L'HEREU 91 el sabre robellat verge de naixement. Jo't sé, municipal com Quixot intnortal digne d un monument. EL DRAPAIRE Drapaire baladrer qui passes pel carrer i amb veu desafinada esveres la mainada. A dins del sac que's gronxa damunt la teva esquena hi caben les despulles i arreus de tota mena; pintures i retaules, trofeus de la nobleea i arnades vestimentes que moren de vellesa. Hont plana la misèria i resta la ruina tu hi ets com un gran rei qui an el vensuts domina i fas cumplir la llei que ton albir imposa i al preu que t'engiponas fen portas tota ccsa. Drapaire baladrer quan passas pel carer, tremolan els infants i't volen lluny el grans. Xacó Bal * V * Cada ovella. L'adagi ha encertat aquest cop de ple a ple. I rieu-se'n, ves, dels antics! Perquè aixó de cada ovella amb sa parella ho es molt d'antic. Figureuse que ja'ls llatins ho deien aixis: • similis similem auoerit», que ve a ser lo mateix; però fa mes fi si's iu d'aquesta manera. I no saben qui son l'ovella que busca l'altre ovella i el similis que busca el similem a que jo'm referaixo? iNo?.. Doncs no teniu mes que mirar per les cantonades en que no se prohibe filar carlale s, llegiune un de color de carbaça empestada, i quedareu enterats. Als que no us vulgueu pendre aquesta molèstia ja us diré de que parla. Anuncia la novillada organizada por el periòdica «A' D 7» con asislen- cia de todas las çslrellas (Tacte, no obstant, va ser a les onze del matí) de los concerta de Barcelona. Que us en sembla, ^eh? D'aixó s'en diu estar en caràcter. Novillos, K D 1 y eslrellas, tot plegat constituint la fies/a nacional i aixoplugant-se sota la bandera nacional. I ja tenim feta novament l'unió de les dugués coses que sempre han tingut molt de consemblant. Altre vegada han pres maridatge la pornografia disfreçada amb mantons de Manila, i alló que'n diuen art ael toreig. Ara sí que hauró tingut bona matèria per a explotar aquest nou diari madrileny que'n diuen fíof. I quina contada en deu haver fet. En aixó ai que no hi trobarà cap paradoxa. I compteu que'ls seus corresponsals d'aquí en troben en tot. Figureu-se que parlant dels nostres estudiants diu: «estudian derecho internacional y sin erfibargo son catalanistas'). Caramba, caramoaü! Si. Lo que va dir un amic meu: «era de noche y sin embargo llovía. Oh! son molt vius! Ho saben tot. Saben que a Barcelona ens morim pel tango argentí damb que's menja aixó?), que construïm una nova plaça de toros al punt mes cèntric de Barcelona (potser a la plaça de Catalunya) p una mfinidad de cosas mas. Oh! I ja que he parlat del tango argentí. Diu que sí que es veritat que està tan de moda enire l'alta aristocràcia (que no confonguem amb Barcelona per xo, senyors corresponsals de //of ) i que'ls jovincels que van al Liceu a lluir le smokings, per falta d'altra cosa, formen currúa Rambles amunt fins a la Malson Dorée ont se balla la exòtica dança. I aquesta consideració em ve al punt per a enllaçar-la amb Tassumpte de que parlava al principi. Jo'm creia que a la cèlebre novillada no mes hi assistirien quatre trinxeraires degenerats. Doncs m'he sentit avergonyit quan he vist els molts cotxes i fins alguns automòbils, que ocupats per les coupletistes i pels llurs admiradors (!) embrutien la pàgina mes hermosa de la novela ciutadana. iQui eren aquells joves que's podien permetre semblant luxe? iDe la classe baixa o mitjana? Els ho reprobaría igualment, pero ho dubto. I doncs iqué? De la classe alta? SI aixis es, amb un adagi he començat i amb un adagi acabo, peró mes trist aquest que'l primer. Us diré: «quos Deus vuit perdere, prius dementat.» Senyors de l'aristocràcia! Estalvieu-me'n la traducció! L'Hereu Escampa. ELS CORISTES DEL LICEU — (Nois, cnldadot Ara que'n Lerroax s'abonat al ttrcer pis. per contes de fer (alls haben de fer ptvos npubllesnot.