21 de Juliol de 1925 L* Esport Català — 7 La reforma de l'offsíde E! que en penseu uns nolab'.es arbitres anglesos L'nu de les coses que uiéri interessa ara els aficionats al fútbol és com modificarà el joc la nova reforma de la llei de l'off .side. Alguns prestigiosos àrbitres anglesos han estat requerits a donar la seva. opinií,'), que nosaltrevolem transmetre als nostres lectors, per tal d'assabenlardos dels diferents punts de vista que s'Iian exposat. Mr. H. E. Smith, tresorer de rAssoeiaeii'. K.ioional d'àrbitres dfAngíalerid, cis oj ):sat a la reforma. — "La principal objecció — diu — és que la intelligència deis defenses que sabien abans practicar amb èxit la tàctica de l'off-side podran trobar en el nou sistema un recurs que els doni avantatge Demés, quant a l'àrbitre, encara que sembli que la seva tasca hagi d'ésser més fàcil, crec que també caurà, com abans, en els errors que suposa deixar passar les faltes del bàndolyd reu-vos que és el mateix vigilar si davant un davanter hi ha un o dos defenses, ja que mentre hom vigila això, el bàndol que ataca estarà també lliure de vigilància moltes vegades. Des del punt de vista del joc hàbil i destre, crec que hi perdrem, i que hi haurà tendència a jugar el "kickand-rush" (joc d'escapades). Crec que el públic el que vol és veure bon fútbol, tal com el juga un bon equip escocès, i això no ho afavorirà pas la reforma. Demés, els partits de prova que es feren no van demostrar prou clarament la necessitat de la mesura ■ presa si la vella regla donava lloc al "one-back'', i allunyava la gent dels camps, els directors dels Clubs eren els més indicats per acabar amb l'abús, obligant els seus jugadors a jugar un joc més franc." Mr. Alf. Scholey, de Slieífícld. es declara favorable a la innovacit). Diu: — "No tinc cap experiència de la nova llei, però hi he meditat profundament, i no em resta el més petit dubte que el fútbol com espectacle millorarà considerablement. Xo puc comprendre com hi hagi tants àrbitres que són contraris a la reforma. Sóc patidari de l'alteració perquè els davanters, que abans es passaven gran part del temps mirant si estaven o no off-side, podran ara jugar una mena de fútbol molt millor del que els era possible jugar fins aquí. HI que hagi tingut ocasió de veure els jugadors de prop jugant partits ha vist els extraordinaris esforços fets per davanters vigilant els defenses, els quals, cu cl moment en què aquells miraven la pilota feien dos passos i el passaven off-side. Una cosa molt descoratjadora!" Mr. A. E: Fogg, de Bolton, és un dels àrbitres que dirigí un dels partits de prova fets amb la nova llei de l'off-side. Ha dit el següent: "Sóc de l'opinió que la reforma alleugerirà !a tasca de l'àrbitre i millorarà el joc. Serà més senzill vigilar si hi ha un defensa o dos en el curs d'un partit aferrissat. Així els àrbitres no s'hauran de fatigar tant, i per consegüent, menys errors. Millorarà el joc, perquè hi haurà menys interrupcions, amb grossa satisfacció del públic. Em sorprèn que siguin els escocesos que hagin proposat la reforma, perquè ella vol dir joc més ràpid, i és sabut que a Escòcia no donen molta importància a aquesta condició del joc. Mr, Fowler, de Sunderland, és del parer que mentre el joc serà per als espectadors més interessant, serà perjudicat quant a la destresa que puguin emprar els jugadors. "La llei farà el joc més ràpid i portarà més gols. La meva única objecció és que es necessitarà menys habilitat que fins ara. La regla vella obligava a xiular un xic massa, és cert, però la falta era dels jugadors i no de la regla. Crec que s'hauria pogut coutrarrestar fàcilment l'excessiu emprament de la tàctica de l'off-side per part dels defenses. " Mr. Donaldson, d'ilford, es manifesta contrari a la nova llei. Diu que aquesta desenrotllarà cl tipus de davanter que sàpiga aprofitar i no el més hàbil, i demés que el conjunt sistema de ■ Baa·aaBBBaaaBaBBDtiBBBaBiinBaBB·a AUTOS : MOTOS : CICLES defensa s'r.ltcrarà. On els mitjos i defenses tinguin tina intel·ligència feta quant a l'off-side, s'haurà de canviar ràdicalment cl sistema. Crec que als àrbitres se'ls exigirà molt més d'esforç, perquè hauran d'anar contínuament d'üna part a i'altra de! camp. Accepto que es faran més gols i que hi haurà menys, interrupcions. En els partits de prova no es va poder ; pi'ccLr exactament l'abst de la reforma, car eU jugadors crec, que no s'ho prengueren gaire seriosament. El veritable resultat el veurem en els pròxims partits de Lliga. En vista de la major rapidesa de! joc crec que ara, més que mai, hi llaurà d'imvrr una iiiUdügèucia entre l'àrbitre i els bnesiiiru Per portar els partits." Mr. 11. V. Stot, de 'l annvorlh, eren que la nova llei ajudarà a l'àrbitre, reduint els errors que fins ara moltes vegades eren inevitables. També creu que el canvi millorarà e! joc. Mr. Cahill, de Liverpool: No he estat mai a favor d'una alteració tan radical. "Si tots els davant rs haguessin sabut burlar l'off-side com els del Bolton Wauderers, West Bromwich i Middleshrough, hauríem, seguit contents i satisfets pel bell i apacible canvi d'abans." Finalinent, un àrbitre de Londres, .Mr. II. E. Cray, exposa