CATALUN^ S O C \jSA^ Òrgan d' ACCIÓ SOCIAL POPULAR Any XIV. Núm. 693 PUBLICACIÓ SETMANAL Un any, 12 ptes. — Núm. solt, 25 ets. 5 gener 1935 Redacció i Administració Carrer del Pi, 12, primer Telèfon 21160 BARCELONA De cara al 1935 L'any que ens ha deixat pot considerar-se un any catastròfic des del punt de vísfa social. Durant els seus dotze mesos l'atur forçós ha anat creixent entre nosaltres, de tal manera que es pot assenyalar Espanya com cl primer país, no pas pel nombre d'obrers parats, sinó per la rapidesa del creixement, en les estadísliques de l'Ofkina Internacional del Treball. I.a t'ida associacionista tampoc no ha donat cap pas encaminat al veritable siiidiíalismc professional, encara que liapcm tingut la sort de veure durant el IpS4 l'enfonsada decisiva dfil socialisme espanyol que, portat per vents nef/atius i purament revolucionaris, acabava les seves gestes en la primera quinzena d'octubre. 1 la vida legislativa tampoc no ens ha ofert novetats dig-nes d'elogi, ja que la tasca dels governs posteriors al bienni ha hagut d'ésser orientada cap a la destrucció de l'obra socialista d'aquest, més que a una obra constructiva i esperançada de bons fruits. Podrem sortir del iç35 amb menys amargor? Les Perspectives no són massa falagueres. Manca als governs un pensament d'orientació econòmica; però, en canvi, s'hi troba un desig d'encert, un augment d'esperit conciliador i una bona disposició en molts dels sectors governants. També en el camp sindical comencen a tenir consistència les direccions cap a un sindicalisme autèntiecument professional i netament d'esperit cristià, que valdria tant com trobar un esperit renovador de la força social que avui majorment commou i preocupa cl món. I en la vida legislativa es parla ja francament de la necessitat de comptar amb una Cambra Corporativa i es fan as¬ saigs respecte a la implantació d'Bstatuls del Treball i reforma dels Jurats Mixtos, la transcendència dels quals hauria d'ésser notada ben aviat dins la vida social espanyola. Ens podem sentir optimistes? El moment és greu, ja que patim a casa nostra les repercussions de la seriosa crisi del món sencer. /Però qui pot fer trontollar l'eficàcia del nostre ideari, l'únic eficaç, l'únic que pot retornar la pau al món mitjançant la pau dels esperits? Si la vida social no ha estat gens venturosa durant el IÇ34, en canvi la vida política ens ha ofert les possibilitats del govern d'homes de dreta, de franc esperit cristià, cl govern i l'eficàcia dels quals s'hauran de fer més palesos durant l'any 1935. O Espanya retorna a les seves posicions tradicionals i cristianes, 0 la nostra, civilització mor i resta en crisi definitiva i permanent. El llevat de molts segles no es pot liquidar de qualsevol manera. I nosaltres, enmig de la formidable trencadissa de coses seculars nostres que durant els últims anys s'ha prbdu'it, hefn de girar els ulls cap a la renovació tímidament començada per a prosseguir-la amb l'esforç que calgui fins a tocarne les conseqüències ben clarament. L'any 1934 ens deixa força amarçfats. /Però qui ens veda d'ésser optimistes per a l'any 1935 després dels símptomes que hem indicat? L'optimisme és inherent a l'ideari cristià; i aquest és el nostre. Ara, que el nostre optimisme cal que sigui conscient i ple de responsabilitats, car Déu ha fet els pobles sanables però a condició que ells nuíteixos posin esforç al seu sanejament i la seva millora.