U N O 1587 Cal saber morir PER Josbp MIQUEL I MACAVA Benaurat qui lé losletiips l'hara de la mort davant els ulls i cada dia és dispost a morir. Kempis. la diada dels morts, cada any, s'escau d'allò TOés bé de meditar la veritat eterna de la mort. "anmateix en som tan apartats d'ella, la menysPreem tant... això quan no ens n'oblidem del tot! «ecordo que fa un any, per aquesta mateixa saó, 1 tenint dc malaltia greu, moribund, el meu estimat pare, vaig escriure aci mateix un abreujat comentari davant la mort que, per una permissió de Deu Nostre Senyor, va tsquitllar-se. A.vui no em veig pas quiti de defugir a fer-ne Un altre comentari, més extens i àdhuc amb molta mes de serenor que no llavors que escrivia colpit PWiundament pel drama que en la nostra llar es Pressentia d'un moment a l'altre. 1 deia que a morir no hi pensem gens. Aquest tan clar, tan pur i diàfan embauma els nostres •«^tits, els embr iaga de llum, de bellesa, i totes es coses de la vida, vistes per aquest cantó, ens Priven de pensar en una realitat tan certa i conUni·iÇ, indefugible, com és la mort. Àdhuc ella és una certa necessitat, per tal com no seríem dels primers a queixar-nos si haguéssim de viure per seinpre més en aquest món. Després d'un grapat c *nys, de segles, de veure les mateixes coses, les deixes terres, d'haver-les conegudes totes, i d'haj^J. ^e ^et un hom amo i senyor de tot — cosa assats 1 IC1' — ■ jo crec que el tedi, el tedi, sí, envairia les Profunditats de l'ànima humana; li faria pensar i esitjar un món nou. diferent. Llavors en tot aquell "l111 pensés així naixeria la idea de la mort. 51 nostre poeta Maragall — i ara ho dic ben i rsonalmcnt, com a única interpretació que faig e' gran artista, cosa que, no gens menys, pocs |.an ™t — en el seu famós Cant espiritual, respira, ev:it d'alguns versos finals escrits en to cristià, un Profund amor a la terra, al món, a la vida. Li dolor de morir, li reca, tem la mort. car el ,n es tan bell, diu, que, què pot haver-hi ja de 's bell ? És vera temença d'esdevenir morent. Però de f0St s'a('ona de l'error en què ha incorregut, i ent la marrada, troba la mort cristiana que ens h V"! 'esguard etern. D'aquí exclama que la mort u esser-nos una major naixença en venir l'hora ' 'Prenia que plana damunt la vida de cadascú. te volgut intercalar aquest pensament maragallià r tal com cl digué el poeta en els seus primers ,|erSOs. c'e' Cant espiritual, és aital com respira tant j n"10"' tanta d'homes. Els uns troben bell el món sen i aix^ embadalits en la seva formosor, no penco OC deixar-lo un dia o altre ; altres, aferrats a les o.ses humanes; a la seva temporalitat, no pensen.' IWal» en la ni0rt' que ho col8a tot ' davant la « s acaba aquest món i tots som ben iguals. ^ «luells qui no pensen a morir, com aquells que Ia ^"f"' coni tu > jo. lector, que ara fem tema de Vjn ,ra meditació la present idea, quan els serà Mida la mort ? Això és ben incert, inconegut. Qui Wan morirà? És que per ventura tu. lector "és- limat, ho saps, com també jo, com el veí, com l'amic, el pare, l'esposa, la marc, els germans i els fills? Ningú no la sap la seva hora de morir. Quan hem de morir? Potser ara, potser a mi no em donarà lleure d'acabar d'escriure aquestes ratlles, potser en aquest Montseny, on escric, o demà que seré a Barcelona. Qui sap quan vindrà la mort, la meva. la teva, la de tots! Si tot finís en morir, l'home, lliurat al seu antull i abocat a les seves misèries, podria viure pensant a no donar compte ni del seu antull ni de les seves misèries a Altri. Però com que darrera la mort hi ha l'eternitat, la vida eternal, com explica mestrívolament el místic espanyol Niremberg, ve que l'home ha de viure de cara a l'eternitat, com afirma el mateix gran pensador castellà. Quan el Kempis diu que cal aprendre a ésser morents per al món a fi que en venir la mort comencem a viure amb Crist, posa. després de la mort, la idea de l'eternitat. Doncs aquesta idea sempre hauria de viure dins dc nosaltres, hauria de brodar-nos, l'esguard fit en el més enllà hauria de fer-nos tenir una coneixença assats certa de la nostra situació amb Déu. Si l'home més sovint s'esforcés a pensar a morir, quantes de malures del món i dels homes foren evitades, i com la pau resplendiria i cimejaria pertot! Tanmateix com que aquesta idea és trabucada i enterrada, i com que l'home viu d'espatlles al Crist que desfà l'enigma del morir i refà l'ànima devota amb l'optimisme del més enllà, per això el món va com va, anem com anem i obrem com obrem. Com anem i com obrem? És a la teva sabuda, lector. Altra cosa fóra la present vida pensant que la ciutat temporal és la ciutat de la prova, que el món és un camí que mena a un poble etern, a una ciutat eterna. Si estiguéssim disposats a morir i la mort ens fos més familiar, en féssim sovint tema de meditació, la vida esdevindria més exemplar, la família més exemplar, el món més exemplar; i podríem dir que ací baix començaria una lleu ombra de la pau celestial. Benaurat qui tostemps té l'hora de la mort davant el seu esguard i cada jorn es disposa a bé morir, ha dit l'autor d'aquell llibre auri que ensenya d'imitar el Crist. Cal saber morir, doncs. I això és el que hauríem d'aprendre, de renovellar, cada any, en la diada dels morts. Hauríem d'entestar-nos a veure la mort com a fretura humana, com a necessitat d'atènycr-la, com experimentava Sant Pau quan deia que volia morir per veure el Crist. I nosaltres també el volem veure, el Crist : volem dur una mica d'aquell foc, que abrasa, que duia l'Apòstol, per tal de preparar-nos al soiorn etern. També despreciem tot el jussà. tot el moridor, i no volem morir amb ell. Hem de viure, i per viure ens cal pensar que la vida, certament, ens començarà més plena i més definitiva en l'eternitat. Per això ens caldrà de pensar en la mort, meditar-la, per tal d'anostrar-nos-la i fer d'ella, quan ens arribi la nostra hora. com deia Maragall : / quan vinna aauclla hora de temença en què s'acluquin aquests ulls humans, obriu-me'n. Senyà, uns altres de més grans per contemplar la vostra faç immensa. Sia'm la mort una major naixença! I aquesta cosa, lector, tan sols l'aprendrem si volenters sabem morir.