U N O 1567 al Tabor, però no fins al Calvari! Doncs, minyons, ara anem de cara al Calvari i cal seguir avant. La Wligió sense esperit de sacrifici no val res; ella no és un medi d'estar bé a la terra, sinó d'arribar al «1- 1 heus aci que aquest nom de cel és el que ens ha d'omplir d'optimisme, l'únic optimisme propi d'un Cristià, un bé que ningú no ens pot prendre, si és «luc nosaltres no el llencem. I contra els llops, contra els poderosos enemics JJ«e ens tenen encerclats, què? Mossegades? 'l'rets? •■asos asfixiants? Vegem que ens hi diu el Mestre: Parc nostre que estau en el cel. sia sani i ficat el vostre Sant nom, vinga a nosaltres el vostre sant reUnc... Seria curiós que en tan greus circumstànjjés ens descuidéssim de l'oració. Ben mirat la història de la humanitat no l'escrivim nosaltres, sinó la m_à sapientíssima i misericordiosíssima de la Provi«nda. Que escrigui, doncs, la plana actual de la Manera que li sembli, però nosaltres no podem deixar de demanar-li que vingui a nosaltres el seu reg"e. no pels camins que a nosaltres ens agraden, sinó Na camins que Ell vulgui : Facis la vostra voluntat. què quedem, som o no som cristians? Jesús té la paraula altre cop, ni mai que la hi prenguéssim: Ameu els vostres enemics, feu hc ah SN us avorreixen. Benelu els qui us maleeixen i ca''iiiniicn; a fi que sigueu fills del vostre Pare celes''"l qui fa eixir el seu sol sobre bons i dolents... ' pensar que potser nosaltres havíem tingut el pro¬ pòsit de penjar-ne una dotzena triant els més rabiosos! Si que anàvem fora d'osques amb la nostra tàctica. íÉs que ens costarà d'estimar els enemics? fis que si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa tindreu?... Això també ho fan els gentils. També és de Jesús la resposta. 1 ja tenim 1 amor per arma segona els qui volem lluitar per Jesucrist, i no certament un amor platònic i purament intern, sinó un amor que ens impulsi a fer hc als enemics. Una vegada més encara: Els camps a punt de segar, són molts; però els treballadors, pocs. Com quedaran els nostres camps sense treballadors i quantes de collites es perdran per manca d'obrers ! I tots, tots els catòlics ens hem de constituir en obrers de l'Església per suplir els que manquin. Tots hem de trobar algun camp per al nostre apostolat a les ordres dels bisbes i del .Sant Pare. No ens hi podrem pas adormir, i caldrà que s estableixi alguna gran organització que ens desperti i ens mobilitzi i ens reclami la prestació personal i la bossa: la prestació personal, no a tall d'entreteniment, sinó de jornal ; la bossa, no a tall d'almoina de bacina, sinó de contribució feta obligatòria per la consciència del deure. Amb l'oració, amb la caritat i amb l'acció, no pas amb paraules, lamentacions i enrabiades, pararem el cop, prepararem la restauració i obligarem la Divina Providència a posar-se de la nostra banda i a retractar la sentència que contra les nostres culpes sembla que sigui fulminada. r=ïfc>i J^saj r^jt r=a-ví j^&j j^s^t j^*ajt j^s^f r^as^f rsa^ r^ssj j^a^f x^s^f Lo calúmnia en els quioscos Tot ciutadà de Barcelona — ciutat en la qual els 'Noscos abunden més que en les restants de Catalu"Va — ha de sofrir, quan entreté l'esguard per mant 'l>iiosc. una vergonya i una rojor a la cara que després crema les entranyes. . Entre la multitud de revistes d'aire pervers, rcv'stes de tmuic-hall, sicaliptiques, ara ve a aiegirslli la revista calumniadora. Són les revistes que '"raquen. que atraquen la consciència dels jovenets. jkia grans, dels homes i de les dones. Allí estan vmt'-quatre hores cada dia gitant veri. metzines, de les '"és cruels i de resultats més gràvids : els de la caUlttuua. Mai com ara, dins el mercat de la premsa 1 «'e les revistes, no s'havia vist un descens, per be S'M semblantment literari, de cert sector de premsa 1 « revistes barates cap a les insolències mes grans S ca'ó'nnies més vergonyoses, dés 'J'anc ^a us el P0*'011 pensar: ics wacs sagia. ■ I elles, si abans eren bastant exemptes de les ,r""ies humanes, ara són barrejades amb aquelles distes d'un to sensual, sicaliptic. Ai, Déu meu . Kl ('"r humà de l'escriptor, del periodista, del revistei Pjamfetaire. quan en els moments actuals de llibertat snn moments de pensar de fer un bon ús d'ella, s en,retc volenter a malmetre-la, a malversar-la i a barrejar aquelles indecències d'abans amb les coses sa- gtades de sempre I heus ací un mal, un gos rabiós ''^fermat que en tot quiosc barceloní està amaten pkr Josep MIQUEL i MACAYA a abordar el pacífic i cristià vianant : el jove, la noia. l'infant, l'aduli. Es val de la calúmnia perquè Voltaire ja deia que després d'haver un hom calumniat i volent reparar el mal. quelcom queda. I la calúmnia és tots els dies, ahir. avui, demà, en molls diaris, en moltes revistes, i són les coses sagrades, el Crist, la Verge, els sants, els ministres de l'Església, les monges, els catòlics, qui es veuen enllordats de totes les bravades humanes que pugen de les cavernes de l'infern. Jo no sé quin concepte tenen de la llibertat tots aquests escriptors, ninotaires, dibuixants, per tal d'emprar-la a fer el mal, a mentir calumniant, a prostituir els bons costums, ja no dic cristians, sinó aquells costums que la sola raó advoca i advera com a una necessitat en la vida si no volem fer del imón un ludibri i un antre de fang pestilencial. La calúmnia, gitada públicament, gràficament, en cada quiosc, calúmnia llançada al vol, ha d'arrencar del fons de les consciències rectes, l'ús i el judici del bon viure. Doncs cal protestar, cal ofegar-la. f' ' i . j... Cal deixar de banda els personalismes, i treballar conjunlament pel triomf dels ideals que haurien d'ésser l'aglutinant que ens ha d'unir a tots.