10 — L'Esport CatalX= -2 ] d'Abril de 1925 Opinió d'un turista Els nostres lectors recordaran segurament Jim Broad, que en qualitat de turista vingué a Barcelona on iugà alguns partits amb els blaus-granes. Incidentalment volem dir que el nostre públic no fou gaire just en apreciar els mèrits d'aquest jugador perquè eri els seus partits, en un medi estrany, no va donar de si ço que podia, encara que es mostrà perillós en el seu lloc de davanter centre. Confirma la seva vàlua el tet d'haver estat assegurats els seus serveis per l'«Everton» en retornar a Anglaterra. I a l'tcEverton» no en volen de jugadors dolents. Ara Jim Broad ha publicat un article en una revista anglesa, en el qual parla de les serves impressions sobre el fútbol a Anglaterra, Escòcia i Espanya, països en què ha jugat. Al dir d'Espanya és clar que es refereix a Catalunya, ja que no ha estat enlloc més de la península. Després de parlar dels camps i de la calor ter¬ rible amb què hagué de jugar de vegades, diu el següent: « — Parlem ara del fútbol espanyol ! Es matèria divertida. Però deixeu-me dir abans de tot que no és cosa menyspreuable. Aquests espanyols podrien sobreexcitiir-se. I acostumen a fer-ho I I quan ho adéu les seves possibilitats de guanyar un partit. Però mentre conserven la serenitat jo em jugarki qualsevol cosa que un equip dels seus hauria dc donar molta feina a molts bàndols nostres de primera categoria abans de deixar-los guanyar. «Els públics espanyols són molt curiosos. Els seuícrits d eneatjament sonen d'una manera extranya a les orelles angleses. Coneixen, però, poc de la ciència del joc. Tots semblen creure que en un partit sols s'han do marcar gols. I l'home que els marca és nn ídol. Malaurat del qui juga de mig o de defensa, si espera el favor del públic. , Com que difícilment marca gols, clares vegades és actamat». En aquestes paraules, si no estan absolutament ajustades a la veritat, hi ha un fons de veritat.. El nostre púbile no fa sempre justícia als homes de les linees de darrera i menys quan es limiten a fer treball sobri, pràctic i poc vistós. H Q C K E Y La "liquidació" de l'equip espanyol al torneig de Ginebra Herba, pluja i superioritat dels altres, han estat els facto r^ decisius de les derrotes de l'equip d'Espanya La carència de bons mitjos Es parla d'un viatge «revenja» a París Esportivament, hom ha quedat fortament desil·lusionat del resultat obtingut per l'equjp representatiu d'Espanya al torneig de Ginebra. El lloc obtingut en la classificació general del Campionat és francament desastrós, car de set nacions que han intervingut en la lluita, els espanyols han quedat sisens! No cal donar la culpa a la sort o a la desgràcia car com ha dit uti dels equipiers internacionals, s'ha perdut perouè els altres en sabien més i en camp d'herba tenien una manifesta superioritat. En el match contra França, els d'aquí van xutar només tres cops a gol i els francesos en xutaren catorze. Això donarà idea del que val tenir l'Isamat a la porta i de la manera com van dominar els gàl·lics. Els qui no actuaren com calia esperar varen ésser els mitjos, ja que a més de restar retrassats tot el partit per nç> estar acostumats al camp, van perdre moltes pilotes. Els mitjos francesos, sobretot el mig centre, tenen una tècnica i un domini de revés que els fa veritablefnent eficaços tant a l'atac com a la defensa. Dels defenses peninsulars, el que va estar millor en el partit amb França, va ésser Lluís Satrústegui. L'Aguilera no sols ja no és l'Aguilera de quan jugava de parella amb Gomar, sinó que ara està molt desentrenat. L'Argant hauria jugat molt millor, però l'Aguilera és federatiu i això ha de valdré quelcom... La defensa francesa, en les poques ocasions que hagué d intervenir, ho féu amb seguretat i justesa. Dels davanters espanyols sols pot dir-se que Junqueras resultà el millor i l'únic que féu quelcom. Isamat, bé, Saprisa no com sempre és ; Roig jugà nerviosíssim i Giró gairebé no va entrar en joc. Els francesos jugaren amb gran cohesió i dominàren gràcies als seus incomparables mitjos, com ho demostra el nombre de xuts a gol. També creiem que el resultat d'aquest partit hauria estat molt diferent si s'hagués fet més tard i no de seguida de l'arribada,, sense tenir tempí de conèixer els jugadors el camp. Un ultre inconvenient fou la pluja. En el partit Suïssa-Espanya ja feren un joc més serè que en l'anterior amb França, però el més greu inconvenient fou l'arbitratge francès. . El gol