1558 U N A O Els qui ara enraonen són els que diuen alguna cosa. Però ja la tònica està donada, i com que aquesta està d'acord amb el nivell de la Cambra, ja resta tot pretutjat, tot esllanguit. No hi ha lloc a més. Fins el discurs d'ahir del senyor de los Ríos — és el més enverinat de tots, però el més acadèmic i jurídic — resta empal·lidit. Tot va darrera de l'Albornoz. I es comprèn. La Cambra està dividida en dos estaments : el dels homes intel·ligents — uns divuit o vint — i els altres. I aquests són quatre cents que es poden dir de tu constantment. Els socialistes, els radicalssocialistes, gran nombre de radicals, i els moros amigos — com anomenà Unamuno els companys de l'Esquerra catalana senyors Franco, Giménez, Sediles, Companys, etc, formen un sol bloc intel·lectual (?) en el qual no hi entra més que el prejudici, l'argument d'un segle enrera, etc. I és clar que els quatre cents triomfen dels vint que es mostren decaiguts, fastiguejats. I és cosa trista de veure com els dirigents no tenen cap poder damunt els dirigits, i com la massa de ciment dels quatre cents domina damunt cl pampallugueig de les idees dels vint intel·ligents de la Cambra. Fernando de los Ríos no és seguit per la seva minoria socialista; Lerroux domina la seva gent amb dificultats que ratllen en la tirania; Alcalà Zamora s'ho ha jugat tot ja davant aquesta riuada analfabeta; i les veus dels Hurtado, Carner, etc, no signifiquen res o gairebé res entre el conglomerat dels Torres. Companys, etc, de la minoria d'Esquerra catalana. La setmana acaba... amb un meravellós discurs del cap del Govern ; amb un parlament ple de seny de l'Hurtado ; però és creença general que tot això no servirà per a res. El problema religiós serà resolt en contra de l'Església, i la guerra civil — guerra civil dins els motllos legals, és clar — restarà plantejada dins aquesta trista Espanya que ja no pot seguir farcida de tants i tants greus problemes com cada dia li planteja la inconsciència dels homes del moment actual. Només una fórmula dilatòria podria salvar la situació. Però l'ambient que els mateixos diputats procuren crear al carrer, de la casa del Poble de Madrid estant, la fa cada cop més difícil. Quina tristesa ! Ja certs diaris de Madrid van desenterrant les actes de Corts immediatament anteriors al cop de fuet del General Pavia! Qui sap si a la fi n'haurem de demanar un altre d'aquests generals i haurem de cridar — si això d'ara és règim de llibertat — allò de "Vivan las caenas!" El darrer xisto Ens aixequem de la cadira fastiguejats i avergo- I nyits. I en girar el cap, sentim uns que parlen d'en Ventura Gassol, dient: "jl cómo se les ha ocurrido a los catalanes llamarle Ventura a un hombre tan desventtirada?" Riem de l'acudit i girem cua. L'aire de la nit ens fa un benefici ben positiu. Déu hi faci més que nosaltres! r^suí r^&j1 r^-j j^s^f i^&j í^s&.< r=tíj i^&j· r^f r«&jr*i.f j^teJ r«ïs»J r^^f r««*j Anuari de l'Oficina Romànica de 1930 La publicació del tercer Anuari de l'Oficina Romànica, suara posat a la venda, és una prova eloqüent que a casa nostra es fa la ciència lingüística de veritat, encara que sense soroll. A l'estranger ja s'han adonat del treball seriós que realitza l'Oficina Romànica, i han acceptat i ofert l'intercanvi de publicacions. Aquest tercer Anuari en la secció lingüística porta continuacions de tres treballs extensos ja publicats en part en Anuaris anteriors. Un és el Suplement català al Diccionari romànic etimològic de W. MeyerLübke, que va redactant en Francesc de B. Moll ; arriba ja a 3203 articles. Un altre són 18 verbs més de la Flexió catalana, aplegats personalment a 149 pobles per Mn. Antoni Alcover. Els publica sistematitzats, amb les variants fonètiques i indicació dels llocs on són vives, el mateix Moll. El tercer és l'acabament de l'estudi que ha fet sobre La forma "que" del relatiu català, el P. Josep Calveras, S. J. Aquesta segona part, dedicada al relatiu substantiu i copiosament documentada, omple 67 planes de text. Alfons Par fa un estudi sobre l'origen de la desinència 0 de l'indicatiu present, i hi veu una influència castellana. El professor H. Meuhardt, de Viena, publica un text català de la Biblioteca de Klageufurt de darreries del segle xiv, sobre Farmacologia. Omple la secció literària un estudi sobre el llenguatge religiós del romanticisme portuguès, obra del professor de Franckfurt Helmut Hatzfeld. Després d'algunes recencions ens sorprèn una abundosa Bibliografia de llengua i literatura catalana, de 1925 a 1930. Ressenya 346 obres o estudis, amb una curta indicació del contingut. Aquesta Bibliografia és el fascicle II, d'una sèrie, que amb els anys seran 'una obra de consulta única. Els fascicles es poden adquirir separadament dels Anuaris. Per la Crònica sabem una altra obra importantíssima que ha començat l'Oficina, i és un fitxer de tots els cognoms catalans del nostre domini lingüístic, actuals i antics, que serà el fonament de molts estudis interessantíssims d'onomàstica catalana. Déu doni lleure i recursos per menar-los a bona fi! EDITORIAL BALMES OBRA INTERESSANT EL SENYOR RECTOR D'OZERON (novel·la) Original de FRANCIS JAMMES Traducció de Josep F. Ràfols Preu: 4 ptes.