La Escena Catalana ba iníerpretació ds "ba germaneta" Alguns analistes que examinen les coses tal com en si son, sense tenir en compte pera rès els factors de lloc y circunstancies, han remarcat en la interpretació de La germà it! to, comèdia de moderna factura darrerament estrenada per la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans, deficiències de caràcter fonamental l'escatiment de les quals serà objecte del present article pel caràcter de generalisacióque ofereix el tema, tota vegada que l'obra esmentada ve a senyalar dintre del teatre català un nou intent de creació de la comèdia ciutadana, que segurament serà ben prompte emulat per altres autors, com a altres autors ha seguit en Folch y Torres en la seva meritòria temptativa Potser en bona doctrina artística, hauríem de reconèixer la conveniència de que'l crític al formar judici de una obra qualsevulga— y consti que al dir crític no parlem tan sols dels professionals senti el seu concepte sobre'ls mèrits o defectes de la producció d'art baix un punt de vista completament absolut, però tampoc pot ser tant rigurús aquest precepte, que arribi fins al punt de no pendre en consideració el valor que indubtablement representa l'esfors nobilíssim del qui procura, mal no assoleixi del tot el seu fí, realisar un ideal d'art. Y es baix aquest concepte que creiem que havien de judicar la interpretació de Ld germà el·i els qui se'n han donat per un si es no es decepcionats, fins arribar a apuntar la conclusió de que no teníem actors suficientment preparats pera representar comèdies, donant a n'aquesla paraula la seva verdadera acepció artística Per de prompte que semblant afirmació planteja una qüestió interessantíssima en la que no vol deixarhi d'intervenir La Escena Catalana disposada sempre asurtir en defensa del prestigi del nostre art dramàtic. En primer lloc, y sense separarnos pel moments del càs concret generador de la qüestió, hem de deixar ben sentat que fóra injusticia manifesta englobar a tots els intèrprets de l'obra esmentada en una apreciació mateixa y aixís ho demostren el brillantíssim treball de la eminent Kmilia Baró, sens cap mena de dubte l'actriu més complerta que actua dintre el Teatre Català; la tasca insuperable del e.xcelent Bergés que tant admirablement ha sapigul atemperar el treball escènic català les seves extraordinàries facultats artísques, y la meritíssima feina den Barbosa — per no esmentar la de cap més, - la qual vé a con¬ firmar definitivament la ductilitat gens usual del seu temperament d'actor. Y dels altres, dels demés intèrpretes que jugaren La getmanein podríem senyalar també moments felicissims que venen a refermar la convicció que tenim de que ab estudi y bona voluntat no'ns mancaràn actors pera fer el repertori de comèdies modernes cap al qual semblen orientarse les preferències de bona part dels nostres autors. Mes encara que aixís no fos, per més que'ls nostres optimismes se fundessin tan sols en una esperansa imprecisa, en el treball que han esmersat els artistes de la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans, no pot deixarshi d'endevinar un esfors, un desitj d'atemperarse a les condicions del nougènero, dignes certament del més complert elogi. No, no es pas culpa dels nostres actors si certa part d'ells no tenen la preparació suficient pera interpretar comèdies, ni acusa tampoc això manca de facultats ja que en alguns es l'excés de facultats— per més paradoxal que puirui semblar això lo que'ls impedeix realisar la adaptació necessària a les condicions del non treball. La culpa del desencaixament que se'ls hi retreu, la trobaríem ab tota seguritat en el fet de que s'hagin vist precisats a formarse artísticament en un repertori d'obres elementals, simplistes, fora de tot verisme la majoria d'elles, que'ls hi han exigit per lo tant un treball d'interpretació aixís mateix convencional; desde les altures de la tragèdia y del drama de violència d'acció en tot el desenfré llur, se'ls ha fet descendir a les grolleries de la comèdia grotesca y desUorigada, quedant per consegüent les facultats dels nostres actors de moment desafinades pera representar lo natural, lo ordinari, lo suau de la vida. Yja no parlem d'aquesta classificació convencional, d'aquest encasillament estúpit, durant tants anys continuat, de les facultats dels actors catalans, que tant com lo altre ha contribuit a destorbar llur convenient educació artística. Vinga un repertori de bones comèdies, facilitin les empreses tots els medis que requereixin el seu perfecte estudi y la seva convenienta presentació, que no seràn pas els nostres actors els quins desdiguin, no mancàntelshi com no-Is hi manquen, bona voluntat ni condicions, Y els impacients, que tinguin un xic d'espera, perquè les grans coses no s'improvisen.