u N O 1585 Estat ? L'Estat oficia de pontífex del No-Res. i trets els símbols religiosos dels ciutadans que dormen, eleva el símbol del Zero, únic objecte, final i solució «le l'existència humana col·lectiva. L'Estat laic és el ministre del No-Res. I el cementiri laic, o secularitzat, és la consagració de tots els difunts al No-Res. Esgarrifosa oficialitat. Persegueix la llibertat dels vius i la pietat pels morts. Esborra la benedicció que santifica el cementiri, i el converteix en un dipòsit administratiu : un magat, zem de cadàvers. Arrabassa a l'Església els últims drets sobre la persona dels fidels; desa els cossos i no permet que es desin les ànimes, no permet que s'ostenti la voluntat col·lectiva del morir en la fe i l'esperança de Crist. L'aversió a la mort, la por de parlar-ne i de pensar-hi. el treure-li sentit i transcendència caracteKtza les esquerres. Ambaixadors de la mort, varen ésser a tall d'insult anomenats uns pares missioners l'any passat a Vilafranca, en una escomesa antielerical, prenunciadora dels actuals desbordaments. El capellà recorda la mort, el capellà i la mort són fWÜitata associades; l'una i l'altra fan nosa. Per un costat es persegueix el capellà i per altre es Procura separar-lo del cementiri. La mort sense caPellà és el que en plena salut i bullitta de les sam/s Poden somiar els laícistes. La naturalesa humana. Però, no se sent tranquil·la davant l'enigma, no se sent tranquil·la amb la mort laica. Quan no estima h mort religiosa, s'embadoca en la mort superstiQOsa i amb els ritus vergonyosos de la teosofia i de les sectes subterrànies. Així el ciutadà Humberl Torres, líder anticlerical de la nostra Esquerra, ens Proposa les pràctiques obscures d'una sub-religió, tendir a subtituir el sacerdot pel medium... (2). Tem la mort, fuig de la mort, es pertorba amb 'a niort, la gent d'esquerra, començant pels catedràtics i ministres; volen ocultar-la. desvirtuar-la. disfressar-la. i per això intervenir-la administrativament. Però. per aquesta contradicció, per aquest nv-ntir-se a si mateixa que és el caràcter de la inil'iitat i de l'esquerra, és també propi de les institucions d'esquerra l'amenaça de mort. EI revolucionari, c) sindicalista revolucionari, les mobilitzacions polítiques i socials de l'esquerra, especulen amb l'amen;»ça de mort — de la mort d'altri. — i tot el seu sistema hi descansa. I la quintaessència de l'educació esquerrana, que és el pistoler, du la mort a la but*aca, i per l'instrument de la pistola i de la bomba, enies de les doctrines d'emancipació, funciona en repartidor de la mort i en poblador del cementiri. ^ Bmesto BacÉmo, Ris eniRmes de la psicometria. 1 r'>''