M1MD0R Preu» 20 cènts. - Pelai, 62. Telèf. 15 3CO. Stibscripció: 2'50 ptes. Irlroeatre Si no Voteu pot resultar premiada t'obra que menys us plau El Premi "MIRADOR Als Amics del Teatre Català MIRADOR INDISCRET Hem arribat a l'últim dia de la nostra campanya electoral. Els amics del teatre català tenen ara la paraula per a proclamar l'obra de l'any que creuen mereixedora de portar la senyera de les nostres preferències literàries. No hem volgut que el nostre propòsit d'honorar un autor de teatre català pogués ésser un acte d'amistat o de simpatia personal, sinó l'expressió d'un pensament col·lectiu, espontàniament manifestat pel mateix públic dels teatres, que ós el qui pot donar el to de l'ambient de cultura .dins del qual s'han de moure els creadors de la nostra escena. De les impressions recollides resulta que en els teatres i en les tertúlies literàries la prova que representa el Premi Mirador ha portat molt enrenou i ha despertat un viu interès. Els diaris catalans en totalitat i la majoria dels altres l'han comentada amb simpatia i entusiasme, esperant amb gran curiositat el resultat. En les votacions de dissabte i diumenge vinents veurem si aquestes impressions responen a un veritable estat d'opinió del públic o són senzillament una illusió. El teatre català té molts amics. No hi ha cap estrena, per poc important que sigui, que no s'acabi amb un cuplet a la major honra i glòria del nostre teatre, com una de les més altes aspiracions populars. Ara s'ofereix una bona ocasió de retre un tribut de simpatia a l'autor que hagi tingut l'encert d'interpretar més a gust de tots aquest sentiment del poble. Els entusiastes dels dies clamorosos diran si volen aprofitar-la. Vulguem o no, el vot del públic que «scollirà l'obn premiada serà nels . de dintre i els de fora un exponent de la nostra educació literària. L'obra escollida tindrà un valor representatiu per a la nostra reputació cultural. Fins que un altre vot i un altre premi d'honor aixequin un nou valor literari, el premiat ara serà pels qui vulguin conèixer la nostra terra un motiu de respecte o d'escàndol, segons quina sigui la seva qualitat. Per aquest motiu, no. ha volgut Mirador prendre damunt seu la responsabilitat de triar l'obra, encomanant una tasca tan delicada a tots els amics del teatre català sense excepció. La responsabilitat ara, tant pot ser dels què votin, com dels que per indiferència deixin de votar. Les empreses, sense enveges ni rancúnies, han posat tota la seva bona voluntat a ajudar-nos per a la millor organització de la votació, i a totes elles per igual ens plau expressar el nostre agraïment. A tota la premsa que s'ha interessat per l'èxit del concurs i a tots els lectors que per carta privada o pública ens han fet ofrena de la seva simpatia, els quedem sincerament reconeguts. I repetim una vegada més al Cap de la Guàrdia Urbana Sr. Ribé els nostres remerciaments per l'interès amb qué ha volgut ajudar-nos a donar al públic les millors garanties de respecte a la fidelitat de! vot. Nosaltres hem dit tot el que devíem i hem fet tot el que hem pogut. La votació de dissabte i diumenge als teatres Espanyol, Novetats i Romea és una incògnita. No tenim cap indicació que ens permeti preveure el resultat. Vosaltres, els amics del teatre català, sou els cridats a aclarir el misteri. De vosaltres depèn que sigui un motiu de satisfacció per a tots o un començament de polèmiques ,-ip;issiona,des. Tant en un cas com en l 'altre. Mirador haurà complert amb ci deure de provocar un interès públic per les coses catalanes de l'esperit. BASES DEL PREMI "MIRADOR" A continuació publiquem per última vegada les Bases per al Premi Mirador, i a sola dels gravats del Teatre Espanyol i dol Teatre Romea, i al costat del del Teatre Novetats, trobaran els nostres lectors la llista d'obres que s'han estrenat en cada un d'ells en la present temporada per ordre cronològic. 