2 CATALUNYA SOCIAL EL QUE PASSA ESPANYA. ENDINS El viatge del ministre de la Guerra al Marroc no ha respost a l'espectació que causà el seu anunci, ni al reclam de periodistes i de preparatius amb que es va empendre. El rescat dels presoners era cosa descontada com a fruit d'aquest viatge, i fins es deia que la pau seria sa segona conseqüència. Hi hagué diaris que anunciaren que el mateix Rei anava a sortir per a Melilla a fi i efecte de rebre personalment als cautius redimits. El cert és que el Ministre viatger no's recatava de dir al soldats «que ben prompte podrien tornar a Espanya». Això ens consta positivament. Tot s'ha esvait com fum. Què ha passat per a tue això succeís així, i s'hagi canviat tant ràpidament la película d'aquest cine de sorpreses? Tenim entès que les negociacions s'han romput, i no per culpa del Govern espanyol, sinó perquè Abd-el-Krim no està tant ben convençut de la força d'Espanya com del seu dret en aqueixa empresa bèl-lica. Potser necessitava la nova empenta cap a Dar Drius que acaba de dar-se per dos fortes columnes de nostre exèrcit, per batre el seu orgull i posar-lo en camí de raó. En quant a que el sobtat retorn d'En Lacierva obeeix a la violentíssima campanya que contra ell fa un diari militar i, embolicats amb el seu paper, certs organismes dels quals el poble ja n'està fins a la coroneta, no ho volem creure. Tenim massa bon concepte d'aquest Govern per a suposar-lo capaç de capitular davant de certes imposicions, molt menys ara en que els fantasmons de trompeteria no fan por a ningú, i certes fames sofreixen eclipses que semblen definitives. Fa algufis dies que's nota cert malestar en les masses obreres més importants i treballadores, com son les ferroviàries i les mineres. Ja s'han iniciat algunes protestes, i s'ha plantejat una vaga quelcom sorollosa: la dels ferroviaris de Castella a Portugal. Confiem en que s'imposarà el seny a patrons i a obrers. El partit dit dels idòneos té ja decidida la substitució del infortunat senyor Dato per el senyor Sànchez Guerra, que ha desbancat a una pila de pretendents al càrrec: Sànchez Toca, Bugallal, Lacierva, Burgos y Mazo i altres personatges polítics. Avui tothom se sent capaç per a ser cap d'un partit. Això, i la necessitat de que el dejuni dels lliberals no es prorrogui indefinidament, com va en camí dç succesir, fa que's noti el que'n diuen els ben enterats mar de fons a la política espanyola, qual primordial objecte és, com ja se sap, «donar de menjar al que té fam», si és dels de dins, que els de fora... ESPANYA ENFORA Quan el conflicte entre el Perú i Xile s'ha posat en vies de solució, vet'aquí que'n sorgeix un altre de més aprop entre Itàlia i Yugoeslàvia. Sembla que Itàlia lia prés massa seriosament l'hegemonia dels Balcans, que vol exercir sense prous títols ni les degudes forces. La declaració feta per Nitti a En Cambó respecte a la posició de les potències continentals en la futura Europa (Atemanya al cap, després Itàlia, en tercer lloc França, etzètera), dona cabai idea de les aspiracions i de les il·lusions italianes. La victòria es veu que també se l'hi ha pujat al cap a la nostra ben volguda germana, el mateix que a les seves companyones de guerra. Cal que totes es deixin de somniar i plantin ben forts els peus a terra, que sinó, la realitat, molt dura encara, les ensenyarà a viure... França ha vençut a Anglaterra en la qüestió dels submarins i dels armaments terrestres. De la famosa Conferència de Washington, per ara, sols sura la limitación en els grans acorassats i la distribució d'influències al Pacífic. En quant a Xina, no vol deixar en pau aquell cèlebre adagi que posa als xinos com la gent més fàcil d'enganyar. No's fia del Japó, ni dels Estats Units, ni de ningú. Va deixondint-se d'aquell sòn mil·lenari que la deixà mils imils anys enrera, al marge de l'història. Ai del dia que desperti del tot, com el Japó! J.