Ü — L'EspoIít CatalX 29 de Setembre de 1925 ESPANYA, 1 - ÀUSTRIA. 0 La molt millor tècnica dels austríacs s 'ha estrellat davant la defensa de Zamora La impetuositat dels espanyols feu que el joc esdevingués violent i sense bellesa :: El gol-sorpresa del valencià Cubells als 15 minuts :: Una primera part de domini favorable als peninsulars i una magnífica revifalla dels austríacs a la segona (Rjdiogrumes tramesos des de Viena, pel nostre amicA. Riera) Aquells byns senyors qtw a les cinc de la tarda est&ven neguitosos i esgrogueïts, parats a Canaletes ■àazrant de la pissarra .de El Sol, esperant el resultat Austria-Espanyaí, demostrant així el seu arrelat patriotisme, varen poder, a la .fi, restar tranquils i deixar qiie llur entusiasme s'esplaiés lliurement a llegir la victòria d'Espanya, que, com en tants altres ordres, assolia a la capital austríaca un triomf en futbol per demostrar davant d'Europa i del món que aquest po* ble meridional quó està a tocar d'Àfrica, encara mantenia enlairat i gloriós el pavelló que durant tants cents anys va flamejar contra sol i vent per tota l'esfera terrestre. Els valents equipiers que anaren o Viena, es recordaren segurament de Don Joan d' Àustria, en trepitjar les terres que banya el Danubi blau de les operetes vieneses, i la mefitòria d'aquull valerós i esforçat cabdill que tant alt va deixar el pavelló militar per tot arreu on va anar, els ven servir d'esperó, i la porta austríaca inexpugnable fou traspassada pels peus d'en Cubells, aquest valencianet descendent del Cid, que s'ha coronat de glòria i de llorer, facilitant que el pavelló espanyol podés tornar voltat de l'aurèola que li correspon pel seu rang en el món. com a nació que ha descobert cl Nou Món i els seus voltants. ^ Bé pels equipiers espanyols I Una vietòria a hores d'ara haurà fet estremir de por els jugadors de Budapest que diumenge vinent veuran igualment perforada llur porta, a l'envestida indomable, d'aquest grapat d'atletes que demostren la vitalitat de la raça, el braó de la gent del País i VemPenta que porta el poble que els ha donat a llum.. La Pàtria en restarà orgullosa; fills així honoren la mare que té la sort de tenir-los. La victòria dels espanyols L'expectació existent aquí, com en tots els països de l'Europa central, per comprovar la vàlua del fútbol hispà, s'és convertit, a jutjar pel canvi observat en els 70 mil espectadors que han presenciat el match, en una franca desil·lusió. €al situar-se ben bé en el mateix pla de concepció que la gent d'aquí, per comprendre el què hagi pogut reportar semblant canvi; i és que el principi esportiu en què hom basa la força i la vàlua d'un team, és totalment diferent al que ha deixat entreveure l'onze representatiu de l'Espanya futbolística. Un crític, a poc d'haver terminat l'encontre, no ha pas dissimulat el seu desencant, en escriure el "joc espanyol no tingué aquella alta qualitat que cabia esperar, donat el nivell esportiu d'aquell país, per bé que es mantingui sempre interessant mentre durà la partida...". Amb tota imparcialitat, no obstant, podem d r que l'equip peninsular ha fet una bona exhibició; estaríem per dir que s'ha, superat a ell mateix i que en certs moments de la primera part, pel seu impuls i pel seu ànira,; s'ha mostrat avassaílador en grau superlatiu. No direm que els espanyols hagin estat millor, que els austríacs, però pels qui els conexem de prop, tenim dret a considerar que han fet una molt bella partida, i que en aquest sentit són mereixedors de l'aplaudiment. La minva dels austríacs L'oposició de les dues tècniques, avui ha estat, si cap;- mes palpible que mai; sobre el principi de la ciència, tema que desenrotllen els àustría.cs d'una manera mestra, s'ha imposat el factor home. Aquest ho ha' desbordat tot i de tal manera, que el joc ha perdut aquella finesa i elegància característica en els equips d' Àustria. El partit de diumenge abans a Budapest acusà en principi una davallada palpable en la vàlua dels mitjos austríacs. Aquest match, acabat amb un empat (no cal oblidar que liti propi hongarès es marcà un gol en contra), qíian tot feia efeure en una victòria relativament fàcil dels vienesos, desconcertà en gran manera l'opinió; s'admeté, no obítant, que els incidents fa poc ocorreguts entre Amateure i M. T. K. havien afeblit considerablement la moral dels austríacs en jugar dayant d'un públic advers (fins tres dies abans es donava per segur l'ajornament del match HongriaAustria), ensems que redoblaren la vigorositat dels magiars. En total, el resultat que numèricament es resolia en un empat, però moralment èr.i un triomf hongarès, es disculpava en el recurs d'un excés de confiança per part dels austríacs. Avui, però, els seleccionadors austríacs s'han hagut de convèncer que la seva ratlla de mitjos no és, ni de bon tros, com la d'antany ; ha estat, és innegable, la causa de la ineficàcia de tot el prodigiós esforç de la seva davantera al segon temps, que ha jugat magníficament bé, però sense apoi directe, millor dit, trobant-se aïllada ha hagut de cercar la seva principal força combativa en les arrencades de les seves ales — que en certs moments han estat prodigioses, però mal secundades pels seus companys de davantera. Es clar que amb un porter de la categoria de Zamora era molt difícil que la tàctica emprada pels