CATALUNYA SOCIAL enrotllainent. Per això diu la Comtesa del Castellà: «en visitar el local destinat al Restaurant i cuines, al Bar i als Banys i Menjadors que s'acal)aran més endavant, no podem menys oue manifestar la nostra complaença amb merescuts elogis, puix no recordem haver visit** una Institució tan completa en els nostres viatges per l'estranger.» I el mateix podem a'egir de l'amplada de les seves Aules, Biblioteca, locals per a totes les Seccions. Advertint que allí tot és cuidat, tot polit, tot tractat exquisidament. L'esperit hi floreix an-eu. I aviat allò estarà convertit en una gàbia d'or on hi apendran als refilet* de la vera llibeitat, de la cultura, de la formació del caràcter, una munió de noies de totes les nostres classes socials treballant per la seva racional perfecció i elevació social. • • Però en mig d'aquest jorn d'inauguració que per l'Institut de Cultura ho és de triomf, no enspod em estar de dedicar un record d'enyorança an aquell reconet tan deliciós del carrer d'Elisabets on l'Institut va néixer. No podem oblidar aquelles saletes blanques i polides, aquell pati de rajoles verdoses i amb el brollador de plata, aquells locals nets i blancs on d feinejar era incessant, aquell retaula de la Moreneta presidint lliçons exposicions variades, conferencies, festes sempre exquisides... iOh, com marxarà l'alegria d'aquells bells indrets de Barcelona al fugir-ne l'ocellada de de l'Institut de Cultura! Però sempre, sempre, recordaran aquells carrers els qui en ells veieren nàixer aquesta institució que avui és la més gran de Catalunya i d'Espanya, i una de les més grans del món en matèria de cultura i formació de la dona. » * * I amb ocasió de l'inauguració del casal femení i de l'ampla volada que això pel mateix suposa, sians permès repetir el que moltes vegades hem dit en matèria de restauració cristiana de la societat. Els catòlics tenim dos camps ben nostres per a cultivar: el de les dones i els dels agricultors. En el primer, a Barcelona i a Catalunya sencera (Mataró, Berga, etz.,) s'hi fa bona feina. Son innombrables, i molt vives, les institucions que s'hi desenrotllen. En el segon, la tasca és també grandiosa, encara que amb una mica menos d'esperit. En una i altra hi manca, pdtser. una mica de coordinació: però aquesta vindrà quan les mateixes circumstancies ho imposin. iEs que d'aquesta coordinació no n'hem tingut suara un exemple entre la Caixa de Pensions i l'Institut de TnbàD de la dona? Es clar que el camp obrer industrial l'hem de cultivar també. Però mentres això sig"' difícil, com ho és avui, iquins camps de neutralització pel sindicalisme no'ns ofereixen eb dc l'acció femenina i acció agrària! iBenvingut sigui l'Institut dc Cultura en aquest redós social de la Via Layetana, í>mbrejat per les torres de la Catedral i amorosit pels cants del Palau de la Música Catalana' ^ que la nova casa es converteixi en un esglaó més en aquesta obra magna de l'aixecament de l'esperit i de la cultura de la dona cristiana i catalana! Josep M. GICH-