21 de Juliol de 1925 L'Esport Català — 13 sat, i dels records actuals de Catalunya, poden donar una idea del que seran els d'enguany, i serviran també per comparar, un cop celebrats, els progressos que s'han aconseguit. loo metres estil lliure. — Campió actual, Josep Pinillo, del C N. Barcelona, i' 13" 1/5. Record: Josep Pinillo, C. N. B., i'8" 4/S. 400 metres estil lliure. — Campió actual, Josep Puig, del C. N. Barcelona, 6'43". Record: Josep Puig C. N. B. 6'32" 1/5. 1500 metres estil lliure. — Campió actual, Josep Puig, del C. N. Barcelona, 27'28". Record: Joaquim Cuadrada, C. N. B., 2S'58" 1/5. 100 metres esquena. — Campió actual, S. Laguia, del C. N. Atlètic, 146. Record: Jaume Cruells, C. N. B., l'sp". 200 metres braça dc pit. — Campió actual, S. Laguia, Club Natació Atlètic, 3'3G". Record: Joan Costa, Club Natació Pop, 3'23 4/5. 400 metres' braça dc pit. — Campioó actual, S. Laguia, Club Natació Atlètic, 7'32". Record : Joan Costa, Club Natació Pop, fi2". 250 metres relleus 5 x 50. — Campió actual. Club Natació Barcelona : Pinillo, Farrés, Pcredejordi, Berdemàs, Parés, 2'só". Record: Club Natació Barcelona : Pinillo, Cruells, Jiménez, Berdemàs, Farrés, 2'37" 4/5. 800 metres rejlcus, 4 x 200. — Campió actual. Club Natació Barcelona: Farrés, Berdemàs, Puig, Pininillo, I3'i7" 2/5. Record: Equip mixtc BarcelonajAtlètic : Giménez, Manifold,, Fàbregas, Bastc, I2'27" 3/s. 200 metres relleus estil 4 x 50. — No hi ha campió, per ésser ei primer any que es correrà, i no hi ha tampoc cap record establert. 100 metres femení estil lliure. — Tampoc hi ha campiona, ni record establert. Salts de trampolí i palanca. — Campió actual. En Tort, del Club Natació Barcelona. Quants campions deixaran d'esserho. i quants records de Catalunya seran modificats? Heu's aquí cl que sols sabrem el dia 26, a la vetlla, un cop acabats els Campionats d'enguany El que sí desitgem és que d'això darrer, de records modificats, n'hi hagi molts. Comentaris sobre la visita hongaresos a París dels A Tourcllcs, la piscina o'ímpica dc París, han tingut lloc, els dics 12, 13 i 14 del present juliol," uns partits de water-polo que, respectivament, han jugat contra el Farenckvarnsi Torna Club, de Budapest, el S. C. U. F., la selecció de París, l'equip nacional francès, campió olímpic (?). El primer d'aquets partits, el jugat amb el S. C. U. F„ i que fou guanyat pels hongaresos per l'enorme diferència d'tr a o, ens permet assegurar que, malgrat d'ésser el dels guanyadors un dels primers equips d'Europa, l'S. C. U. F., té aquest any un equip molt inferior al d'abans, i per consegüent no gaire fort. Aquesta seria potser una de les raons per les quals es va canviar, aleshores del partit a celebrar amb el nostre C. N. Barcelona, aquell club per una selecció parisenca. Del segon partit, el celebrat amb la selecció de París, que així mateix van guanyar els hongaresos, aquest cop per 8 a 3, poc en sabem, sinó que varen ésser dominats en tot temps els francesos. Heu's aquí que aquesta vegada no pogueren evitar que un equip de club guanyés per la gran diferència que ho féu, un equip de selecció. Però el partit que mereix un veritable capítol a part és cl celebrat e] dia de la festa nacional francesa entre el dit club hongarès i l'equip anomenat campió olímpic. Veiem primer el que passà. A la primera part, i amb un domini constant dels hongaresos, aquests aconsegueixen tres gols per zero els francesos. En començar la segona part, el F. T. C. marca el seu quart gol, í a partir d'aquest moment els francesos marquen tres gols seguits, després d'haver estat expulsats caria vegada jugadors hongaresos. I ara diu "L'Auto"; "...i creient aleshores els hongaresos que encara anaven a treure'ls de l'aigua algun altre jugador, inicien la retirada del camp''. Amb tot, es veu que s'arranjà l'afer, i que continuaren el partit, guanyant finalment per 5 a 4. Es una forma molt hàbil d'explicar que els hongaresos, veient que qui feia guanyar el partit als francesos efa l'àrbitre, es retiraren del camp. Es que ja" tenen aquest costum, els francesos, que