194 L' HEREU N Lerroux és l'home de les grans pensades. Veient que les masses republicanes estaven ja un xic dcsmanegades. i que'Is seus súbdits i esclaus blasmaven contra de ell, tingué la pensada de celebrar un meeting a favor de les víctimes de la persecució de en Maura. OhI invicte Lerroux, ets digne de un trono, dic, d'una presidència de República. Diuen que, qui no té pà. moltes s'en pensa, però veiem que encara s'en pensen més els que'n tenen i temen perdre'l. En Lerroux és l'home de les habilitats i de les farces polftiques i ningú com ell per enganyar al poble. Convé no insistir més sobre les eleccions passades, per a que'Is jóvenes bérbaros no s'adonin de la derrota vergonyosa que sufrí 'I seu capdill. Ara «El Progreso», aquest paper indecent que's publica a Barcelona, començarà una nova campanya contra en Maura, i atiarà odis i anirà armant el braç d'algun infeliç, per a fer-lo servir, quan sia precís valdre's de la brutalitat i la violència, per a aturar una corrent de opinió que'Is hi sia desfavorable. Es intolerable que en Lerroux enganyi tan descaradament al poble. Deixem que prediqui odis i violències, que aconcelli malament als obrers, que porti als pobres incautes que cegament el segueixen, per camins perillosos, i no sabem compendre que Barcelona sofreix les conseqüències de la nostra indiferència. No volem dir amb això que hem de imposarnos per la força perquè allavors no existiria cap diferencia entre ells i nosaltres, però quan en Lerroux té l'audacia de ofendre amb els seus actes i les seves paraules a tots els que tenim la sort de no pensar com ell, hauríem de apressar-nos a exterioritzar la nostra protesta. Celebrar un míting a favor dels exaltats que intentaren assessinar villanament ai Sr. Ossorio, és una vilesa, és una apologia del crim. Nosaltres, no som mauristes, com ia és sapigut, però considerem que els entusiastes de en Maura, tenen el dret de celebrar actes públics i espandir lliurement els seus ideals; i si'ls lerrouxistes creuen que no és just ni cert lo que diuen, poden combatre'ls amb la ploma o amb la paraula, però mai amb el browing. Comprenem perfectament que'Is amics dels detinguts, treballin per a que no caigui sobre d ' ells tot el rigor de la llei, però no comprenem que se'ls fossi passar per martres i hèroes. Nosaltres creiem que s'ha de odiar el crim i compadeixe'l delinqüent, però mai donar Ta categoria de hèroe a un criminal, ni fer -lo passar per víctima. No és d'aquesta manera que s'educa al poble, senyor Lerroux. perquè si tots imitéssim els seus deixebles, les propagandes polftiques serien impossible de realitzar. Al poble se li predica respecte i tolerància, i sobre tot se li diu la veritat i vostè ja fa molts de temps que l'enganya. Al poble no se li diu mai que odii an els que'Is ha favorescut la fortuna, sinó que treballi, que s'esforci en igualar-se amb els que tenen més que ell i que si no pot arrivar allà on el seu desig el porta, que's resigni, i que pensi que són molts els que voldrien enlairar-se i no's poden moure d'arràn de terra. Als obrers no se'ls hi ha de dir que són la columna principal que sostenen l'edifici social, perquè ells sense 'I capital no serian res, ni'l capital sense ells tampoc. Els obrers són necessaris a la societat, com ho són els artistes, els poetes, els religiosos, els comerciants, i tots els que són aptes per dirigir 0 per treballar. La societat necessita l'esforç de tots, i tots els homes, per humils que sien, ens-e són necessaris. Cada home desempcnya una missió aquí a la terra, segons la seva capacitat, i no hem de despreciar a ningú per petit que sia. Devem estimar-nos mútuament, ensenyant als que no saben i admirant an els que saben més que nosaltres. Dir lo contrari és volguer que no visquin agermanats pobres 1 rics, i que la pau no regni a la terra. Si'l nostre poble tingués altres concellers, no s'haurien comès tantes infàmies i vileses. Però que volen que fassi un home que viu a sou dels lliberals i datistes, per a que enganyi a les masses republicanes? En Grané ha tingut la franquesa de confessar lo que ja tot Barcelona sabia. En Lerroux vingué consignat al partit lliberal, pera aturar el moviment catalanista, i per a que pogués lograr-ho se li permeté i se li permet encara, que porti per mals viaranys als nostres obrers. I lo més trist, és que l'apoien elements que no són radicals, i que creuen que ell representa l'unitat de la Pàtria. Ha sigut tant astut que ha fet creure an els castellans que conviuen amb nosaltres, que'l dia que trionfln els nostres ideals els foragitarem de casa. I ells s'ho han cregut, i a cada elecció voten an en Lerroux. creient així, que fan un gran servei a Espanya. Pobre Espanya!... Quan obriràn els ulls a la veritat, quan s'adonaràn que la nostra obra és tot amor i que no volem el mal de ningúl... Ah! Lerroux, be és veritat que'ns has fet molt mal, però 'I teu regnat s'acaba. Aviat, fins les pedres s'aixecaran contra tú. ClVEBBTTA.