Pere V i I e La vida és una cosa molt seriosa. Més del que sembla! L'home és un animal pensant. Però no li agrada pensar massa. Lhome sols pensa per trobar la manera de no haver de pensar. L'home no es vol capfi car L'home ha resolt aquesta contrarietat. La solució és la «velocitat». No es pensa si es farà això o allò. No es pensa com es pot fer. No es pensa en les seves conseqüències. Únicament es fa. Es fa de pressa Les conseqüències es resolen després, be o malament, però es resolen de pressa. 'Es resolen de pressa o no es resolen. VELOCITAT. * « • La vida és curta. L'home té afanys d'immortalitat. L'home ha solventat aquesta contradicció. El que agermana aquestes dues coses contradictòries és: LA RAPIDESA. Es viu de pressa. Es viu molt en poc temps. VELOCITAT. LA VELOCITAT DOMINA AVUI PER CONSEQÜÈNCIA NATURAL. 1 3 ..LA GENT RIU1I! L'afany de volocitat ha inventat les màquines. Les màquines suprimeixen homes. ■ L'home es veu burlat pels seus mateixos afanys, per la seva pròpia obra... «La màquina» porta la supresió dels sentiments. L'home té sentiments. L'home es vol mecanitzar. Per aconseguir ho. suprimeix els sentiments que n'hi priven Per això el sentimentalisme fa riure! Per això el Romanticisme és ridícul. Per això l'home amaga els seus sentiments Però, de vegades, els sentiments «entremaliats» se li escapen. . I allavors fa riure. Potser avui encara som poc mecanitzats, poc ràpits. Ptser els que vindran els dominaran millor que nosaltres... • • * POTSER... CIUTAT, portaveu de les noves tendències. Mire'us els seus carrers! LA VELOCITAT i LA MAQUINA els acaparen. Però els carrers són compassius. Donen les voreres als pobres ciutadans antiquats. Als que van poc a poc com els seus avis. Als que van a peu. Les voreres recullen els due queden del segle passat ilels que han nascut en acuest per equivocació. Quan aquells morin i aquests desapareguin les voreres desapareixeran. JA NO TINDRAN A QUI PROTEGIR. ♦ * * Els AUTOMÒBILS enxiqueixen les ciutats. El soroll de llurs maquines i la olor de la benzina donen vida als carrers. automòbils, AutoMòDils. AUTOMÒBILS! i -així Üns a l'infinit. Però modernitat, velocitat, rapidesa, maquinària, automòbils... amos de la ciutat! Vegeu en aquell recó un trast inútil avui! Un record dels nostres pareil Un objecte de Museu! UN COTXE DE PL'MT. Es una burla per a vosaltres! Què feu? .. sereu tan condecendents com la mare Naturalesa que tenint coses tan ràpides com la llum i el so. permet que hi hagi en ella TORTUGUES i CARAGOLS? fora. a Fora. A FORA! A FORA!!!. . TOT FORMA UN COMPLOT CONTRA AQUEST MISERABLE COTXER. • a * El cotxer acaricia al cavall. Son dos Reis destromts, condemnats a viure de records o sigui a morir. La vida se'ls fa difcil, molt difícil! Però el cotxer estima el seu cavall, encara que ivui gairebé no li serveixi. / EL COTXER ACARICIA AL CAVALL. ♦ * « —Company! encara ets cotxer!... —Si, company. I tu ja has claudicat del teu ofici? —Sí, company. Sóc xofer, ara. El temps camvia. Els cotxes d'abans ara són «taxis». Els cotxers d'ahir són els xofers d'avui. Com esperes encar a seguir aquesta llei del «Progrés»? —Company, company, es trist, però, avandonar una cosa quant ha has posat estimació! —Es trist? Que importa! Es cl que cal. Sens això el mon no avançaria. -Es trist però... es trist ... BEN TRIST... — Avant company, tinc tart. No'm puc descuidar. El temps vola. Pensa, però, que HAS DE posar-te en el teu segle que el segle del teu pare JA HA PASSAT. -HI PENSARÉ COMPANY!... * » » — Adéu cotxe del meu pare TU HAS DE MORIR COM ELL. — Adéu cavall meu! T'haig de vendre! Una màquina més ràpida que tu, m'espera! Adeu. ADEU. CAVALL MEUI... EL PROGRÉS HO VOL. CAVALL MEU!... -. a i L'antic, el darrer cotxer s'ha ajuntat a la velocitat imperant. Segueix d ld pàgina 7