els partits que no poden guanyar els Seus jugadors, els guanyin els àrbitres? I aquest, que 'precisament representava el sorollós fracàs de l'equip campió olímpic, essent batut simplement per un equip de club ! Ells, amb el seu procediment, estil Carrofi, aconseguiren que la diferència de gols fos únicament la mínima. En qüestió de menys d'un mes i en dos partits internacional, es donen a França dos incidents mo¬ tivats per l'actitud dels àrbitres. Ara, que en aquest segon partit, tenint en compte el soroll que hauria produït arreu del món de Ja natació cl que haguessin qualificat d'anti-esportiva l'actitud dels hongaresos, que al cap i a la fi no fou sinó la mateixa que adoptaren els nostres, han trobat una fórmula per justificar-la. "En creure que els anaven a treure un home de l'aigua, inicien la retirada''.^ però no era veritat. Quanta innocència, Déu meu ! Molt hàbil, molt bonica, acpiesta explicació, però tant anti-esportiva com la dc portar a la Internacional l'afer amb el Barcelona. Ens juguem el que vulguin que no hi porten aquesta del F. T. C, i que no parlaran gens mes d'aquest partit, el qual per a ells no tindrà cap importància segurament. Però el fet indiscutible i que volem remarcar aquí, és que un equip de Club ha vençut l'equip que es creu ésser campió olímpic, malgrat jugar aquest equip amb un jugador més, de la importància de l'àrbitre. Ens agradaria saber si aquest era ML Carrofi. Sí tot això és esport, ens estimem més ésser antiesportius ! Sense partits del Campionat de water-polo Perquè els Clubs poguessin realitzar les seves eliminatòries en vista dels Carripionats de Catalunya, la Federació acordà suspendre tots els partits de water-polo de Campionat que havien de jugar-se diumenge. No ens expliquem aquest acord dc la F. C, N. A. ni sabem trobar-hi cap raó fonamental que l'aboni. Les eliminatòries a realitzar per cada Club és una cosa d'ordre purament intern; i que per a res pot influir en fer canviar precisament uns partits d'ordre oficial, com són els del Campionat de Catalunya. Seguint aquest procediment que a cada més lleuger motiu es puguin ajornar partits 0 proves oficals, resultarà que els Campionats de Catalunya de water-polo s'eternitzaran, impossibilitant la realització d'altres festives. Tots els Clubs saben que durant els mesos de juny i juliol tenen lloc els Campionats de Catalunya de water-polo i per tant, han d'organitzar-se per tota la temporada, partint dfaquesta base segura. Demés, no comprenem aquesta decisió federativa, quan les eliminatòries en vista dels Campionats de Catalunya de natació es poden practicar a qualsevulga hora i dia, sense que necessàriament s'hagi de fer cl diumenge abans dels Campionats. Realment, la F. C. N. A., en prendre aquest acord, no ha tingut en compte cl preceder,* funest que posava amb això, perquè ara, amb e. motiu més nimi, qualsevol Club pot fer ajornar partits oficials i de Campionat que no pugui o no 'i convingui celebrar. No podem informar els lectors dels seu,-, resultats, precisament per ésser una cosa mera rient interna dels Clubs. El que sí podem dir és que només l'Atlètic les tenia anunciades per a aquest dia. A TARRAGONA La Secció de Natació del Club Nàutic ve treballant ele ferm aquests dies en la preparació dels Campionats de Catalunya, l'èxit dels quals podem donar per assegurat. S'han rebut ja les inscripcions del C. N. Barcelona, C. N. Atlètic, Club dc Mar i C. N. Tarragona, esperant-se que els altres cercles catalans les trametran aquesta setmana. ',: El C. N. Barcelona formula 56 inscripcions, 3 nedadors per prova individual i dos equips cn les de relleus. El C. N. Atlètic, 26 inscripcions amb participants en totes les proves. El Club de Mar, ir inscripcions per als dos relleus sobre la distància de 50 m. (lliures i estils i per als 400 m. lliures i 100 m. braça de pit, i el Club Nàutic dc Tarragona, 12 inscripcions per a les mateixes dues proves per a equips, i per als 100, 200 i 400 lliures. Donada la quantitat de participants i la cura amb què el Nàutic s'emprèn l'organització, reservant