ro L" HEREU D. Joaquim Sostres Rey Es aquest un any malestruc per Catalunya. En poc temps han desaparegut tres figüres de gran relleu, de la política catalana. No estém afiliats a cap partit polític i, sols 'luitem i lluiterém sempre en defensa de les reivíndicacións de Catalunya, pero el nostre Hereu sab inclinar el cos respetuosament. amb la testa descoberta, devant dels catalans llustres que deixen ai morir una estela lluminosa, i han treballat per I" enaltiment i dignificació de la Rassa. En Sostres sarigué amb son talent i amb son patriotisme, ferse acreedor a l'admiració i a respecte dels seus conciutadans; per aixó avui honrém les pagines del nostre periòdic amb son retrat, bandejant els seus ideals polítics i honrant-lo solsament com a calalii il-Iustre. El senyor Sostres estava afiliar desde molt jove al partit lliberal dinaslic, del que no se n'ha separat mai. Comensa essent elegit diputat provincial pel districte Vilanova-Sant Feliu, desempenyant aquet córrec durant més de trenta anys. Li fou concedida la presidència de la Diputació provincial de Barcelona, essent l'iniciador de la assamblea de Diputacións espanyoles, havent tingut l'honor de presidir la que tingué lloc a Sevilla, en quina assamblea comensà a parlarse de les Mancomuni tats. Recentment ha desempenyat l'alcaldia de Barce lona en circunstancles molt diHcfis, i actualment ezer "efa els càrrecs de senador per la província de Lleida i vicepresident de la Diputació de Barcelona, posseint la gran Creu de Isabel la Catòlica. Descansi en pau l' il·lustre finat. MTERVIEWJ· Amb un estudiant —L'has feta molt grossa, nano? —Ni grossa ni xica, Hereu. — I doncs, perque'ts a la ga via. —I vos ique potsé ho sabéu? — iOh, noy! que jo no m'hi trovo com tu't ves engarjolat, tancat dins d'aquesta celda i de peus i mans, lligat. Si hi estès ;prou que ho sabria! jo no badaria tant. — No'm vingueu a dar més penes o tot se'n và al botavant. L'altre dia anava a classe cap a la Universitat, puig encare que no ho sembli, jo ja curso facultat. Ja vaig veure per la plassa unes cares de tres-deus que als meus companys saludavan a cops, puntades de peus. i paraules no gens fines, i mots d'alló més groiuxuts, i arremanguis fins al colso els braços sechs i peluts. «Jo inocente en paz seguia ben tranquila la conciencia cap a l'aula hont anava a busca'l pa de la ciència; quan un parent de'en Tressols m'agafa, m'estira;'m pega i'm dia: «Pollo, venga ustet cap a casa la Delega»' — Més tu... —Jo no vaig dir ré com que'nr vaig trovar soptat.