1. A la porta del teatre es donarà a cada concurrent un butlletí de vot en el moment de lliurar la contrasenya d'entrada. 2. Cn el butlletí hi haurà la llista completa de les obres estrenades que entren en el concurs, i l'espectador que vulgui votar hauià de marcar amb una ratlla l'obra de la seva preferència. 3. No es donaran més butlletins al públic en començar el primer entreacte. 4. Durant aquest primer entreacte, els espectadors podran dipositar els seus butlletins de vot en unes paneres disposades a l'interior del teatte i controlades per la Guardia Urbana. 5. En el moment d'acabar el primer entreacte, els guàrdies es faran càrrec dels butlletins de vot recollits, i les paneres seran retirades. Durant l'acie se gflent es procedirà a comptar els butlletins diposilals, els quals, degudament empaquetats i lacrats, es faran a mans del senyor Ribé, qui s'ha volgut encarregar de guardar-los fins el dia de l'escrutini. Damunt cada paquet conslaià, no solament el nombre de vots, sinó el nom del teatre on han estat emesos, amb la signatura del representant de l'empresa. 6. Si la votació és prou nombrosa, continuarà durant el segon entreacte amb les mateixes formalitats que el primer. 7. La votació tindrà lloc en aquesta forma durant la funció del dissabte, dia 23, a la nit i a les de tarda i nit del diumenge. 8. El dilluns, dia, 25, el senyor Ribé lliurarà tots els paquets, contra rebut en el qual constarà llur nombre total, procedència i nombre de vols c( nlingut en cada paquet, i es farà l'escrutini a MIRADOR amb la sola presència dels autors i dels representants de les empreses que hi vulguin astistir. Els resultats és publicaran en el pròxim numero de MIRADOR. NOVETATS La tia d'América, comèdia en tres actes de Carles Soldevila. En Pere sense Por, espectacle per a infants en tres actes I disset quadros, original de J. M.» Folch i Torres. Carlets, home de molts oficis, comèdia en tres actes, original de Pompeu Crehuet. Les llàgrimes d'Angelina, comèdia en tres actes i en vers original de J.·M.11 de Sagarra. Daniel o l'optimisme, comèdia en tres actes d'Avelí Artís. Qui no és amb mi..., comèdia dramàtica en tres actes de Ramon Vinyes. El testament de l'Abadal, comèdia en tres actes d'Avelí Artís i Rossend Llates. La Glòria, drama en tres actes de Mossèn Ramon Garriga. Mamà política, comèdia en tres actes de Pompeu Crehuet. El Premi MIRADOR, de 2,000 Pessetes, serà adjudicat pel públic dels tres teatres catalans Espanyol, Romea i Novetats durant les funcions de dissabte a la nit i diumenge tarda i nit ESPANYOL La Florista de la Rambla, sainet en tres actes d'Alfons Roure. L'ajudant del marit, vodevil en tres actes de Josep Vallescà. Dones, Dones, farsa en trep actes i set quadros de Joaquim Montero. Paies i calés, sainet en tres actes de N. Oliva. ROMEA Els Fills, drama en tres actes de Millàs Raurell. La capseta vermella, rondalla en tres actes i nou quadros de Salvador Bonàvia. Pirateries, drama en quatre actes d'Ambrossi Carrión. La Perla de la Virreina, sainet en tres actes d'Alfons Roure. La Mary Pickford del carrer de l'Hospital, sainet en quatre actes de G. A. Màntua. Els tres tambors, rondalla en tres actes i deu quadros de Salvador Bonavia. La bruixa blava, obra en tres actes de Juli Vallmitjana. Quan el cor parla, comèdia en tres actes de Bernat i Duran. Si no Votes, aquest concurs et portarà un disgust Gentilesa Parlant del viatge de la senyoreta Pepeta Samper, Miss Espanya, a París, diu La Unión de Mataró : «Pepita viene satisfecha y orgullosa. En París, al desfilar por el puente de plata de la Opera, vestida con el traje típlco de labradora valenciana, fué objeto de una delirante ovación. nD'Valeffe (ens limitem a copiar), el àrbrito de París, tuvo que reconocer que estaba bellísima. »Sans pere : Sans pere. » — Sin pero : sin pero, gritaban