52 L' HEREU El carril de la mort L'Empresa de la guillotina elèctrica nort-americana del carrer de'n Balmes ha fet tracte ab alguna companyia de bagulaires i enterra-morts. No pot ser altra cosa. Cada dia ha de fer una mort o altra, i quant no pot matar persones com el dimecres, mata cavalls com el dimars, la qüestió es matar una cosa o altra. La cosa es ja intolerable i es hora de qu'es prenguin determinacions series si's vol evitar que algun dia'n passi alguna de grossa. El personal de tracció no sab lo qu'es porta entre mans, no serveix, no val res. No d'altra manera s'esplica que tenint els motors frens de ma, automótic i elèctric s'arrossegui una persona una raanzana i mitia del Ensanche , quan se pot parar un cotxe a dos pams per molta que sigui la velocitat que portí, ja que'l material, com no fet per la Canadiense, es inmillorable en lo que toca a garanties de seguritat. Pero amb manobres per motoristes no pot passar mes que'l que passa; pero la companyia deu pensar que'l personal venturer se pot pagar a preu de saldo i la qüestió son rals, que'l cementiri no s'ompliratant depressa. El cés es que'l dimecres vi estar a punt d'anarsen tot an orris i fou precis que la força pública acordonés tota la via i carregués contra'l públic, foll de justa indignació i plé fins a la coroneta de tantes malifetes com comet aquell carril de la mort que, sense passarhi, porta tanta gent a Ca'n Tunis. El desordre fou forsa considerable i la ira popular prengué proporcions alarmants, que en alguns moments feya témer un grós conflicte d'ordre públic. Les autoritats es reuniren en el lloc de la desgracia, poguent veure per sos propis ulls l'esclat formidable del poble contra la milionaris empresa que juga a.fet ab la vida dels nostres cor.vehins. A LES OFICINES DEL RAPIT — Sarvldora Tenim per veure si servim p«r condnct·rt. —iDt qaé han fet, voctés? —Érem espies ts al mtttdtm. -iMult Ml Qn·d·a admesos. Gobernador i Alcalde son nous, diuen que porten grans energies i que no son homes gastats; ara es hora de demostrarho; no s'ha fet res amb tirar els cavalls de la policia sobre les masses esgarrifades a la vista de un consemblant esbocinat i convertit en un munt de carn fumejanta i sagnosa; cal fer quelcom mes contra la companyia; caJ que no's diga qae perquè en Pearson es rie i pol fer lo que vol. Sino potser que siga'l poble el qui's faci la justicia ab ■ies pròpies mans. A hores d'ara ja s'hauria de haver prés mides severes i enèrgiques i feries cumplir també enèrgica i severament. Una comissió de vehins del carrer de'n Balmes que'ns ha visitat, indicà un medi bo i barato pera que'ls cotxtys de Sarria no corrin tant i no fassin per consegüent tantes desgracies: que s'obligui a fer parada, a cada cantonada o xanfrà del carrer de'n Balmes, desde la Plassa de Catalunya a la Diagonal. No'ns sembla cap mal sistema; pero un o altre s'ha de posaren pràctica pera qne no seguesca'I carril de Sarrià sent cada cotxe un Capiíàn Sanchez, i cada vehi de Barcelona un Garcia Jalón. Si s'han de posar les valies, qu'es posin, adaptant» les a 'es exigències de l'ornamentació; si s'han de posar tanques elèctriques a cada encreuament, que s'hi possin; si s'ha de cambiar el trassat de la via qu'es cambii, perquè al fi i al cap quan el carril se va fer el carrer de'n Balmes era tot camps de blat; tot es preferible a lo que passa ab aquestes armes prohibides que roden d'aqui a Sarrià, i de Sarrià aqui. Els ànims estàn tan excitats queia mes xica cosa que passi, ocasionaria un daltabaix esgarrifós; tot Barcelona te'ls ulls fits a les autoritats i sols de l'acert de les determinacions que aquestes prenguin depèn tot lo demés. Quatre nombres han sortit de L'Hereü i en tots ells hem pegat ala Canadiense pel desgabell que regna en el ferrocarrflot de Sarrià; preveiem lo que passaria; denunciàvem abusos: cridàvem contra les infraccions constants dels reglaments carrilaires; no se'ns escolta i i ja veuen lo que passa'. Tenen la paraula les autoritats. Nosaltres al costat del poble cridem també i protestem dels atropells de aquella empresa i arrivarem fins allà ont convingui pera que's posi a rotllo a aquesta companyia que ha vingut a descubrirnos prenentnos com a xinos i tractantnos com a negres. Cal declarar el boy-cot al carril de Sarrià que en Pearson la butxaca es lo que mes estima. iBoy-cot a la guillotina elèctrica, nort •americana!