CATALUNYA SOCIAL EL QUE PASSA ESPANYA. ENDINS El nombre de 800 cadàvers, de que parla, vern en la darrera ciònica trobats al MontArruit, ha de multiidicar-se per tres. Passen de 2.400. Els corresponsals de, Melilla parlen esgarrifat^ virulents, del macabre i horrorós espectacle que presenciaren al arribar a dit lloc, i criden venjança. L'hecatombe tal volta no té parió a la historia de Ks tragèdies humanes, perquè els cadàvers fan veure amb llurs actituts els martiris afrentosos, dilacerants, horribilíssims, de que foren víctimes nostres soldats a mans dels traidors que els prometeren respectar llurs vides si es rendien. A les Corts del regno ha continuat el debat sobre les responsabilitats de la catàstrofe de la Comandància de Melilla, amb baixes mins polítiques per part d'alguns oradors, o amb el bon fí de espolsar-se les culpes per part de algún altre molt assenyalat. El fet de involucrar-se en aquest debat, ' ademés de les misèries polítiques, la qüestió de Ics Juntes de Defensa, cosa altrament natural, ha desviat els debats mantes vegades, i convençut novament an aquestes Corts d'inútils i desastroses. .Sortosament la aprovació del dictamen de la Comissió Mixta sobre la que ja podem dir IH de Cases barates, el projecte d'Ordenació Bancària presentat i explicat en un formidable discurs pel Ministre de Finances, i altres empreses per l'istil, atenuen la duresa d'aquests judicis. La guerra del Marroc va desplaçar-se a la regió de fetuan, a on les càbiles obedients a Abd-el-Krim i les del país de Gomara, atacaren amb canons i ametralladores quatre de les principals possicions nostres, posant-les amb greu perill. Apart»Tn els ulls, Uagrimejant, d'aquelles terres xopes de sang germana, girant-los envers espectacles tan formosos i ennoblidors com el Congrés Terciari Franciscà que ha tingut lloc a Madrid, presidit pels Reis i amb assistència de deu mil congressistes representants de més de cinc cents mil terciaris, i la magnífica commemoració del Centenari del Dant, també presidit pels Reis, en qual acte han perorat el famós P. Janvier (francès) i el incomparable P. Rutten (belga), que tractà tema tan interessant com el del franciscanisme i la qüestió social. ESPANYA ENFORA Wirth, el estadista catòlic d' tan ben guanyat renom, ha tingut de sacrilicar-se novament, per tal de salvar a la seva dissortada pàtria dels horrors de l'anarquia, acceptant 1» formació de un ministeri capaç d'ontend'6.3 amb Polònia i portar a cap bonament la divisió de l'Alta Kilèssia imposada per la Societat de les Nacions al imperi alemany en benefici de dita nació. Com tractaria aquest complicadissim i perillós negoci amb estatistes igualment catòlics, es d'esperar que el resoldran lo més equitativament possible 1 amb pau. L'altre assumpte llarg i penós que pertorlí el mon, el d'Irlanda, està, com vulgarment sol dir-se. a punt de caramelo. Lloyd Georgc acaba de declarar a la Cambra dels Comuns que la soberania del Rei d'Anglaterra sobre Ir' landa ós amiitio eine nm per a solucionar-se el plet irlandès. Els sin-feiners sembla que els agullona més que això (que abans era el caball de batalla de les seves reivindicacions), l'actitut del Ulster, rodonament oposat a tota convivència amb la nació de quo forma part. Tota la vella i cordial aversió d'Anglaterra als catòlics sembla i"6' gida i reconcentrada an aquest recó irlandès, cosa que fa el joc marevcllós a l'astut primer ministre citat per a fer acallar als herois irlandesos. Poc haurem-de viure per 8 veure la solució d'aquesta gran xarada. Els principals polítics europeus son en camí de l'Amèrica del Nort, aon ara gravita l'eix de la política mundial. La Coniercnci* de la pau, que tindrà lloc a Washington dintre pocs dics. tal volta ens portarà la guerra.Mentres la pau del mon no s'assenti sobre les condicions que en temps opartunissim va fixar la Santa Seu, seran endebades els esforços que's facin per a obtenir-la. Els celebèrrims 14 punts del ex pacificador Wilson, que van fer caure les armes dels exèrcits alemanys, clamen a la justícia... Es en va fl0* s'hagi imposat al mon la més col-losal tirania que recorda la historia per a fer surar coses tan pesantes... La recent aventura del ex emperador Carles d'Austria acabà tràgicament per ell. Perdé la Imtalla que lliurà camí de Budapest i caigué presoner dels mateixos que i*^ doren, tot i oombatent-lo, per por de la P0^' tica i de la gran Entente. J •