ï\ de Juliol de 1^25 L'Esport Català — 5 Bí perill de l'especialització -Però Lacoste té raó. Per assolir el tnàximum de perfecció en un esport determinat és gairebé forçós especialitzar-se. Es indubtable que si els atletes esmentats haguessin dedicat totes les seves energies a l'esport pel qual més aptituds posseïen, llur destresa hauria esíat més notable encara. Gairebé els grans "asos" d'euguany ho són per mitjà de l'esforç constant i per l'especialització. L'especialització, però. comporta més d'un sacrifici, més d'una renunciació. El que s'especialitza perd bona part de la seva independència esportiva, Ja que l'especialització és incompatible amb la varietat, i per consegüent no podrà aixi com així i sense •desviar-se del seu objectiu gaudir dels atractius que li oferiran altres esports. Generalment l'especialització implica l'entrenament constant i seriós d'un esport amb mires a assolir el màxim perfeccionament Però la pràctica continuada d'un mateix esport esdevé monòtona i fins l'excés de monotonia pot fer desaparèixer cl veritable incentiu de l'esport, o sigui el plaer sà, que és, al nostre entendre, la seva raó d'ésser. Perdut el veritable estímul esportiu, el practicant cercarà un nou alicient per a la continuació de l'esforç de perfeccionament i el trobarà bé en l'esperança d'un triomf que satisfaci là éeVa vanitat o en fins egoistes que tard o d'hora li obriran les portes del professionalisme. Es evident, donçs, que l'especialització té els seus desavantatges. Per allra part, sota un prisma purament esportiu, l'especialització és completament iwiecessària. Hom no ha d'oblidar que els esports tto es varen crear per executar-los a la perfecció, sinó per esbarjo sà, i pel millorament moral i físic de la raça. La fase encisadora de l'esport és que per a gaudir-ne, per a extreure'n tots els beneficis, no cal ésser un "as" ni molt menys. Un domini discret posa a l'abast de l'esportiu tota la seva gama de sensacions agradables. El més obscur exponent del lawn-tennis pot gaudir tant en un match amistós qualsevol com Borotra o Lacoste en un sensacional encontre en el Centre Court de Winibledon. Tant maíoix la intensitat esportiva d'un país no és mesura pel nombre més o menys considerable de " fenòmens " amb què compta, sinó per l'extensió en què es practica l'esport i pel gran d'influència beneIciosa que ha infiltrat en la psicologia de la raça. Entre el sistema que ho sacrifica tot pel plaer esportiu i el que ho supedita tot a un pla artificial d'especialització, no crec que pugui haver-hi dubtes en l'elecció. HOTSPUR, iiMMilll «EL TOLIQ DE FRANCE* Ottavio Bottecchia és el vencedor de 1925 Llúcia Buysse s'adjudica definitivament el segon Hoc La darrera etapa fou guanyada per Bottecchia a l'esprint Ha finit el "Tottr de Franco". Diumenge passat, com els anys anteriors, els " sobrevivents " de la magnífica cursa feren la seva entrada triomfal al Velòdrom del Parc dols Prínceps de París, on altra vegada el públic els aclamà desbordant d'entusiasme. Davant del "Tour" que ac;:ba per tornar a començar l'any que ve, clavant la grandiositat de la més important cursa ciclista del món, de l'esforç generós d'uns atletes que cl poble eleva a la categoria de vertablcs herois, i davant per fi dels esclatants exemples de perseverança de tenacitat i de coratge palcsats pels "gegants de la carretera", tot comentari resulta empetitit, tot elogi apareix pàlllid. Aquests cinquanta homes són dignes de la nostra admiració, i sigui quin sigui el nostre criteri esportiu respecte la terrible prova que acaba ■de disputs r-se és deure nostre retre'ls e! degut homenatge. Francesos, belgues, italt^'ts, luxemburguesos i suïssos han demostrat en la volta a França la vàlua de l'esport ciclista de llurs respectius països i ens han donat la mida i l'exemple del que a nosaltres ens manca encara per arribar a igualar-los. No hi ha certament encara a Catalunya un planter de ciclistes suficient perquè representants nostres s'allistin en competicions per l'estil, i aquesta constatació fa l'íncitar-nos a treballar amb fe i entusiasme per aconseguir-ho. Si nosaltres treballàrem per tal que Jaume Janer s'inscrivís enguany altra vegada a la Volta, no fou pas perquè creguéssim que podia guanyar, sinó perquè pensàvem que la seva tasca, modesta però ferma, hauria desvetllat els entusiasmes dels nostres joves que s'haurien sentit atrets per l'esport ciclista, que representa per als pobles que hem ' anomenat una important font de riquesa ensems que un saludable esplai per a la joventut. El nostre punt de vista, el nostre ideal, no és pas crear "asos", sinó aconseguir que el cens esportiu de Catalunya augmenti constantment, que és de l'única manera que la raça pot beneficiar-se de la influència de l'esport. Ottario Bottecchia, el paleta de San Marino, ha estat aquest any, com ho ■ íou l'any passat, el guanyador del "Tour de France". Des que en 1923 arribà segon, Bottecchia