6 — L'Esport CatalA \à d'Agost de f 92 5 B Ò X À De/ match Canizares - Cic/one Després d'una sèrie ininterrompuda de victòries i de belles actuacions, el combat fornit per Young Ciclones dijous passat al Mundial Esport ens assenyala que l'actual challenger del campionat peninsular del pes ploma no ha arribat encara al grau de maduresa desitjable perquè l'afició boxística catalana pugui considcrar-lo com un home susceptible d'arrabassar els trofeus reservats als veritables "'asos". Baldament la decisió dels jutges assenyalant-lo vencedor del combat sigui l'expressió justa de l'actuació dels dos homes damunt del ring (la qual cosa és per a molts discutible), aquesta actuació, pel que toca a Young Ciclone, no fou pas suficient^ per deixar satisfets no ja la majoria dels que la presenciarensinó que. tampoc pot satisfer l'esmentat, i això, a la vetlla del campionat peninsular del pes ploma, determinarà segurament corrents pessimistes en el públic i en el mateix interessat, que segurament poc satisfet del seu treball no podrà presentar-se davant d'Antoni Ruiz, amb aquell convenciment de les pròpies forces i amb aquell optimisme que necessita tot aquell que emprèn una tasca difícil, amb la seguretat i confiança, en fi, que constitueixen un antícip de la victòria. El públic que acut a Ics reunions púgil stiques és essencialment voluble, i no hi ha pas dubte que el resultat del combat de dijous deu haver fet baixar el paper Ciclone cn proporció evidentment exagerada. En conseqüència, els organitzadors catalans no s'atreviran a oferir, per al match Ruiz-Ciclone, bosses que sobrepassin les que ofereixen els madrilenys, la qual cosa farà .que el combat no tingui lloc aci i que per tant cl nostre representant hagi de lluitar amb un nou desavantatge. Tot plegat constitueix, per a l'esmentat, una considerable quantitat de (actors adversos, que difícilment podrà vèncer. Tornant al match de dijous, hem de dir que Ciclone no va poder mai sotstreure's al mètode de lluita que li imposà el seu contrari. Seria fer-li una grossa injustícia dir, com molts han dit, que la seva actuació fou desastrosa ; cal més aviat considerar-la com a desencertada i susceptible d'ésser millorada a bastament si l'encontre tornés a tenir efecte. Nosaltres acceptem que Ciclone obrà santament acudint en els primers rounds cl cos a cos que li imposava Caíiizares, ja que amb ell es posà a cobert dels atacs tan perillosos com inopinats que a distància podia dirigirli el seu adversari. El que trobem inadmissible és que amb major anticipació no tractés d'imposar el joc llarg que és aquell en el qual excel·leix, car quan _ es decidí a fer-ho les seves forces físiques no li permetien ja aquella eficàcia moral i material que altres vegades i damunt d'altres adversaris ha assolit tan brillantment. En el cos a cos constant és evident que Ciclone no va experimentar mai una situació d'inferioritat remarcable i àdhuc hi hagué moments en eis quals el domini li pertangué clarament, però això fou potser el que va induir-lo- a error i el que féu que insensiblement es trobés seriosament handicapat. Quan en els rounds finals Ciclone tractà d'imposar el seu joc, era ja tard, però no tant perquè de tant en tant ens donés la impressió d'una classe poc comuna, ensems que d'un esperit combatiu remarcable. En resum, pot dir- se que el resultat del match de dijous constitueix per a Ciclone una lliçó que esperem que li serà profitosa per a l'esdevenidor. El seu mèrit com a boxador no resta, segons el nostre parer, disminuït, i els seus divuit anys encara no complets són una garantia més que suficient per tenir dret a esperar un perfeccionament en 'la seva tècnica rarament assolible. Cal tenir també molt en compte que si el fall dels jutges fou desencertat, tampoc la decisió podia ésser favorable a Canizares, qui, en el nostre concepte, no féu prou perquè li fos atorgada, car per a això hauria calgut que aquest hagués boxat, i és evident que es dedicà més a no deixar boxar el contrari que no pas a allò primer. ; Alfons Canizares, després d'una tongada