AnyMII - NÜM. 89 DfA 6 DE GENER DE 1923 Catalvnya Apartat 273 Redacció i Administració: Baix St. Pere, 1, 3 i 5 - Barcelona Telèfon 1114 El proieciomi civil El senyor Villanueva, com ja és sabut, ha estat nomenat alt Comissari. Veurem si aquest canvi de política servirà per a retornar novament els nostres fills a les llars. Si persisteixen mantenint un gros exèrcit al Marroc, amb el canvi no hi guanyarem gran cosa. El poble el que vol es que s'acabi d'una vegada una guerra que ens empobreix i arrabassa la nostra joventut. Nosaltres creiem que el protectorat civil pot ésser el començament d'una pau durable, però la dificultat rau en trobar l'home que reuneixi les degudes condicions. Reeixirà el senyor Villanueva en el seu difícil comès? Nosaltres ens atrevim a afirmar que no. Els polítics professionals, els que viuen allunyats de la realitat i no reconeixen les variants ètniques ni el lliure ús de la llengua pròpia, trobaran segurament molt encertada l'actuació delfí amant comissari. Ei dolorós confessar-ho, però ho diem perquè no es cap secret: les veritats no han d'amagar-se mai: els polítics de Madrid no tenen condicions per aconseguir la unió espiritual dels pobles que pretenen protegir. Sentireu dir a la majoria dels polítics madrilenys o aclimalats a Madrid, que el Marroc es una prolongación del solar patrio. Es a dir que per a elU no existeix cap diferència entre els pobles ibèrics i el Marroc. Mentre tanquin els ulls a la realitat, és impossible que hi hagi pau. El senyor Villanueva que mantes vegades ha demostrat tenir una mentalitat estepària, actuarà a les terres del Marroc igual que si es trobés a Madrid. Amb els diners que hem esmerçat inútilment al Marroc, hauríem pogut donar un gran impuls a la riquesa i a la cultura d'Espanya. Es irrisori que un poble que no té escoles i els pobres mestres rurals es moren de fam, esmerci grans quantitats per sostenir una guerra que no ens donarà cap profit. El Marroc continuarà essent la sepultura de la nostra joventut. Aquelles terres ermes i inhospitalàries son xopes de sang generosa. El patriotisme veritable no consisteix en dissimular els defectes, sinó en dir la veritat. Certament que als ulls de molta gent és mes patriota el ciutadà que fent vibrar la lira de l'entusiasme canta unes glòries que no existeixen, però a desgrat dels que això creuen, cal parlar clar i alçar la veu. Els dies passaran i tot seguirà igual. El poble anirà arrossegant resignadament el carro feixuc de la decadència. Algú potser creurà que és aventurat fer aquests judicis. Però no sabeu que a Espanya fer de profeta és una cosa molt planera? 15 cèntims