15Z4 U N O dè la Ciutat, servi de rebost per a totes les provisions de socors que arribaven de tots indrets, i que es distribuïen amb la més gran equitat, lloada per lots. Per als nostres voltcrians i els de totes latituds, que sempre tenen la rialleta mefistofèlica de burleta, segurament que el fet en si, no els dirà res, però, els seus correligionaris de Managua, que no pogueren acabar de celebrar el seu programa infernal de Setmana Santa, demanaven, plorant, i amb els ulls d'horror i espant, que acudissin de pressa els capellans a donar-los l'absolució. Som molts els que recordem la catàstrofe de les illes Martiniques. La destrucció de Manàgua succeí en l'any que corre. No recordem fets de l'any de la picor, sinó d'ara, d'ara mateix. Déu té una maça que pega i no amenaça. En els temps bíblics castigà els pecats dels homes, i, sobretot, els pecats d'escàndol. Ara també castiga. Els que voldrien que no hi hagués Déu, tampoc no voldrien que hi hagués càstigs, però hi ha un Déu justicier, i rebran càstig els qui el mereixin. La voluntat de Déu no es podrà anul·lar pel voler dels homes superbs. L'ordre de l'Univers no es deturarà pas per la carrincloneria emfàtica dels petits lliicifers. Fem el possible, catòlics, de no merèixer jamai el càstig del foc i la destrucció, en aquesta vall de llàgrimes, i preguem sempre al Senyor perquè aplaqui la seva ira i perdoni els seus enemics. Fem conèixer aquests fets als enemics de la Religió de Crist, perquè esmenin llur conducta i puguin lliurar-se dels càstigs de la Justícia Divina. Lima, 27 d'agost de 193 1 Del món del treball La guerra civil obrera Mai com ara han estat els temps més propicis per a les propagandes obreristes. La U. G. T., protegida pel Govern socialista que patim, i la C. N. T., convertida en àrbitre de la politiça de Catalunya i tenint Macià i en Companys a les seves ordres, es troben en situació de donar via lliure a les seves expansions proselitistes. Les topades, naturalment, es produeixen sovint, preparant la gran topada... Els dos bàndols, que tenen gent molt llesta als seus fronts respectius, comprenent i tenint la transcenden- , tal importància i la força ingent d'aquesta topada, la van retardant mentre arriba l'ocasió propícia per a produir-la. L,es forces estan massa equilibrades per a poder esperar una solució, diguem-ne de pau, o de suau liquidació. I hom pensa, i tremola de pensar què fóra d'Espanya el dia en què qualsevol dels dos bàndols dominés l'altre, o els dos s'unissin. Què i qui podria resistir la impetuositat del triomfador? Aquells que creuen que el Comunisme o el Sovielismc. són impossibles a Espanya, de segur que no han estudiat bé aquest problema. El Comunisme té ara al seu favor la propaganda sense cap trava ; la llibertat d'acció escassament vigilada; els diners russos més efectius que mai ; els intel·lectuals "snobs" al seu costat ; la misèria creixent ; governs fluixos ; autoritats incapaces; l'ambiciit públic, la descristianització del poble; homes que el promouen com el Ministre d'Instrucció Pública, que és el primer i més terrible comunista d'Espanya; Ajuntaments a milers començant pels de Barcelona i Madrid... ai d'Espanya, si no cs dóna compte del perill a temps i no reacciona prompte 1 I si la maçoneria, a les ordres de la qual estan el Govern i les Corts que patim, no fos essencialment burgesa i, per tant, no estigués percatada de les conseqtiències del triomf comunista, ja la Rússia del Snr fóra un fet. Pobres dels nostres obrers el dia que això sigui, i pobres de tots ! El control obrer Teòricament i. sobretot, tal com el pinten els socialistes, és molt simpàtic i fins "científic" el control obrer en totes les empreses que valguin la pena. De moment, s'aplicarà a les que tinguin més de 50 obrers ocupats. L'alarma que l'anunci imprudent de la implantació immediata d'aquesta greu reforma ha produït en els mitjans industrials, és ben motivada. S'ha d'ésser, o haver estat, empresari d'algun negoci seriós, per comprendre i amidar l'abast d'aquesta reforma, donada, a més, la situació actual del món del treball, tan necessitat ara de quietud i de normalitat si no es vol que tot se'n vagi en orris. Solament en un estat de pau i d'harmonia durables, entre patrons i obrers, pot pensar-se en la se- . va convivència social econòmica i en llur cooperació en el si dels comuns negocis, i això és obra d'educació, d'experiència. És obra d'anys. Allí on imprudentment ha volgut implantar-se aquesta reforma, ha fracassat sorollosament. No poden improvisar-se les virtuts i les circumstàncies que són precises per aquest control tan ardu i perillós ensems. Els socialistes, sota el fantasiós i duríssim imperí dels quals es troba Espanya, no han buscat en aquesta burda maniobra sinó fer-se simpàtics als obrers, enganyant-los. — Què els donarem — s'han dit els caps del partit socialista, — als obrers, a falta de treball, a falta de pa? És la seva tàctica de sempre. Aquest cami els fracassarà com altres vegades. No us els cregueu, treballadors, a aquests polítics de professió. Ells prou gaudeixen de bons sous, però, per a vosaltres, sols tenen bones paraules.