6 — L'Esport Català 5 de Maig de 1925 N A r A C 1 o De Water-polo De temps que teníem un criteri format del waterpolo, però mai uo sabíem trobar la seva concreció d'aquest criteri per exposar -io clarament. Ens mancava el concepte just, millor encara, lu paraula precisa que ens permetés íer-ho. Sortosament, ara íà pocs dies, en una conversa tinguda amb l'entrenador del C. N. Barcelona Mr. ïtiompson, sobre water-polo, aquest ens donà el que de tant temps desitjàvem. Bus digué que el water-polo és un joc simple. I realment aquesta és la paraula 1 Kus explicarem. Sota la denominació de joc simple hom ixa d 'entendre, és clar, un joc que per la seva- essència no admet complicacions de cap mena, i que els seus procediments són senzills, sense efectismes que i 'ornamentin. 1 és que en realitat el water-polo és un joc, que per la forta intensitat que té no pot admetre mai filigranes que el converteixin en quelcom d'enrevessat, ja que aleshores perdria tota força emotiva. La seva relativa curta durada, la rapidesa amb que, deu ésser menat sempre i els pocs mitjans de què hom dispossa en ell, sóu les tres causes essencials que fan del water-polo uu, joc intens i emocionant, i en el qual les complicacions de conjunt o les íiligranes personals que s'hi vulguin afegir, no fan sinó convertir-lo en quelcom d'absurd i li fan perdre la mi tat de la seva valor. La relativa curta durada d'un partit de waterpolo — set minuts per part, descontades les faltes — obliga a no entretenir-se gens ni a perdre el més petit, temps amb Uuiments personals o de conjunt encar que aquests semblin ésser de gran efecte, perquè sobradameot se sap que el temps, que és passat de seguida, no pot aconseguir-se quan es vol, sobretot si és per abastar una victòria que s'escapa. S'ha d'aprofitar, doncs, tot el temps .en fer tasca que realment dongui resultats positius, des del començament fins a la linal, ja que la curta duració dels partits hi obliga necessàriament. També obliga, i encara amb més importància, a no entretenir-se amb malabarismes durant el joc, la rapidesa amb què deu ésser menat sempre un partit, la qual és produïda especialment — i quasi ens atreviríem a dir únicament — pels sobtats i ràpids canvis que sofreix el joc, ja que en menys d'un segon tan sols, pot passar el perill iimninent d'una porta a l 'altra. Els més insignificants instants d'avantatge que s'aconsegueixen, no s'han de menysprecar mai, sinó, ans al contrari, aproíitar-los amb la màxima rapidesa possible, puix, si no es ía així, esdevé que se n'aprofita el contrari i aleshores s'imposa. Per aquesta raó mateixa, s'ha de tenir eu compte sempre que es juga a water-polo que el temps que un perd en fer malabarismes i Íiligranes personals o estreté el joc amb combinacions per creure íer-lo així més vistós i agradable;, és un temps que serà indispensable al company que està ben col·locat. La prova evident del que diem, ens la dónen els equips estrangers que hem pogut veure, lín waterpolo no hem vist, com en altres esports o jocs de conjunt, sobressortir mai un individu pol seu joc aíiligrauat, sinó que sempre tots els jugadors que han despuntat ho han estat precisament per la rapidesa amb que saben aprofitar tots els instants d'avantatge aconseguida. Al mateix temps, els mitjans de que hom disposa en water-polo no són d'un efectisme massa exagerat que permetin complicar el joc. Per això el veritable joc de water-polo, el que enclou més belleses, el que té més intensitat, el que comunica una major força emotiva, és precisament aquell que té la màxima simplicitat, el que empra els procediments més senzills, en fl aquell que no posa en joc sinó els mitjans naturals amb que compta, i aquests encara amb la major rapidesa i exempts de tot efectisme sobrer. No es pensi, per tot el que portem dit, per això, que el joc do water-polo, en mancant-li tota classe de vistositats aparents, esdevingui un joc insuls, desagradable i avorrit. ïot el contrari ; precisarnont la forta intensitat i emoció de que està curull, la deu a la seva relativa curta durada que permet que l'interès