CATALUNYA SOCIAL EL QUE PASSA ESPANYA. ENDINS EI fet pol i tic sobressortint de la setmana Tha constituit Li discusió i votació de la propossició presentada pels lliberals al Congrés amb motiu del debat sobre els successos del Marroc. El Covem va acceptar l'essencia de dita piopossició, que es referia al protectorat de la zona d'Africa, i per boca del Sr. Maurava refusar el restant de la mateixa que feia relació als problemes militars i que tancava una manifesta censura per el Sr. La Cierva. Ja conformes en l'essencial, govem i oposicions guvernamentals, no cabia arribar a votar la proposició. Perquè iqué buscaven els lliberals?, idefinir criteri?; ja ho quedava amb la discusió, sobrant la votació; iprovocar una crisi? no, de cap manera, segons en Romanones, qui va defensar la proposició; llavors, i perquè votació? I aixi resultà que en Romanones i l'Alhucemas volien evitar la votació per inútil' i perjudicial; i l'Alba i l'AIvarez volien votació per fer mal al Covem. 1 entre la discordancia dels lliberals i un avis arribat als mateixos d'una alta personalitat anunciant un Covem Cierva pel cas de que fracassés l'actual, feren el miracle de que els lliberals votessin i no votessin la proposició, arribant a l'extrem de que els dos Ministres lliberals votessin en contra de la proposició presentada pels seus caps, per exprés manament dels mateixos. iQuin paper més ridícol! Amb això queden altra volta dividits els lliberals i consolidat el Covem, a gust d<^ l'opinió sana. El nostre exèrcit seguèix avançant en terres africanes, trobant, escassa resistència. Ha ocupat Ans a Ras-Médua, amb el que's diu queda tancat el primer cercle d'operacions. El segon sembla, i>erò, que no es farà esperar. També s'afirma que el CenemI Cabanellns està sumariat i destituit amb motiu de la seva carta sobre les Juntes de defensa. Aquest assumpte porta un caient gens agradable. A Barcelona s'ha reunit sota la presidència d'un Ministre, una Assemblea magna de corporacions i forces vives per a ratificar i enfortir la tasca de la Junta de l'Exposició Internacional i Espanyola i senyalar la data de les mateixes, que es fixà per abans de l'any 1925. L'Assemblea constituí un esdeveniment ciutadà. ESPANYA ENFORA En parlar, la darrera setmana d aqueste8 planes estant, de les potencies maritintfS que es disputen el domini dels mars, qued*' ren oblidats els Estats Units, com si no f06* sin, avui per avui, els capdevanters del i"011Per fi sembla que aquest domini se'l repar' tiran, potencialment, els yanquis, els angl*' sos i els japonesos, en la corresponent pW porció: cinc, cinc i tres. Encara que la Conferencia de Washington no conseguís a'^r* cosa que aquesta, ja fora un aconteixenient memorable. Referent a França i a Itàlia, sembla ciue les marines de guerra de ambdós potenci*9 no sofriran disminució; al contrari. Com (lue la seva desproporció comparada amb lesdele* tres dites grans potencies, es excesiva, W França com Itàlia reclamen cl dret d'aUÍ' mentar les graas unitats de combat fins P?" sar-se a un peu de força equitatiu. Dem» França ha conseguit que, atenent a possible* contingències bèl·liques amb Alemanya. ^ l'autoritza a mantenir en peu de guerra i* exèrcit capàç de lliurar-la de tot perill p^" aquest cantó. Itàlia ha dit que ami) 100,00" homes movilitzats ja en té prou. Cosa blant sostenen les tres cabdals potencies m*' rítimes per lo que fa als armaments terre** tres. ^ El punt mes discutit, i encara sense re*}* dre. al escriure aquestes ratlles, es el àe* submarins. Anglaterra sosté que aques1* barcos no «institueixen armes de comb»1 sinó mitjans traidors de assesinar al pròx"11' i demana, per tant, la seva supressió, p^1* i simple. Aquesta opinió no la comparteixen les «J^ més potencies, inclinant-se a limitar soj*' ment les (Iotes submarines a proporció de respectives armades. Anglaterra, proclan1* que les flotes aérees no poden considerar'* de combat marítim, i deuen quedar lliur69' Ni en això ni en la qüestió dels submarU1* te Anglaterra qui li faci costat. Egipte toma a reivindicar l'indepondcBC1 i el plet d'Irlanda, gravíssim de sí. l'agrew' gen enormement els protestants del Ulst* ' Avui paga Anglaterra el vell pecat d'env*1 el territori irlandès, totalment i santanien.^ cristià, athb la tramesa de una legió enen^ ga per tal de injectar a Irlanda cl virus la Reforma. 0.