una grata sorpresa sobre el punt on es. disputaran els Campionats, ens creiem que cl concurs regional d'enguany constituirà viu gran èxit. — Abans d'ahir continuaren al Nàutic les proves del Concurs social per a equips de cinc nedadors. / Els temps milloraren bastant, ço que demostra que l'entrenament dóna els seus resultats. Després dels dos matchs disputats, les puntuacions queden establertes així: Vermells, 23 punts; grocs, 17 punts; negres, 6 punts; blancs, 6 punts; negres II, 2 punts. NOVES ELS PRÒXIMS FESTIVALS INTERNACIONALS DEL "BARCELONA". — Per al vinent mes d'agost i en els dies 15 i 16, el Club de Natació "Barcelona" prepara uns festivals imternacionals, a celebrar amb el Cercle Royal de Natació, de Brussel·les. Es la primera vegada que ens visita aquest Club belga, que ha estat durant mclííssims anys campió de water-polo al seu país i que sols va perdre l'any passat, i enguany està disputant-lo amb grans possibilitats d'aconseguir -ho. En els seus rengles s'hi compten un bon nombre d'internacionals i olímpics. Esperem que ens rememoraran els festivals celebrats amb els seus constants rivals del "Brussels Swniing Qui»", .que per tres vegades ens ha visitat. iiiiiiiiiniiiiiiiiiiiíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii;;iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiüiiiiiiiiiiiii R U G B y Els partits d'exhibició a íistiu Amb iot i la calor que fa, de tant en tant es veuen anuncis dc partits, amb l'aclariment que són d'exhibició i que tenen lloc a pobles a no més de vint quilòmetres de la nostra ciutat. Aquests "ruggers" moltes vegade,- organitzen aquestes encontres conscients de la calor que sofriran, però creuen que és compensat aquest partit amb "l'arrossada" que aniran a fer. Almenys, els paguen un viatge d'anada i tornada, i a la mitja part tantes gaseoses i cerveses com vulguin (la beguda a no tots els partits) — ja em diràs lector, si no val la pena d'aprofitar-ho — ; és clar que no hauran de dinar a les onze per agafar el tren de la i'3D i anar patint calor tot el camí, i jugar en un mal camp de futbol on les pedres semblen exprescs per trencar-se el cap, però què els direu si és una arrossada? I una cosa així se l'han dc deixar perdre? L'evitar aquesta degeneració dels partits d'exhibició que pateix des de fa dos Estius eL.rugby, haur à estat a la mà de la Federació (no deixantlos dur a terme des de bon començament, i més avui quan es tenen exemples ben palpables de partits d'aquesta mena, que han fet més mal que bé al nostre esport, i si les persones assistents al camp han hagut de jutjar el rugby per aquell encontre, es deuen penàar que són trenta homes que es volen menjar els uns als altres. S'han acceptat partits en camps impossibles, àdhuc per jugar bé a futbol; l'espectacle donat ha estat llastimós. Anant per fer partits d'exhibició de debò, creiem que la Federació és l'única que pot oferir exhibicions veritables, ja que per fer tal cosa els equips han d'ésser de selecció i no triar pas aquells jugadors que poden donar un major rendiment a un equip per a un encontre internacional, sinó aquells el poc dels quals posseeixi una vírtuositat i noblesa més grans. Trenta homes amb aquestes qualitats, es trobarien, n'estem segurs. Un factor dels més importants per als enconvrcs d'exhibició és l'àrbitre, que Jia de saber portar el joc d'una faisó que demostri totes les seves bones qualitats i suprimer les petites incorreccions que el jugador en el curs del partit executa inconscientment. Dc l'espectacle trist que oferiren molts dels partits susdits en tingué la major culpa l'àrbitre, i hauria d'ésser mirat amb més cura per part de tothom. S'ha de partir de la base que un partit d'exhibició' només pot costar molts diners; l'acondicionament del camp és el motiu, ja que per anar a mostrar el rugby en un terreny en males condicions méssi'al quedar-se a^ casa, perquè el que veuran aquelles persones serà tot menys rugby. Tampoc interessà anar a donar a conèixer cl rugby en aquelles ciutats que ofereixin majors facilitats per anar-hi, sinó en les