d'inactivitat, va fer dijous una reaparició força reeixida. Si Canizares hagués topat amb Ciclone després d'haver fet prèviament uns quants combats, no sabem pas com li hauria anat al darrer. Ér cert que l'estil de Canizares és tan poc agradable com es vulgui, però com que no infringí cap regla ni hagué d'ésser cridat a l'ordre per faltes, seria esportivament una injustícia fer-li càrrecs per aquesta particularitat, encara que no cap negar que si fos possible que l'eptil de Canizares s'avingués més amb la boxa clàssica, hi guanyarien ell i el públic; ell, perquè obtindria, donades les seves qualitats físiques, resultats més decisius, i el públic perquè ho passaria millor veient-lo "explicar-se". En conjunt el joc que emprà dijous fou molt apropiat, enc que calgui convenir que el match nul és sempre l'expressió més adequada que pot merèixer dels jutges. Passem ara encara que breument a ressenyar els altres encontres. Antonio, l'ex-amateur, i Roca, feren un bonic combat, després del qual fou donat match nul. El primer és un xicot que promet, puix està en possessió d'nu cop perillós; dijous va estar una mica lent i pne variat. Roca boxà millor i atacà al cos i a la cara amb molta severitat. Diògenes, que sortí en substitució de Caner, i Aragonès, feren match nul. El primer estigué millor i més ràpid que el segon. Ripoll vencé Climent per parar l'àrbitre el combat en el segon round. Galceran va batre Simó, per k.o. al segon round. CRITIAS BOXA Mundial Sport de la Diagonal Dijous, dos grans campionals La propera reunió Mundia/ Esport de/ Vallespín, contra Gironès La revenja d'aquest encontre que tpjnt brillantment guanyà l'istiu passat el primer, tindrà lloc definitivament dijous, si una circumstància imprevista no ho impedeix. A la vetlla dels campionats d'Europa i d'Espanya de la categoria del pes ploma, estem assistint a una revisió de valors, el primer acte de la qual fou el match Canizares-Ciclone, que ressenyem més amunt i que el pròxim encontre Vallespín-Gironès permetrà de cloure d'una manera decisiva en cl sentit de poder establir una exacta classificació. Josep Gironès, el rival directe de Young Ciclone, ha batut, com ell, Denain i Paul Gay, els seus partidaris són nombrosos i els seus darrers combats han estat altres tants èxits ressonants. Molt poc impressionable. Gironès no es deixa enlluernar pels seus èxits i segueix la seva carrera pas.a pas, preparantse a consciència abans de cada combat, i sense acceptar-ne d'altres que aquells que creu que pot acceptar donat l'estat dels seus avenços. Forçosament un dia Gironès haurà d'heure-se-les amb, les grans figures de la seva categoria de pes, però això serà quan ell cregui que pot reeixir plenament. Mentres'ant va refent el seu record: batut per Paul Gay una vegada, va aconseguir treure's l'espina d'aquesta desfeta batent-lo d'una manera indiscutible. Batut també per Vallespín després d'haver-lo knockoutat anteriorment, tracta ara de rectificar aquesta altra desfeta. Ho aconseguirà? Lluís Vallespín, després d'un llarg entrenament, pujarà al ring del Mundial "necessitant" fer una bona actuació, ja que ell sap per experiència que els seus partidaris no tenen en ell una fe cega i que només, el volen tornar a veure quan ha fet en el combat anterior una d'aquelles exhibicions mestres en ciència pügilística. Si Vallespín es reserva, això és fatal, el públic li gira l'esquena sense concedir-li la més petita atenuant. Sabem de bona tinta que Vallespín té ganes de reeditar una de les seves grans proeses. Si ho aconsegueix tothom hi guanyarà. dijous ruvnai lai Sport. - Gonzalez- Vitria lespin - Gironès, 12 rounds Manuel Oonzàlez, contra Llorenç Vllriè, i Mestres, contra Ros A ,1a mateixa reunió del Mundial Esport Manuel Gonzàlez posarà el seu títol en joc davant' Llorenç Vitrià. Aquest combat, que ja va fer-se, una vegada, i que guanyà Gonzàlez, va oferir la particularitat que Vitrià pujà al ring per compromís. Ara, amb el degut entrenament, és més fàcil que el resultat sigui diferent. Mestre, un dels nostres més científics lleugers boxarà contra