siyui hü-a. 0 sigui abans del dinar ministerial. • • • Nosaltres ens condolcm del trist paper q11* estan fent els pobres comunistes. Ells que havien atabalat ami» les prèdiques del sfl"* patric, i ara, té, ens assaltentem que al TerÇ d'Estrangers estan allistant-se a grapats els pistolers. Ara que ells per sinecrar-se deuen dir flOJ per allò de no voler tenir pàtria no entiw en files, sinó que van al Terç. cosa ambigu*" però nosaltres assegurem que no és per aquesta causa: Es perquè no tenen cèdula. • • • L'home del dia és don Alexandre LerrouX' 1 el motiu, i la seva incògnita. Tots els diaris: Kn Lerronx és republicà? En I^erroux és monàrquic? I ell, parodiant la frase camboniana, a^6' gura: Monàrquic? Republicà? Tranquilitat i bons aliments.