CATALUNYA SOCIAL — Com et planyo, amic meu. Blasfemes i estàs en perill de mort! — Una monja de l'hospital em volia donar una medalla i no la vaig voler. Si me lliaIfués donada un altra dona l'hauria admesa, però una monja... — No creus en la grandesa d'ànima d'aquestes dones angelicals que han consagrat la seva vida a Deu? — No; totes tenen el cor dur, altrament no fugirien de la vida. Era ja nit alta quan es varen adormir. Els centineDes vigilaven amb l'arma a la mà. Passaven silenciosament les hores i la mort panava damunt dels camps de batalla esperant l'hora del combat. La mort estava cansada de tant brandà la dalla. El cel començava a clarejar lleugerament. Les estrelles es cobrien amb el vel puríssim que teixia la llum i la fosca anava esvaint-se. Fendí els aires el so estrident d'una corneta i els soldats deixaren el mon dels somnis per entrar al mon de les realitats. Reberen ordre d'avençar i es posaren a caminar camps enllà sota del sol que començava a rqdolar pels camins de l'infinit. Dalt d'un muntitjol es veié l'enemic formant una massa compacta. Es dividiren en petits grups i arrencaren a córrer. El combat fou dur. horrible. Els soldats lluitaven cos a cos i la terra es cobria de cadàvers. Al lluny retrunyia el canó. Els moros xisclejaven com feres mal ferides i uns i altres s'enfonzaven al pit l'arma occidora. Els soldats cristians, pictòrics de vida, amb els ulls guspirejants es defensaven heroicament. En Joan va caure ferit i En Lluís va auxiliar-lo, defensant la vida d'ell i la del seu company com un lleó. L'enemic fou rebutjat. En Joan no podia parlar, però va estrènyer fortament les mans d'En Lluís i va acostarse-les als llavis per tal de besaries. Varen ser recollits els ferits i portats a l'hospital. Alguns varen morir pel camí. En Joan tenia una ferida al pit. En arribar a l'hospital fou reconegut pels metges, els quals varen diagnosticar que la ferida era greu. ■Sor Maria no es movia del seu costat. ELs altres ferits n'estaven un xic gelosos. Notaven que En Joan era tractat amb més sollicitud. Al cap de pocs dics ra poder parlar i les primeres paraules varen ser d'agraiment. Sor Maria, em tracteu massa bé. Hi ha altres ferits que s'ho mereixen més que jo. Sor Maria contestà que tots els ferits eren germans seus i que els tractava amb el mateix amor. En Lluís, sempre que podia, anava a visitar el seu company. Aquest el rebia amb una gran efusió. Tú m'has salvat la vidA. peiò em sembla que em moriré. No sé qu^ em passa. Lluís. A l'hora de la mort es veuen les coses de molt diferenta manera. Pa«en davant meu, com horrible cavalcada, tots els fets de la meva vida i ara m'avergonyeixo d'haver obrat tant malament. En aquests moments voldria tenir al costat meu la mev* mare, aquella santa dona que jo he fet patir tant i que no he estimat mai. - Que no es amorosa amb tú Sor Mariapreguntà intencionadament En Lluís? -Massa. Es un dona heroica. Mai hauri* dit que sota d'aquests hàbits s'hi amagues i^n cor tan gran. Sor Maria s'atançà al capsal del llit an* un somris als llavis. No sabeu, li va dir dolçament, que no podeu parlar? — Perdctieu, Sor Maria, estava parlant de vos. Jo no vui morir-me sense abans demanar-vos perdó... — Perdó de què, exclamà Sor Maria, amb una mica de turbació. — No m'heu reconegut. Jo soc el que val? robar al vostre pare i us vaig fer pobres. —Us enganyeu; us vaig reconèixer de seguida. — Es possible? Em vàreu reconèixer i curàveu la meva ferida? — I amb més amor que als altres ferit5No sabeu com gosa «1 meu cor afavorint els que m'han fet algun mal! — Oh! quina grandesa, exclamà En JoanM'heu avergonyit. Deixeu-me plorar com un infant: es la primera vegada que plom. PaS' saren alguns dies. La ferida sofrí seric-s68 complicacions, que feien imminent la rnortEn Joan cridà Sor Maria i li va dir: vui m"' t ir com un cristià. Quan En Lluís arribà a l'hospital, el seu company ja havia rebut els Sants Sacraments. No ploris, amic meu, digué En Joan. Moro tranquil. Si ara no n10" ris, potser tornaria a caure. He estat dolen*' però Deu m'ha pei-donat. Si tornés a la vi«a jo t'asseguro que seguiria altres camins. criu a la meva mare. Viu a Roqueaaltes. P1' ga-li que he mort cristianament, tal com ella volia que visqués. Diga-li també que hauria volgut morir als seus braços i besar-la Pfr. darrera vegada. Demana-li que em perdoni ' que pregui per mí. — Sí que pregarà per tú, Joan, la tev« mare. Les mares no obliden mai i perdonen sempre. En Joan feu una extremitud i entregà Ifl seva ànima a Deu. Cl VERA-