13 de Maig de 192 5= -L'Esport Català 13 ARENAS DE BILBAO : Jàuregui, Vallana, Careaga, Lana, Urresti, Pena, Rivero, Mateos, Yermo, Sesúmaga i Robus. Els areners duien jersei blanc amb una Ilaçada negra per la mort dc la germana de Lorcnces, el qual per aquest motiu no pogué emprendre el viatge cap a Sevilla. Ja de vell antuvi el domini correspon als de! Barcelona, afavorits pel vent i per jugar d'es patlla al sol. Una arrencada de Robus fa creure en un moment difícil per als blau grana, sobretot en veure que Planas no pot tallar-li el pas, però el xut va a kick. La davantera barcelonista torna fer-se mestressa de la situació i en forma cor rectísima manté assetjat el gol contrari. Sancho intercepta una bala que porta Mateos i cedeix a Alcàntara, qui fa la passada a Samitier i aquest, burlant els defenses, llança un bon tret que Jàuregui es veu impotent per a deturar, lis el primer gol i anaven deu minuts de joc. Continua el persistent domini barcelonista que desenrotlla sobretot un joc molt ràpid tant pel iiue afecta a les passades com a la velocitat posada entre la concepció i l'execució de les juga des. Els mitjos areners, impotents per contenir aquest davassall dc l'atac blau grana, vs mantenen netsment: a la defensiva i a la tasca de marcar. Sancho que ho cobreix tot és el puntal més ferm de l'onze. Un xut brutal de Samitier passa arran del pal. Carulla incorre en fould prop de la ratlla de penal. Es llença cl frec-kick donant lloc a una confusió persistent de la qual finalment Plattko aconsegueix sortir-se'n bé. El domini barcelonista és absolut i persistent, tenint que emprar-se a fons el porter i els vuit defenses de l'equip de l'Arenas, car de davanters, de fet només quedeu Yermo i Sesúmaga. En Safji escapa i fa la passada enrera recollint-la magníficament bé Sancho, qui dispara una canonada imparable. Oavanl l'astorament de Jàureííui la bala entra dins la xarxa. Van 35 minuts de joc. Per un moment l'avant basc troba la necessària energia i porta dos atacs, contestant finalment Samitier amb una magnífica arrencada que ultra aclarir el perill dóna lloc a una tallada molt oportuna de Vallana,. Un "free kick" el tira Piera als núvols i una altra arrencada dc, Samitier mig minut abans del descans que acaba a kick forçat per a la intervendó de Vallana, Joan Rocha oiagonei. 455 La segona part: Cap gol. Un penalty a favor de l'Arenas és la gran ovació de la tarda Comença el segon temps i és clar,, el vent és ara favorable als bascos que surten amb energia, però els blau grana repliquen acte seguit i tiren dos còrners sense conseqüències. L'atac arener esdevé més perillós" i Yermo per primera volta dóna sensació d'home perillós. En treure una pilota Plattko surt amb el peu estirat lesionant a Yermo, cosa que l'àrbítre aprecia com falta f;rcu ■ i ordena el penalty. El tira entre la consegüent e-xpectació En Lana i Plattko el rebutja; l'esmentat mig centre torna a rematar però encara és Plattko qui desvia de bell nou la pilota a còrner, però per l'efecte del rebot la bala torna a entrar al camp de joc i un davanter bilbaí l'introdueix dins la xarxa. Això fa cridar gol a algú, però l'àrbitre, que ja havia xiulat, disposa que es tiri al còrner, - Unes mans de Torralba originen un cop lliure també francament perillós i a partir d'aqfícst moment és l'Arenas qui més ataca i qui més domina. Piera passa a reforçar els mitjos catalans però amb tot, el domini arener és persistent i Plattko entra sovint en joc. Dos bons xuts de Sesúmaga i un aitre també perillós de Yermo. Samitier també s'acola a la defensiva, però sorgaix Sagi que arrensa impètuosament ; l'sprint és magnífic però Vallana intercepta a temps. Hi ha un bon xut d'Arnau tret a còrner. Una bona combinació Sesúmaga- Yermo-Rivero i els nostres defenses es troben a la lluna, però l'un per l'altre, els areners manquen l'oportunitat que se'ls presentava per a l'anhelat gol. Gran xut de Mateo que para amb encert Plattko i altres dues arrencades del Barcelona, constitueixen la final del partit. L'arbitratge del senyor Balaguer Si la memòria no ens és infidel, el senyor Balaguer havia arbitrat en una ocasió al camp de Ees Corts i cal convenir que el precedent no era per engrescar-s'hi gaire. No obstant, noblesa obliga a declarar-ho, diumenge passat el presi- CAMISERIA FITO Jaume 1,11.