CATALUN^l Any Xí. Núm. 529 PUBLICACIÓ SETMANAL Un any, 12 ptes. — Ni'im. solt, 25 ets. 12 setembre 1931 REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ DURAN I BAS, 11 - BARCELONA TBLÉF. I76BS La ciutat màrtir Una alt ra vaga general, i Amb quina pena i amb quin ressò fatídic sonen aquests mots en les oïdes dels catalans! i Que poc caldria estimar Barcelona per a no entristir-se davant d'acjtiest rosari criminal de vagues i més vagues, de moviments revolucionaris, de cops cruents contra la Stva riÇiiesa, d seu benestar, la seva prosperitat espiritual i material! Cada dos per tres Barcelona és víctima d'aquests atemptats, més greus que qualsevol altre atemptat, ja que junt al seu enfonsament material suposen un afront ai seu nom-, a la seva fama de ciutat riallera de! Mediterrani, ai seu esperit gentil i ciutadà. Els barcelonins comenecn ja a sentir-se víctimes d'un conjur inexplicable, i ja comença a remarcar-se com la majoria dels homes que condueixen aquests tristos moviments són forasters i no tenen cap mena d'afecte a la bella ciutat comtal. Hi haurà quelcom de veritat en això? /.Seran aquests moviments fruit de campanyes organitzades per enfonsar Barcelona? Es cert que en els darrers temps altres ciutats espanyoles han tingut la dissort de sofrir aquest flagell: Sevilla. Saragossa, etc. Però noti's bé que allò que en aquelles ciutats és cosa eventml i fugissera, a Barcelona comença a esdevenir periòdic, crònic, amb una periodicitat alarmant, veritablement greu. Per tres i no res es declara una vaga que afecta a milers d'obrers, sense que consti enlloc el seu desig ni la seva voluntat respecte la vaga. I quan els motius o excuses dels professionals són esgotats, llavors es recorre a un motiu d'ordre polític i es comença, no una altra taga ordinària, sinó una vaga general. Si en el fons de tot aquest estúpid moviment no hi ha el desig d'anorrear Barcelona, no sabem veute quina cosa pot haver-hi. Mentrestant, és evident que els dements! directors d'aquests moviments inversemblants no són pas barcelonins ni tan sols catalans en la seva gran mijoria. Si fossin fills de la ciutat de la Mercè, o almenys fills de Catalunya, restarien corpresos de veure l'obra destructora que fan amb la Seva tasca inqualificable. Hom es prepara per a passar una trista hivernada. Amb les fàbriques plenes de gèneres manufacturats; amb els magatzems plens de mercaderies que ningú no demana; amb milers d'obrers parats per manca de feina; amb unes collites més pobres que mai, efecte de la secada, cadascú veu la perspectiva de l'hivern amb una negror ben raonada. Llavors, jquin consol han de portar a tes llars humils aquests mo7nnients que fan perdre jornals, que empobreixen tothom, que fan deixar molts mercats per a indústries d'altres ciutats i d'altres terres, que porten a cap una obra funesta els primers resultats de la qual els han de tocar, com sempre, ets més necessitats? El Govern de la Repiíblica. mentrestant, es1 dedica a discutir en les Qorts Iq necessitat d'expulsar les Ordes religioses. I /anuncia per a molt aviat una legislació regulant el dret sindical. Però ara ens cal demanar: jQuè en treurem d'una legislació semblant si. com ara la legislació paritària. el mateix Decret del Ministeri del Treball de 29 de maig, no ha d'acomplir-se? Tenim encara una llei de vagues que ningú no ha derogat. I amb tot i resultar la majoria de les vagues iMegals, ningú no es recorda d'aquella llei. les autoritats no tanquen els centres sindicals que la infringeixen, i tracten de tu a tu amb les juntes d'aquelles societats i amb els comitès de vaga constantment in f ractors de la llei. i Quina perspectiva pot oferir-tws, doncs, una nova legislació? ATo són lleis ço que manca, sinó cl seu estricte compliment. Mentre els interessos de Barcelona no mereixin un major respecte a tots i mentre els elements vagues i forasters puguin portar al seu darrera, i per la violència, la nostra població obrera, seran inútils totes les lleis, inútils tots els aparells legislatius que zndguin oposar-se a la desfeta d'ara. Per damunt de totes les coses, cal amar la justícia i traduir aquesta en fórmules legislatives, sí; però no oblidem mai que sense amor a la ciutat, sense esperit de treball, sense el ferm propòsit de compadir-se d'una ciutat màrtir, són intítils totes les fórmtdes jurídiques i tot Putillatgc legislatiu.