sigui constant, a la rapidesa amb que deu ésser menat que fà que els instants de perill imminent es canviïn constant i ràpidament de la una porta a l'altre, i als mitjans de que es disposa que són els més senzills i, per tant, comprensibles a tothom. Es degut, principalment, doncs, a tots els motius que enclouen les precedents explicacions, que ens ha semblat tan ajustada a la realitat la qualificació de joc simple que ens ha donat Mr. Thompson cn parlar del water-polo. La simplicitat és la seva primera característica, realment. Manuel Basï^ L'Assemblea de la Federació Espanyola de Natació El proppassat dissabte a la nit va tenir lloc la tan esperada Assemblea general extraordinària do la F. E. K. A. lis donà el notable cas de trobar-s'hi representats tots els Clubs que la composen, cosa que no havia esdevingut encara des de la seva constitució. Prova palesa de la importància que se li donava. Va dtirar fins ben entrada la matinada i no fou pas la cordialitat la seva característica principal. Es prengueren en ella entre altres els següents acords: Aixecar In desqualificació del nadador Enric Granados i qui? li fou imposada pel Comitè Tècnic, ara separat, al seu retorn de París. Nomenar la Federació Catalana perquè s'encarregui de regir els destins de la F, ü. N. A. fins després de l'Olimpiada de l'any 1928, devent nombrar aquesta a son torn components del Comitè Nacional. Nomenar també la Federació Catalana, la primera Federació que es constitueixi al iNort d'Espanya, i el Col·legi Català d'Arbitres per a constituir el Comitè Tècnic. A la Piscina del Club Natació Barcelona Si bé Pinillo i Castro no reexíren en llur respectiu intent de record, en Cruells va batre el del 100 m. lliure, però es diu que no podrà ésser-li homologat L'anunci de l 'intent dc record, si més uo, d'En Pinillo i d'Ku Castro aplegà força gent a la piscina del C. N. Huirelona, el matí dol proppassat diumenge dia 3 del corrent. Dissortadament, ni En Castro en els 100 metres braça, ni lín Pinillo en els 100 lliures, reeixiren del seu propòsit. El primer lii emprà el temps de 1 m. 35 s. 3-5, i (d segon el de I m. 10 s. 2-5. Tots dos no eorregueivn amb aquella serenitat d'esperit que és tan necesHii·ia per a fer l'estil perfecte que realitzen en sos enl l'cnamenls, ja que mentre l'un se'l veia desaconqiassnl. l'allre semblava que anava més feixuc que dr i iistum. De totes maneres, esperem que no per aquesta temptativa que els ha sortit frustrada, renunciaran a consegnir-ho, iant més que tots dos estan en condicions dr ter ho, i ben aviat. A veure si aprofiten favinenli'sa dels festivals que s'apropen. En canvi. En Jaume Cruells, corrent amb una tranquilitat absoluta, i un perfecte estil ha aconseguit en i'ls 100 metres lliures, l'esplèndid temps de 1 m. 9 s. jii-dos. el qual hal de més d'un segon el record de la dila disfància. Malgrat haver hi la Federació reiii·i ^'-nlada i els eronometradors oficials, reglamenlaris, no podrà ésser-li homologat, perquè es diu, que un s'havia aiuinciat prèviament. No sabem explirar-nos aquestes anomalies del Heglament. Si hi ha Inics les garanties, que aquest temps és el veritabh mi'iil aronsegnil, puix bo poden certitiear lots els malrixos que hi d'en per En Pinillo i per En Castro, per1 què no es pot homologar el temps aeonsegnil, pn- En Cruells? Esperem que la Federació, comprenent la raó, ho farà així. Ultra tols aquests intents en la piscina del Club Natació HaiTelona. hi hagué altres proves, que jimtament amb les primeres ens donaren la sensació d'un veritable íestivaf. Es «•om·íim'· una cursa de 50 m. lliures, en 5 sèries de 5 neilailnrs cada una, essent toies elles disputadissimes, especialment la primera, segona i quarta. Es registraren temps com el d'En Pinillo,, de 29 s., 4-5, d'En .liniéne/. de 31 s., 2-5, 1 d'En Farrés, Herdemàs, Palou, l'eredejordi i Vives que entraren abans dols 33 s. El partit, de Water-polo, d'entrenament por a l'excursió a Alemanya, va acabar amb la victòria per 4 gols a 0, de l'equip compost per Itovira, Trigo I, Puig, Bastó, l'eredejordi, .liméuez i Fontanet, al