- BARCELONA Rebudes les úllimes novetats per a camises a mitia Preus moderadísslms dent del Cobegi Andalús se'n va sortir iun airós. Es clar que cl match en sí no va e^-cr di íicil, però cal convenir que ell, per la -i-va pari i ja de bell principi, va tenir interès qm, cl joc no prengués nn ca:ent desagradable i i -, nmstrà molt enèrgic tocant les faltes de tots, v.'in.c distincié). Va deixar, no obstant, entrar massa al- porters quan anaven a deturar la bala i cn aqm -n sentit, es mostrà excessivament admirador dc la clàssica fúria espanyola que ennobleix íhmi poc el futbol. El penalty fou bastant discutit, i encara que a judici de molts, l'entrada de l'Iatíko amb la cama estirada era punible, va .semblar exagerar la nota cl fet dc donar un penullv cn un partit de tanta transcendència i en eí qual els equipiers havien mostrat sempre una correcció extremada. And) tot, repetini-ho, la seva tasca va ewr encertada i mcresqné l'aprovació de tots. El públic de Sevilla Ja s'ha indicat a una altra banda que els se villans no s'han pas deixat portar per rcnuí siasme a l'anunci d'aquest partit final. L'entrada va ésser bona sense arribar a les coses excepcionals. Els catalans eren molt nombrosos i «Is bascos si bé no tant, també s'hi veien. I)e Madrid ultra els federatius hi havien bastants periodistes. Els sevillans s'han portat correctament amb tothom. El nom dc Samitier, Alcàntara i blattko els tenia fascinats i molts anaren al futbol per tal dc veure aquests noms reputats de ienomens de la bala, A la primera part cl Bareelona va ésser , francament aplaudit perquè el joc real ¬ ment entisava; a la segona els aplaudiments foren més nombrosos per a l'Arenas ruan domitiava. Plattko potser va ésser el qui s'emportà més ovacions, sobretot cn deturar el penal i desd'ell. En Waltcr sobretot quan aclaria ;,rribaiit la bala al kick contrari, la qual cosa iietn observat que ha produït molt d'efecte tant a Ma ir:d primer, com a Saragossa després, com a. Sevi'A iinalment. En canvi l'elegant joc i sempre Oportú le Vallana, cal dir que passa desapercebut per a la ma joria del gran públic. Al fina! molts catalans llençaren visques entusiastes que foren- -ni ca d>r bo contestats per tots els compatriotes allí presents. En resum cl públic de Sevilla si be ens iia semblat, tocant al nombre, poc preparat, cncai a per a grans solemnitats d'esport, s'ha mostra, d'una correcció estremada amb uns i altres. Notes marginals Cal fomentar el turisme La nostra mai prou alabada "Federació Nacional" dc comú acord amb tots els inni.iitibraiilc··· delegats que representen els nuclis diversos escampats arreu d' Espanya i que s'entretenen a iV» esport ami) això del fútbol, va tenir cn una assemblea cèlebre (cèlebre com totes les assemblees (pic celebra) una gran pensada; fomentar el tu risme per mitjà d'aquesta arma poderosa que representa avui el futbol. El turisme és quelcom molt europeu i sobre tot molt propi d'anglesos i com que el futbol és un joc nat i important i adulterat d'Anglaterra trobem que va ésser una gran pensada aquesta: Per exemple enguany disposar que el partit Barcelona- Arenas de Bilbao es fés a quatre passes de les dues poblacions. Això haurà privat naturalment a bon r.otnbre d'cnttt siastes del club de Cíuecho i del d'aquí a desplaçar-se fins a Sevilla que dit sigui de pas <'s una ciutat cada dia més atractiva i més simpàtica, però eti canvi hom no pot negar que haurà let un gran bé al turisme espanyol i fins i tot haurà constituït un pas més per a unir aquells llaços d'inquebrantable germanor de que ens parlen a tota hora. Per dissort aquest espandiment del turisme no ha merescut encara tot l'ajust necessari dels nostres esportius, entre altres motius perquè un viatge a Sevilla a més de no tenir res d'econòmic ni de còmode ni de ràpid, obliga a una pèrdua dc temps