el seu parer en aquests termes: - l 'n dels resultats de la innovació serà Vvmg- ment de rapidesa del joc. i cl marcatge de més gols. Si beneficiarà o no el joc és cosa que hem de veure. Des del punt de vista e|! públic, crec que aquest en sortirà beneficiat, car el joc serà més seguit. La vella llei trobo que per als àrbitres no podrà ésser un greu inconvenient, per bé , que la reforma s'gui en aquest sentit favorable. Després de tot, el joc lia estat bastit damunt de l'offside. i em sorprèn que els davanters no sabessin adoptar la tàctica adequada per ta! d'evitar caure en la trampa. iiiiiiiiimnniíiniiiiiiiniiiiM C I C L S M E Les 24 (?) hores de Badalona Uu bou èxit d'organització mal correspost pel temps i per molts dels corredors estrangers que s'emporten els primers llccs Ni el temps ni l'actm-ció dels corredors estrangers, excepció feta de Nefatti, van voler correspondre a l'esforç que ha portat a cap el nostre col·lega "El Mundo Deporti vo" amb l'organització d'aquesta prova. A les dues de la matinada hagué d'interrompre's uns vint minuts per la pluja, i a les vuit hagué de fer-se altre tant per la mateixa causa, no podent-se reprendre bus a les dues de la tarda, la qual cosa no cal dir que va treure un gran contingent d'aficionats a l'última secció, car molts, creguts que la cursa no es reprendria, i d'altra part la dificultat de no poder fer estendre per Barcelona amb la rapidesa deguda fque Ix cursa continuava, degut a la distància de Badalona i no tenir a mà mitjans adequats de comunicació, impedí que diumenge a la tarda es veiés el Velòdrom ple a vessar, tal com va succeir dissabte a la nit que no quedà lloc per omplir, oferint un magnífic aspecte. El públic acudí a presenciar aquesta cursa no esperant veure que cap corredor d'aquí pogués competir individualment, sobretot en tècnica i rapidesa, amb els estrangers que venien. Homes de la categoria de Dewoif, Stockelynck, Pagnoul, Duray, Louet, Marcot, Baron i Nefatti és del millor que hi ha actualment per Europa. No tan altra cosa que córrer per pista, i no té res d'estrany que superin els nostres que corren un o dos Conceli de Ccni. 349 • TeiCioa 3983 a. Un espectador... a ia 24a hora cops l'any les classes de curses que els altres fan cada setmana. Lü manca de qualitats morals en els corredors estrangers Però si això es donava per descomptat, en canvi tothom pensava assistir a una veritable lluita entre francesos i belgues. Tothom suposava que mentre Dewolf-Stockelynck portava l'avantatge per punts, els Pagnoul-Duray, Marcot-Baron i Louet intentarien anul·lar l'avantatge intentant almenys de prendre una volta o bé millorar llur classificació en les noves sèries d'sprmts._ Crèiem que Pagnoul-Duray estava en condició d'atrevirs'hi, car en diferents ocasions palesàrem una forman tan esplèndida que d'haver-se proposar prendre cl lloc. de Dewolf-Stockelynch ben segur que en algunes ocasions l'haurien posat "en veritable perill i res ens hauria semblat d'estr&ny que al final l'haguessin conquerit, Marcot-Baron tampoc intentaren ni un cop de pedal contra DewolfStoekelynck; Louet, tampoc, malgrat d'ésser els uns francesos i els altres belgues. Ou és la rivalitat En fi, que tots els dits corredors, malgrat de reconèixer-los una alta qualitat, a despit d'haver fet coses notables dignes de tota l'admiració, el cert és que en conjunt no van entusiasmar el públic, perquè això sols es pot aconseguir quan a les qualitats físiques i tècniques de l'individu s'hi ajunta una qualitat moral de més gros valor encera. I hem de reconèixer que la qualitat moral de tots els corredors esmentats va anar bastant per terra. L'ns atletes que poden lluitar en primer lloc, que és el lloc de l'honor, i hi renuncien, que accepten resignadament un segon, un tercer, un quart lloc, fet més aviat en paper, llapis i números que no sobre el ciment de la pista, no eren pas els atletes que el públic es creia veure, 0 sigui uns homes que havien de donar la sensació de llur fortalesa, de llurs qualitats posant-les a prova els uns contra els altres, perquè els aficionats poguessin emocionsr-se de debò i admirar-los profundament. Havien de donar la sensació de] que són i de la manera que es disputen les curses en els principals velòdrom d'Europa (existia quantitat i qualitat d'homes per detnostrar-ho), i si això ho haguessin volgut fer haurien proporcionat dissabte i diumenge passats un clamorós triomf a l'esport ciclista. No va ésser així; van preferir repartir-se de segur primes i premis equitativament. Pitjor per a ells. No necessitem pas estrangers d'aquests per fer aixecar l'esport ciclista, perquè tal volta renfondrarien. Ells mateixos vénen proclamant amb prqcediraents tan poc lloables que la veritable solució per. ara que ha de portar l'engraiulimerit del nostre ciclisme és el fer "pàtria". Fer bons corredors a casa. La proesa de Sans- Beichero Reservar, en una paraula, totes les proves grans 1 petites exclusivament als nacionals. Amb ells • molts de joves que ara pugen hi ha pasta sobrer? per d'aquí poc temps donar la batalla a belguas francesos i els que es presentin. Però entre tots hem de voler fer-los bous corredors i ells deixar