aconseguit ho fou a la segona pròrroga del match i d'una manera bastant remarcable encara; es crçia unànimement que l'àrbitre assenyalaria l'of fside evident per a tothom, excepte per a ell. En canvi, quan el porter suís va estar-se prop de mig minut ajagut damunt la pilota a dos metres de la porta, no volgué donar un penalty còrner. En general, en el partit Suïssa-Espanya els d'aquí jugaren millor. L'Isamat estigué molt bé, la defensa Argemí-Satrústegui, igualment. La Federació no permeté jugar a Lobo pel mal partit que va fer amb França ; ho considerem una equivocació per judicar que és millor en el lloc Lobo que no pas Brull. A la línia davantera també hi hagué modificacions; d'extrema-dreta jugà Rierola que per cert va fer-ho molt bé. Isamat (E.) d'interior, féu el que va poguer, Saprissa centro. Satrústegui (A,), d'interior esquerra en comptes d'en ííoig i Giró. . ; EI principal defecte que pateix l'equip, repetim-ho, són els mitjos. A Espanya no n'hi han de -mitjos, i aquest joc és el més difícil. Costarà treball de trobar un altre Alonso o un altre Bellver, Avui dia no existeix un mig centre digne d'un equip nacional. L'altre important defecte de l'hockey en general, és la Federació, S'ha parlat de fer un partit amb França i d'enviar-hi els jugadors que no han pogut anar a Ginebra, Es tracta realment d'anar a jugar un partit o d'un viatge de "loisir" a París...? MONTEYS. El que diu un iugador Hem trobat un dels jugadors, de retorn de Ginebra i, naturalment, suposàrem que podia ésser interessant la opinió d'un dels que han format part de la selecció d'hockey que ra anat ,a Ginebra. Pel que fa referència al desenrotllament dels partits, ens ha dit més o menys, el que; diu més amunt el company Monteys. — Jo crec — ens digué — que realment França, Bèl gica i Àustria són els millors. França, sobretot, té Prieur, que és un jugadoràs, potseï el millor que s'ha presentat a Ginebra. Els francesos realment varen dominar-nos molt, i fou una gran sort que no ens fessin més gols. El que ens entraren, fou esplèndid de factura. En canvi, amb Suïssa, estiguérem molt de pega. L'equip suís, al meu entendre, és el més dolent dels que han anat a Ginebra. Si el dia del partit amb Triri mostra dc: SANS-TKRRASSA l'activitat de Feliu, ravant-eentre unionista Fiança, la pluja pogué contribuir a què no sortíssim vencedors, el dia de Suïssa feia un dia esplèndid. Fou l'herba, fou la pega, fou l'àrbitre parcial a tot ésser-ho? El fet és que vàrem perdre, i no ens ho mereixíem pas. La classificació, nç respon pas a la vàlua dels equips. Txeco-Eslovàquia s'ha vist afavorida per ha ver quedat lliure en el primer sorteig, (eren set nacions) i haver hagut de jugar, per tant, un partit menys. Nosaltres havíem de jugar amb Hongria, però va renunciar-hi perquè en el partit anterior amb Suïssa resultaren greument lesionats a la cara dos jugadors, i va cedir-nos els punts. Els jugadors d'hockey que han concorregut a Ginebra no peninsulars són veritables atletes, í dominen esplèndidament el camp d'herba. Jo crec, però, que en camp dur els batiríem a tots, perquè nosaltres tenim més mestratge en la passada curta, tenim més tècnica de joc. Ells tenen, demés, un conjunt harmònic, mentre que nosaltres — ■ aquí està la falta greu de la Federació espanyola — anàrem a Suïssa 22 jugadors i no teníem un conjunt entrenat. Si el primer dia, ademés, no s'hi hagués posat la defensa, que jugà, i hagués format Argemí, d'altra manera hauria anat. La final — França-Bèlgica — fou un partit admirable. Degueren fer-se tres perllongacions. Es va veure jugar molt bo. En resum, no estem entrenats per al camp d'herba, i no teníem un conjunt cohesionat com el tenien els nostres contrincants. Pot servir tot plegat de lliçó per a un altre dia. Amb el que deixem transcrit, ens sembla que queda, doncs, prou aclarit el que ha estat el Torneig internacional d'Hockcy de Ginebra, i que la tònica en la qual s'ha desenrotllat, resta ben de manifest. Tant debò que la feta d'enguany pugui servir d'ensenyament per al temps futur. V. ESPORTIUS : Si voleu prestar un ajut eficaç a L'Esport Català, subscriviu-vos-hi l'iiiiiiiHiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiliMniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiijiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiin Carrer d'Aragó, 208 BARCELONA El predilecte del món elegant per ésser el millor 8, 10 i 18 HP Telèfon n.0 2507 A. uiiimmuiitiiiiiiiiiiimiimiiiiiiiimmiíiimiim