ha devingut un especialista del "Tour de France". Des de 1923, si Bottecchia ha figurat inscrit en algunes proves ciclistes, i això ha succeït molt rarament, ha estat per no perdre c! seu entrenament i per poder establir una comparació entre la seva vàlua i la dels altres. En aquestes condicions l'italià ha esdevingut gairebé imbatible. Cada any ha anat millorant la seva actuació, i en 1925 ha fet molt més que en 1924, malgrat que tots dos anys ell ha estat el vencedor de la cursa. El més extraordinari és encara que, segons totes les apariències, Bottecchia ho pot fer encara millor, car, home intel·ligent i hàbil, sembla que no Tia donat físicament encara el màximum que podia rendir. Les qualitats de Bottecchia són sencillament extraordinàries. Durant tota la volta ha romàs OTTAVIO BOTTECCHIA entro els davanters de la cursa, i molt sov'nt, per impuls natural, ha menat el tren durant centenars de quilòmetres, malgrat tenir immediatament darrera coequipiers seus, la missió- dels quals era únicament d'ajudar-Io. Per ésser vencedor en el "Tour de France" era necessari anys enrera trobar la forma atlètica desitjada durant la cinquena o sisena etapa i conservar-la el més temps possible, Bottecchia ja estava en forma abans de començar, i ha acabat la volta encara millor. Els seui> mateixos contrincants pensaran que un home així és iuveucible. Un petit defalliment en l'ascensió als colls pirenencs ha estat l'única tara de la seva actuació; ben aviat, però, tornà a estar en possessió de tots els seus mitjans. Cap dels corredors inscrits ha deixat d'experimentar defalliments per l'es'il; cap, tret de Bottecchia, els ha yençut tan ràpidament. Reconeguem en ell urt gran atleta, honra del ciclisme italià. La glòria d'haver guanyat la Volta a França no correspon enguany que la cursa era per equips al primer classificat. Entre els que han ajudat a Bottecchia hi ha cl belga Llucià Buysse. que ha obtingut en la classificació un lloc honorable. Buysse ha fet una cursa esplèndida malgrat haver sacrificat sempre cl seu lloc a les necessitats de Bottecchia. Frantz i Benoit han aconseguit heroicament la seva tasca: el primer, malalt i tot, no ha desertat. El segon pot enorgullir-se d'haver portat el "jersei groc", que hauria conquerit una altra vegada sí un accident no li hagués tret gairebé tota possibilitat de victòra. Aymo ha palesat en les etapes muntanyenques una forma superba. Els belgues Dejonghe, Hèctor Martin, Despontier, Verdyk, Sellier, Becckman, Huysse, etc, han realitzat proeses estimables, i el mateix han JEAN ALAVOINE "le gars Jean" qua ha fet deu vegades la volta fet els italians Picein, Gay, Gordini, CanoW. i altres. Els francesos, després dols abandonaments dels Pellissier i Jacquinot han quedat en darrer lloc. Alavoine, Christophe, dos veterans, han estat els únics que han sabut defeuçar com calia els colors de llur país, que no dubten sabrà correspondre degudament a llur sacrifici. i ♦ » * Cinquanta corredors prengueren diumenge la sortida al control de Dunkerque per emprendre l'etapa final. En realitat foren 49, però Delofre, arribat pocs minuts després de tancat el control, fou autoritzat per afegir-se a l'escamot. Hord nota en la majoria dels "routiers" un grau cansament, que ajuda a fer passador l'esperança d'arribar a París, terme de la cursa. Amb tot, en els primers quilòmetres el tren és molt lent. Entre Beauvais i Passy, una rebentada de Frantz inicia forts demarratges d'Hèctor Martin i d' Alavoine. Bottecchia és també de la colla. Frant:! és deixat, però torna aviat, encara cjue sense aconseguir ajuntar-se a l'escamot davanter, que condueix Llucià Buysse, i en cl qual hi ha Aytno, Bottecchia i Alavoine. Aquest darrer sofreix rebentada de tubular en els darrers 80 quilòmetres, i ha de resignar-se a deixar passar davant nombrosos contrincants. Hèctor Martin experimenta també la dissort d'una caiguda, que el retarda sensiblement i que li treu tota possibilitat de finir primer l'etapa, A mida que els "routiers" s'apropeli a Paris , la multitud a banda i banda de la carretera esdevé més densa. Les aclamacions es deixen sentir cada vegada més nodrides. En els darrers quilòmetres es produeix una gran confusió degut a l'afluència de gent. L'arribada al Parc dels Prínceps és apoteòsica. Cinc homes hi entren plegats: Bottecchia, Bellenger, Aymo i els germans Buysse, en mig d'una tempesta d'aplaudiments i visques. Bottecchia guanya la darrera etapa a l'esprint. L'italià és proclamat vencedor a la Volta a França de 1925 i dóna el tomb d'honor i la música toca a honor seu. Llucià Buysse guanya el segon lloc; Aymo, el tercer; Frantz, el quart; 5. Dejonghe; ó, Beeckman; 7, Buqsse (J.); 8, Verdyk; 9, Sellier; 10, Gay; ir, Bellenger; 12, Benoit; 13, Alavoine; I4, Hèctor Martin, etc. Despontin guanya el primer lloc dels "touristes routiers". NICOLAU FRANTZ dit "la locomotora", i que s'ha mostrat el rival més temible de Bottecchia