Ros, welter ex-amateur i ex-campió de Catalunya de la categoria. UN MATCH TOMÀS TOMÀS - MOLINA La passada setmana fou signat el match Tomàs Tomas-Molina, campions d'Espanya i de França, respectivament, que tindrà lloc el dia 6 dè setembre pròxim a Sant Sebastià, en la mateixa reunió que Paulino Uzcudun boxarà amb l'anglès Phil Scott. La conclusió d'aquest encontre representa per al nostre compatriota un pas decisiu en la seva brillant carrera pügilística. Tomàs Tomàs, vencedor de Ricard Alís i de Las Heras, trobarà en Molina un adversari ple de vigoria que en el seu darrer match aconseguí fer match nul amb Pict Hobin, al qual ben pocs poden vantar-se d'haver batut. No cal pas negar que una victòria de Tomàs Tomàs damunt Molina el posaria immediatament en condicions de reclamar el campionat d'Europa de la categoria que detenta l'italià Bruno Fratini. !Mi''IiiiiliiiMi"»i"iiiii'iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiimii NATACIÓ EI torneig copa "Moltfort's" entre el C. N. Mataró i el Club de Mar, en puntuació és guanyat per aquest darrer :: EI Mataró guanya les proves individuals i de Water-Polo En aigües del Club de Mar, tal com estava anunciat, es féu el torneig copa Molfort's, donatiu de la casa Rectoret i Companyia, de Mataró, l'exetn- - ple de la qual fóra bo que tots els nostres industrials imitessin, ja que a l'ensems que fan una propaganda molt eficaç, donen lloc a què l'esport progressi a grans gambades. Si bell és l'exemple, igualment digne és imitar-lo. Per a la possessió de la copa s'establí la següent puntuació : per a les curses individuals, el Club vencedor dos punts i el vençut un ; en les de relleus, tres i un punt, igual que en water-polo. La festa seguí el següent ordre : xoo metres, estil lliure : primer, Tuni (C. N. M.), i' 28"; segon, Mananta (C. de Mi\ 1' 45"; tercer, Vinydls (C. de M.), 1' 52". Des de bon començament Tuni es posà al cap, accentuant el seu avantatge en r"sprint" final. ioq metres braça de pit: Primer, Majó (C. N. M.), 1' 39" 2-5; segon, Prat (C. de M.), 1' 48". Igual que en la cursa anterior el representant del Mataró de seguida es posà davant, fent l'embalatge final d'una manera magnífica. Prat, del C. de M , féu un bon debut, ja que era la primera volta que cor^ ria. El seu estil és molt poc eficaç, defecte que amb constància pot corregir. També prengué la sortida un altre representant del C. de M., Mirandes, que es retirà als 50 metres. 1 200 metres, relleus per estils (4 per 50) : Primer, equip del C. de M., compost per Queralt (esquerra"), Guibernau (braça), Brun (ower), LI. Vila (crawl), 2' 39" 4-5; segon, equip del C. N, M., format per Tuni I, Majó III, Girés, Tuní. II, 2' 43'* 1-5- Tots els del Club de Mar anaren guanyant avantatge sobre els seus contrincants, distingint-se En Vila, que féu uns 50 metres admirables. 250 metres relleus, estil lliure (5 per 60) : Primer equipu del Club de Mhr format per Fèlix I, Fèlix 11, Brun, Gibernau, Vila, 3' 7"; segon, equip del Mataró, per Cabot. Majó lli, Majó II, Cuadrada, Tuiïi, 3' 9" 4-5; tercer, un altre equip del C. de M., fora de torneig. Com sempre, aquesta fou la cursa de l'emoció, ja que anà molt igualada, no decidint-se "la victòria fins als últims relleus. 50 metres, neòfits (local): Primer, Rauret, 41"; segon, Lozano 11, 45"; tercer, Martínez, 45" 3-5;; quart, Domingo, 48", i cinquè, Mfanzanares. Digna és d'esmentar l'actuació d'En Lozano, que per ia seva poca edat i figura posà en perill la victòria d'En Rauret. 250 metres, relleus, estil lliure (10 per 25) ; Primer, equip del Club de Mar, per Gibernau, Fèlix f» ' Fèlix II, Brun, Vila, Sarsanedas, Achún, Alvareí, Segon, equip del Mataró, per Cabanyes, Cabot, Pines, Cuadrada, Casabella, Girés, Roca, Tuní, Mïjó III, Majó II -3' 59" 2-5. Els temps són prou eloqüents per estalviar-nos de dir res. Partit de water-polo. — Els equips es formarel»; com segueix: C. N. M., Roca, Casabella, Pòtts Majó I, Tuní, Majó II, Cabot; C. de M., Prats, Qf- MT TXIPil A t Sport. La millor i més gtatt lvIL·iiNL·/l/AL· yéillada: 48 ronnds i Jo.sjj|i|g