u N O 1475 Nosaltres som la selecció Quan hom mira al seu entorn, i pel balcó del progrés i cultura humans esguarda el bullir incessant dels homes i de les organitzacions, es considera satisfet de pertànyer a una Comunió, com la catòlica. er al sacerdoci. el doctor Solden Dclany, rector que fou de l'església episcopal de Santa Maria Verge, de New York; han seguit ' "llustre convers el Dr. Whittakcr, de la Universitat d'lidiniburg; Dr. Flower, de la Universitat de Xicago; Dr. Vernon Dean, graduat de la Universitat de Leeds; Lord Tiverton. fill del comte de Halsborg Whippen, ex-pastor universalita de Middlctown i actualment estudiant en el Seminari de New York; Dr. Holsapple, graduat de la Universitat dc Yale i ministre episcopal, convertit a Assis; Dr. Vernon Johnson, de la Universitat d'Oxford, avui en el collegi Heda de Roma; Dr. Floyd Andrewes. descendent d'un bisbe protestant anglès, ministre anglicà, havent-se convertit la seva esposa el juny de l'any Passat; Dr. Norbury, cèlebre cirurgià anglès, batejat una setmana abans de la seva mort a Ruthin Castle; Hammond Fearon, un dels directors del moviment catòlic dintre l'església anglicana; Dr. Dominic Carter, missioner anglicà a Costa d'Or, membre d'una congregació religiosa protestant, batejat en la Catedral de Westminter; el seu company de missió Dr. Peter Harris, que ara es troba en el col·legi de Beda. de Roma ; Dr. Taylor White, de Bristol ; vescomte de Uffington, hereu del comte de Graven, estudiant en el col·legi dels benedictins dc Dowside; Lady Pcndita Asquith. filla menor del desaparegut Raymond Asquith, néta de Lord Oxford, i ja abans que ella s'havien convertit la seva mare. el seu germa i la seva germana ; Dr. Adolf Peterson. degà de la facultat de teologia protestant de la Universitat de Bonn. graduat a les Universitats de Strasburg. Berlin, Goettingen i Basilea. Davant d'un quadro tan afalagador, no és estrany d haver de contemplar, d'altra banda, com les masscs incultes i imbècils senten odi a la saviesa, a la cència. a l'ordre, a la moral, a l'organització, a l'estudi, a l'art, als tresors artístics acumulats en els edificis on es predica amor i saviesa, on es reparteix Pa i cultura. El món està ple de necessitats. Els homes de totes le.s nacions es debaten per la trista situació que sofreixen tots els sectors socials. Doncs bé, en lloc ^ estudiar els problemes econòmics, en lloc dc tractar unir les opinions per a anar a una acció conjunta. pur Lluís G. FÀBREGA I AMAT en lloc de procurar la millor manera d'obtenir pa, treball i tranquil·litat, els governants que creuen que tothom ha d'acceptar les seves tiranies, s'entretenen a dictar lleis i disposicions que no procuren ni el pa ni el treball, però, si, enfonsen més la divisió d'uns i altres portant-nos a una lluita fratricida, sagnant, inspirada per odis i falsies, portant a cap una destrucció, retrocedint als temps de les cavernes. No n'hi ha prou amb cridar Visca la llibertat ! Cal deixar-la exercir a tots. Per això els qui creuen que una forma de govern és feta per a ús propi i exclusiu, s'equivoquen, i aquelles formes que ens prediquen de llibertat, progrés, tolerància, respecte i justícia, no són sinó paraules buides en llurs boques, perquè els fets ens demostren que són sectaris, que no tenen present que la forma de govern ha d'ésser per a tots els ciutadans, i que la justícia no es practica cremant els recintes dels qui senten de diferent manera, ni maltractant les persones d'altres confessions. Per això nosaltres, al craquisme o vulgaritat dels homes descamisats, que creuen en llur redempció, destruint, odiant, occint i maltractant, preferirem sempre, milers de vegades, la postura d'elegància infinita dels homes que han cremat llurs pupil·les en els seus laboratoris d'estudi, arribant a capir l'única saviesa, l'única fraternitat, que és, creure i confessar la llei de Crist, que ens fa a tots germans, sense distincions, i ens fa llàstima de contemplar els homes que es mouen amb afany de governar, i més que de governar, de medrar, atiant l'odi de les masses incultes, predicant-los un paradís utòpic, amanint la salsa de la predicació amb lleis de secularització, de separació de l'Església de l'Estat, del divorci, de la prohibició de l'ensenyança religiosa i d'altres qüestions revellides, gastades, passades de moda, que solament poden entusiasmar les masses incultes i desgraciades i als mencurs d'ofici que viuen a costelles d'aquestes masses estúpides que s'acontenten d'agafar una teia criminal, encara que en la seva llar no tinguin una brasa de carbó per a poder escalfar l'aliment dels seus. Els cristians, morint devorats per les feres del circ. i perseguits pels que sempre ens prediquen llibertat, conserven l'elegància de la veritat i la justí ¬ cia. Indubtablement, els catòlics som la selecció del món. c o u • i_ e c o l Ó woa»L·L.g» Volum III FA E3 I O L A La cèlebre novel la històrica del Card. Wiseman Adaptació catalana dc Joan PuntI i Collell, Prev, 400 pàgines de lectura delitosa 1 edificant. Enquadernat amb coberta en colors. Preu: 3,50 Ptes.