xutadors austríacs pogués reeixir; calia una línia, un bloc de xutadors més forta i més compacta, més unificada, per assolir l'èxit, en lloc de confiar les escapades individuals. Com a element xutador la davantera austríaca no ha pas excel·lit; si tot el geni i la elegància en conduir la bala hagués pogut canviar-se per una mica de precisió en el tret! En aquest sentit el qui millor ha actuat ha estat l'interior Wieser. Hem dit abans que la ratlla de mitjos austríaca no havia pas estat a l'altura; és evident que per la rapidesa, bon xic desconcertant, emprada pels peninsulars, el joc de desgast que han semblat voler emprar els ha fet fallida d'una manera absoluta. A la segona part ja ha estat tota una altra cosa i el seu joc ha tingut més precisió, sense arribar, no obstant, a aconseguir l'hegemonia del sòlid equip que en altres ocasions han donat els austríacs. La parella de defenses, que avui sembla insubstituïble, ha jugat portentosament, fins a l'extrem que poden comptar-se les bales que han arribat a mans del porter, gràcies al blocatge perfecte que han sabut fer de llur marc, Kanhauser ha tingut poques oetsions de lluïment; el seu estil és bo, però no arriba tampoc a la perfecció absoluta, a jutjar per l'astorament demostrat en les qualques ocasions que els davanters peninsulars han estat verament perillosos. Si haguéssim d'establir preferències en el règim d'individualitats, diríem que Tandler, Nietsch, Cntti i Wieser han estat els millors de l'equip danubià. L'onze peninsular Hem dit abans que la impressió que havia causat l'onze peninsular en el públic vienès no era pas d'entusiasme; hom li reconeix unes bones qualitats individuals, però li retreu una mancança absoluta d'esperit d'equip, que és la més sòlida base dels grans conjunts centre-europeus. L'estètica per damunt de tot, sembla haver constituït la principal obstinació dels "managers" d'aquí; el públic, habituat a aquesta escola, difícilment podia entrar cn l'individualisme que és d'habitud la nota més sobresortint cn els equips peninsulars. Tenim el cas de Zamora, per exemple: tothom ha reconegut implícitament les qualitats enorme* que posseeix. I no obstant, no ha «rros»c- gat el públic d'entusiasme, com hauria succeït davant d'una massa meridional i fogosa. Hom li retreu, pel contrari, un excés de fantasia, i que no obstant és l'ornamsnt més preuat del famós Zamora. Amb tot, la seva fama i la seva reputació han sortit incòlumes, cal dir-ho. La ratlla de defenses no ha estat a l'altura; no ha desentonat per pifiades o males jugades, però més aviat pel seu conjunt d'irregularitat, forma indefinida i que ha tingut els companys en un estat d'efervescència excessiva. Els mitjos han fet una primera part brillantíssima i una segona part més aviat dolenta; l'ordre de replegament que els han donat' — ha deduir per la manera que han començat el segon temps — ha estat un error, car els ha restat energies, i a més s'han trobat constantment amb la davanera austríaca al seu damunt. Samitier ha tingut dues grans jugades; però excepte d'aquestes, el partit li ha estat gris. Pena ha fet una pietosa impressió, i per bé que excessiva, la severitat de l'àrbitre en expulsar-lo, cal convenir que ha enlletgit molt la partida. Gambor^na ha fet una exhibició magnífica i després de Zamora és el que cal esmentar en l'ordre de mèrits. Els davanters s'han mostrat fogosos, ràpids, però ha mancat conjunt. Ha constituït una sorpresa la poca intel·ligència rue ha existit entre. Chirri i Carmelo. Cubells ha estat molt volunteriós i a part la seva oportunitat en marcar cl gol, potser és el que ha jugat en forma més seguida. Piera no ha fet res més que complir; no pas gran cosa més. L'àrbitre i ei públic Arbitrava el txec Cejnar; la seva tasca era quelcom difícil i se n'ha sortit bastant bé. Els espanyols l'acusen de parcialitat; aquesta paraula és molt freqüent entre futbolistes espanyols, però en la present ocasió és injusta. A tot estirar podria dir-se que ha pec^t d'excessivament sever en assenyalar algunes faltes disculpables. També s'ha extralimitat en dues ocasions en deturar arrencades espanyoles per suposat off-side. La veritat ésque, pel que fa al joc dur, els espanyols — sobretot a la segona part — s'han excedit i han portat el match en forma improcedent. El públic s'ha mantingut en forma correcta, però freda. A això es deu principalment la desil·lusió que li ha produït el resultat, i sobretot el joc dels peninsulïrs, que considerava ben diferent al que és en realitat. Altrament, els crítics coincideixen que la victòria espanyola no per ben merescuda és qtie signifiqui una superioritat damunt el fútbol austríac. Els equips La constitució dels equips era la següent: ÀUSTRIA: Kanhauser; Tandler, Rainer; Nietsch, Resch, Kurz; Cutti, Haussler- Horvath, Wieser i Weseely. ESPANYA: Zamora; Vallana, Pasarín; Samitier, Gamborena, Pena; Piera, Cubells, Errazquín, Carmelo i Aguirrezabala. Preliminars RECEPCIÓ A L'AJUNTAMENT :: UN RECORD DE TAQUILLA :: ZAMORA, L'HOME DEL DIA :: ELS ESPANYOLS SALUDEN A LA URUGUAYA Dissabte els jugadors de l'equip d'Espanya i els seus acompanyants foren objecte d'una recep- Compta - quilòmetres Compta «revolucions Rellotges :: Elevadors de gasolina ConcesiíonarU exclcs'.m per a Espanya: E. í J. Pujol Xícoy Claris, 103 : Telèf. G 371 : Barcelona