desproporcionada a les possibilitats de gran part dels futbolistes. Quedem doncs que a Sevilla, un cop descomptat els soldats de la guarnició, els comerciants i els viatjants que més o menys casualment feien la plaça, érem com en família els que allí ens desplaçarem. Poqucts i ben avinguts. ni/ïo de la Par ma > Els sevillans tampoc cs mostraren molt entusiastes a la delicadesa dels federatius espanyols d'cscullir llur ciutat per a celebrar-hi la final, írio es tracta d'una rebuda glacial, cosa verament impossible a la terra del sol i de la sal; estaria millor dit una demostració indiferent gairebé purament dc curiositat però gens d'entusiasme, f cs que eliminats els sevillans del Campionat veient la injustícia de la sott que any darrera l'altre se'ls ha mostrat desfavorables bati optat per les grans solucions. Els directius del cercle ban decidit eliminar a Spenccr, Leon i Kinké; els aficionats han decidit tornar a lliurar-se a les curses de braus. í avui (diumenge almenys) a Sevilla no es parlava sinó "der nifio de la Parma " que havia de torejar a la tarda i del que s'esperaven per a molt aviat les més grans proeses cornúpedes. f "ezo que no torea hoy cr chico dc Baquer, porque zino hoy er futbol se quedaba zin lo niezino jugadore". lleu's aquí doncs com. s'ha prodnit aquesta moderna Numància futbolística; els sevillans han cremat les naus i no s'interessen ja més pel joc britànic mentre els seus boines no tornin a tenirhi unti participació directa. En tot cas aquest fenomen en perspectiva que és el noi de la palmera ha perjudicat d'unes quantes mils de pessetes als rederatius espanyols, la qual costi deu haver ocasionat Sa consabuda recança en l'ànim dels ene ban sabut demostrar tan bé fins tira la com - 1 ahibdiíat de! futbol espectacle amb la del butbol amateur. L'amic dels soldats catalans Ja cs sabut que els jugadors tenen dret sempre a un cert nombre d'entrades gratuïtes per a repartir entre burs amistats. IJoncs sabeu quins són els amics dc Sancho? els soldats catalans. Jo ignoro com s'ho fan per trasmetre's-ho de guarnició a guarnició, però cada vegada que el Barcelona juga en alguna ciutat ja teniu una colla de soldats catalans preguntant per En Sancho i En Sancho amb aquella bondat que cl caracteritza tot és anar repartint les invitacions i demanant-ne als seus companys. Heu's aquí una dada que ntcrcíx ésser feta pública com el seu mateix gol dc diitmcngc, ja que si aixfï palesa les seves cxcellenls condicions de jugadors allò altre diu fins on arriben bi seva bonhomia. El jersey blanc està de desgracia florn no ignora que els de Guecho porten un itniforme molt semblant al del Barcelona i que els colors són fàcilment confundibles. Calia doncs vestir un altre jersei de manera que la confusió quedés evitada i correspongué a l'Arenas el triar cl color. A aquest efecte els sevillans els oferiren nn jersei de color vermell, un altre de blau i un dc blanc. Aquest darrer va ésser l'escollit pel capità dc l'Arenas, segons sembla, perquè degué creure que això sempre seria vist de bon grat per l'afició andalusa. 1 quan un directiu del Sevilla va assabentar-se de la tria feta no pogué menys d'esclamar arnb la peculiar gràcia dels fills d'aquella terra: "Malamente vai/, a acabar muchaeltoz; que er branco é er mismo cotó de vaíencianos, i zevillanos y como no ost ayudc la Macarena cztai perdios" Certament enguany el jersei blanc no era el de la sort. El viatge de bascos i catalans El viatge dc Madrid a Sevilla l'ban fet al mateix tren els jugadors de l'Arenas i part dels jugadors catalans, ja que la resta cs trobava a Sanlúcar de Barrameda des dc. feia 3 o 4 dies. Els jugadors dc Guecho porten un acordonista que ho fa més afinat qtte si toqués cu algun jazz-band i es passen el temps cantant. Però per què dirnontri aquests xicots no s'expressen més en llur llengua tnaterna i per què aquesta tossuderia en disfrassar l'origen tan netament i tan bonrosament basc? l'er què no canten les cançons de la seva terra nadiua, enlloc de perdre cl temps amb repertori d'importació? En fi, ells s'ho sabran; però no és