d'en Gr.neils, liretos,' Tnsell, Borràs, Trigo 11, Amigo i Vih, Com a linal es féu un partit d'entrenament de 3." categoria entre l'Atlètic i el Barcelona, quedant • empatats a 3 gol*. Els equips eren compostos com segueix: Barcelona, Trigo lli, Majó, Pinillo, M. Pérez, Gruniehcr. Vives i Segalà. Atlètic : Laguia, Ferrer, Sierra, Giménez, Dia/., Pros i Artigas. Desitgem que en prolit de fa natació so'n facin molts de festivals emn et do diumenge. El Premi «Joan Barba » S'ha practicat ja el sorteig del torneig de Waterpolo, en el qual os disputarà el premi «Joan Barba», havent correspost jugar of diumenge, dia 10. ois equips del Club Natació Mataró contra of dol Sabadell, i el de l'Arenys contra el de l 'Atlètic. Els respectius guanyadors jugaran enlre si cl dia 17, en què també In haurà el partit del Barcelona amb el representatiu do Toulouso, i la final tindrà lloc el dia 24 com a fi do festa del íestivaf dedicat a Emili Solè. iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiíiiiiiiiiiiniiimiiiiiniiiiiiiii H I P I S M E La inauguració de les curses de Primavera Més que una manifestació de l'esport hípic, són fes nostres curses de cavalls una exteriorització de festa de societat on la qual la moda i la bellesa femenina obtenen llur millor esclat. En aquest sentit los inaugurades ahir triomfaren plenament, per bé que la concurrència distingidíssima que hi assistí no fou tan nombrosa com feia esperar el programa del tot selecte que hom havia confeccionat. Tot fa esperar que en les pròximes reunions i a mida que es vagi desenrotllant el programa de la temporada l'interès anirà augmentant i traduint-se en major concurrència. Ileu's-aci el que fou la primera reunió: Premi Cornellà (a reclamar) 1.900 m. 2.000 pies. 1. «Miss VVhite», Lewis (Marquès Amboago), 2 m, 6 s., 3-5. 2. «Reus», a un cos i 1-2. 3. «Ninot», a quatre cossos. Surten on escamot al davant del qual veiem «Ninot» seguit de «.Tauja» ; van seguits do prop per «Miss Whito» que a la recta final els pren el primer lloc en un sprint molt encertat. Apostes : Guanyador 40 ptos ; Col·locats 18,50, 11 i 9,50, Premi Ukko (1.600 m.) 2.000 pies. 1. «Ivori», Vivó (J. Mata), 1 m. 38 s. 2. «Verbenera», a un cos. 3. «Wye Valley», a dos cossos. La cursa potser més interessant de la reunió. Dels nou inscrits sols deixa de presentar-se el lleus. Anotem ducs sortides falses per cansa d'«lnclit» i «La Mondaine», que finalment surten endarrerits i abandonen. La arribada és omocionantíssima, guanyant «Ivori» molt just. Apostes: Guanyador 41,50 i col·locats 18,50, 11 1 9,50, Premi Cerdenya (2.000 m.) 2.500 pies. 1. «Gran Vina», Ramírez (V. i M. de la Cruz), 2 m. 13 s., 1-5. 2. «Brownie», a un cos. 3. «Ivars», a un cos. «Ivars» passa primer por davant los tribunes, seguint-lo sempre «Gran Vina», que a darrera hora l'ataca amb gran encert i li pren la cursa. Ramírez s'ha fet mereixedor de tot elogi. Apostes: Guanyador 24,50; col·locats 9,50 i 7. Premi Ilusión (poltres i potranques de 2 anys) 800 m. 2.500 pies. i copa del F. C. Barcelona 1. «Joguina», Ramírez (S. Badia), 49 s,, 4-5. 2. «Jossamí», a mig cos. 3. «Apa, Noi», a un cos. Cursa força ensopida, passà sonso pena ni glòria, Dc sortida ja s 'establí f 'ordre que no os varià en cap monient. Apostes: 46,00; col·locats 15,50 i 16. Premi Montserrat (steeple chasse) 3.400 m. 2.500 pies. 1, «Laredo», Camino (V. i M. de la Cruz), 4 m. 15 s., 1-5. 2, «Bon Papà», a quatre cossos. 3, «Delnsión», a dos cossos. Bonton d'Or pren el cap i el conserva fins poc abans do la darrera volta en què handicapat per l'exagerat esforç de la sortida perd successivament els tres primers llocs. En la darrera volta hem d'anotar la caiguda de Gibert, muntant «Begga», el favorit de la prova, en saltar una valia on caigué quasi ensems Lewis que muntava cl «Surchoix». El moment ha estat força emocionant, mes per sort no hem hagut de lamentar cap desgràcia. S'han pagat les apostes: el guanyador a 18,50 i els col·locats a 9,50 i a 22. GRYSTIE chasis frens a les a rodes instal·lació i arrano elèctric J. SUBIRANA Carrer Claris, 75 7 HPm