L HEREU 555 a la seva plenitut, no necessita estridències per al seu espandiment. Avui el nostre catalanisme consisteix en lograr que sia més sòlida la nostra cultura; en conèixer el nostre passat per a arrivar a la rcconstitució de la nacionalitat catalana; en foragitar del nostre idioma totes les corrupteles de llenguatge que l'enlletgeixen: en enaltir, com se mereixen, el nostre art i la nostra gloriosa literatura, en servar les costums i tradicions que's caracteritzen i'ns dona fesomia pròpia entre els demés pobles de la terra. Estimem per damunt de tot a nostra mare Catalunya; però no volem que'ns sia donat ço que demanem, per la violència. Eduquem cl poble, cafalanilzcm-lo, edifiquem pedra sobre pedra, mentres els nostres enemics polítics s'entretenen discutint quina forma dc govern es la millor, sense tenir en compte que'ls únics que poden lograr que un poble sia gran, ric i poderós, són els bons governants, ClVERETTA. Dc cop i volta Are sí que a Mossèn Cinto li faran el Monument... Per més, que tantes vegades s'ha dit des de fà tant temps, que amb primera pedra, o sense, no hi tinc encara gran fè... Jo, fins que vegi l'estàtua, (que'm perdonin) no ho creuré. Il·la tingut sort malestruga, mort i fot. En Verdaguerl Ei monument talment sembla que no i mereixi; al revés de tants polítics i sabis d'Ateneu o de Congrés que en vida ja Is monumenten a una plaça, o a un passeig, i molts han de preguntar-li a l'urbà o a algun agent: — óQui era aquestque està tant /resao?; puix molta gent diu: — iNo ho sé!— Era indigne, trist, ridicol i vergonyós en extrem que al Geni de la Poesia, Mestre dels mestres, l'excels glosador dels més purfssims i divinals sentiments; al trovaire de la Pàtria més sublim de nostres temps; al Dant de la nostra terra; al gran Virgili modern, tant regatejat fins ara li hagi estat el Monument, com si d'una mitjanfa o d'un rimaire's tractés autor de versots d'encàrrec per' romanços o couplets. [Al·leluia, Mossèn Cinto! iHossanna, immens Verdaguer! Ja està la primera pedra posada del monument... Emprò, per un d'aquells cassos que fòs obra com la Séu o la Sagrada Pamilia que ningú llestes veure'm, els que tant us veneràvem com sí fóssiu un santet, ja tenim dins del cor nostre el vostre monument fet, de quan el vol emprenguéreu des dc Vallvidrera al Cel. Els túnels de la Reforma diu que ara s'acabaràn; la Gran-Via C molt p-omple diu que's tirarà endevant; diu que enllestiran les obres de la Plaça de Teluan i a la Plaça de les Glòries un gran impuls donaran!... d'altres millores urbanes diu que [la mar se'n veuràn!... — Pró qui ho diu? — Es diu que ho diuen a dintre la Casa Gran... iAi. tant-de-bó que tinguéssim lots un pà que durés tant! Nostra Mancomunitat Assamblea ha celebrat; la primera... Nostra Pàtria ha somrigut recordant lo que ha sigut; fent semblances de lo que era... Quan en les Cobts espanyoles hi han escàndols i taboles, \' amor propi disputant; aquf en les Corts catalanes hi han abraçades germanes, til'AMOR PATRI defensant!! Pepet del Carril. peus —El Pob/e Català d'avui!., que porta el discurs entero i pronunciació, pel gran Corominas, sobre la guerra del Marroc!..