CATALUNYA SOCIAL La defensa de l'obrer in Explotar als obrers és una ini(|iiitat. Però matar als obrers és una iniquitat pitjor. Explotar vol dir defraudar a una persona. Matar, és suprimir, exterminar una persona.. Explotar significa abusar d'un treballador, treure'n un fruit excessiu, obligarlo a un esforç desproporcionat amb la recompensa. Però matar es llevar la vida, que és el bé major i la síntesi de tots els béns de l'home. Qui mata a un obrer fa un crim molt més greu que el qui l'explota. I si considereu que l'explotador és un enemic de l'obrer, l'assassí és un enemic cent voltes més injust. El qui vol defensar als obrers contra el patró i comença per dir-los que a l'obrer que no vulgui ésser defensat per ell, el matarà, és un enemic de l'obrer molt més perillós i dolent que el patró. L'obrer ha de mirar a qui el vol matar — i a qui l'amenaça de mort. essent l'amenaça una agressió intencional — com a l'adversari al qual més ha de témer. Perquè si és odiós que un patró amb especulació, egoisme o abús de poder perjudiqui a un obrer, li faci frau D fins li causi pèrdua de salut, com casos n'hi han, és molt més odiós encara que un titulat defensor dels obrers agafi una pistola o altre arma homicida i surti al pas d'aquell obrer i li arrebassi la vida. Certamcjit, l'odi i la malícia quo el pistoler posa a la seva inhumana acció contra «I treballador víctima seva, són força més greus que el cas de més reprovable explotació patrons! que hom conegui. Tota la defensa que avui dia cl sindicalisme posa al servei dels obrers resideix en aquesta funció: matar, i amenaçar de mort. El primer sindicalista, l'iniciador del moviment, l'organitzador del sindicat o de la vaga. diu: jo m'emprenc la defensa dels obrers de tal casa, de tal ram, de tal ciutat o comarca. I al qui no vulgui que jo el defen¬ si, el mataré, o el faré matar pels meus executors. I al qui digui que no vol que jo el defensi, l'avisaré que si s'obstina en sustraure's a la meva protecció, li costarà 1* vida. Aixís tot, obrer es juntarà a nosaltres — fa ell. I aixís tots els obrers estaran defensats, perquè la unió fa la força, i el qi" deserti de la nostra unió és que traiciona la nostra força, i serà exterminat sense pietat. I com que la unió fa vèncer, la docissió nostra de matar a tot aquell que no es vulgu' unir amb nosaltres, és la garantia de la conservació i la eficàcia de nostra solidaritat invencible. I aixís, — segueix dient — quant el sindicat entrarà en vida activa i decretarà una vaga, com que l'èxit de la vaga resideix a l'unió estreta de tots com un sol home, » algun obrer no vol parar, serà un traidor que podria fer fallar' nostra acció defensivai per això el matarem. I si el patró vol contractar altres treballadors que ocupin els nostres llocs per a fer-nos perdre la vaga, nosaltres matarem als esquirols. I s'i per a estalviar-se una fi violenta no hi han esqu'' rols ni traïdors, la solidaritat nostra ens farà guanyar la vaga. Aqui teniu, en síntesi, el mecanisme de la defensa obrera; l'esquema de l'actuació defensora exercida pels sindicats. Tot el sistema sindicalista descansa sobre la violència de fet aplicada inmediatament. no pas als patrons o als majordoms (aquests venen en segon terme) sinó als .obrers als quals es tracta de defensar. Si algú diu que l'obrer no té altre defensa que el sindicalisme i les vagues, aquest3 afirmació equival a declarar que l'obrer ^ té altre defensa que matar: que amenaça1" de mort i matar de fet, i estar disposat a matar a altres obrers. Val tant com ^ que els obrers no tenen altre defensa sinó entregar-se en mans de gent que està disposada a cometre contra ells un mal mo més terrible i molt més inhumà que el dany que reben dels patrons. R. RUCABADO