Jos franceses.» No hi hem afegit ni una lletra. Signa l'article Ramon Mora Masip. Segurament els francesos devien dir : «Sans paire, sans paire», però el senyor Mora, amb la seva ignorància del francès, gairebé insulta la senyoreta Samper. Delicadesa "civeríana" EI multiforme personatge Senyor - Joaquim - Civera - Sormaní - Joan - Montaner - Senyoreta - Maria - Bonshoms - de - Madodona - Pobresa - i - Madona - Castedat (ai ! respirem), a PíHría de Manresa, rebenta (aquest és el mot exacte) La Glòria, la producció teatral de Mossèn Ramon Garriga. Però, com que faria mal efecte que un escolà, encara que de paisà, digués mal d'un superior jeràrquic, es guarda bé prou d'anomenar l'autor d'altra manera que pel pseudònim i de dir que és capellà. S'han de guardar les formes. Si no, ^què dirien a cala Maria de Vich (a) Balmes S; A. (Duran i ©as, n)? Cal construir on Districte V A l'escenari del Teatre Espanyol, en el quarto d'En Santpere, hi havia l'altra nit, a més a més del popular actor, Santiago Russinyol, Sagarra, Joaquim Montero i algú altri. Hom parlava del famós Districte V, apropòsit dels reportatges de Francis Careo al Gringoir*. Santiago Russinyol, digué : — Ja que hem fet el «pueblo espanol» en vistes a l'Exposició, no ens quedarà pas altre remei de construir, també, el Districte V. Si després d'haver-ne parlant tant, venen els estrangers i no el troben, quedaríem una mica malament... Una mica d'aigna al vi A la Concepció. El P. Alegre, S. J., dóna unes conferències per a senyores, El P. Alegre té molta afició a explicar exemples i tot sovint els exemples són tan extraordinaris, tan fantàstics, que el P. Alegre, com si cregués fer-ho massa fort, diu : «Entengui's bé : això no és article de fe. Qui no s'ho vulgui creure que no s'ho cregui.» El bon repòrter L'Adrià Gual, després d'haver tastat en vida un xiquet de popularitat pòstuma, havia ja entrat en un franca millora, i liavia ja deixat el llit, quan en uns moments en que més enfeinat estava amb unes balances, pesant (com ara és moda) les tones de targes que havia rebut durant la seva malaltia, li fou anunciada la visita d'un redactor de El Dia Gràfica. Era un jovenet castellà, molt atent i discret, el -qual va presentar-se així : — «Soy Fulanito de Tal y vengo de parte de mi Director, don Mario Aguilar, para que me dé usted algunàs impresiones sobre la muerte.» Ignorem si el van tirar escales avall. Les mantes de' Zamora Els cors de Zamora ens han estat molt simpàtics. La seva presentació pintoresca plagué molt a les senyoretes de l'aristocràcia barcelonina que davant d'aquella quantitat de mantes zamoranes restaven embadalides pel color graciós que donava a la plasticitat coral. Mes ail que nosaltres que estàvem convençuts que admiràvem per primera volta veritables mantes zamoranes cantades i elogiades per un seguit de cuplets i de romances de tenors sarsuelers, tinguérem una decepció trista quan el nostre car amic senyor Camps Margarit, representant de l'humor dels' commis-voyagcus catalans, va dir: Aquestes mantes les vaig vendre jo. — Com? Però no són de Zaríiora? — No, home, no. Són de Sabadell. — Però que es que no hi fabriquen mantes a Zamora? — I ara ! Això és una broma o un detall de les guies de viatge, però a Zamora no n'han fet mai de mantes. Una vegada vaig anar a comprar-ne a Zamora i ací m'adreçaren a Burgos ; els de Burgos a Valladolid ; el de Valladolid a Palència i els de Palència a Sabadell. Des de fa molt temps que les mantes de Zamora les venc jo al carrer de Llúría. Així ens ho diuen L'altre dia, en un centre obrer cultural da la nostra ciutat, en ésser preguntat a Marc Aureli Vila, un dels factòtums de la revista d'estudiants i obrers Ginesta, quins eren els representants obrers de l'esmentada publicació, contestà : — Quatre pobres xicots. Marc Aureli Vila és qui redacta el «Carnet de l'obrer». 32 i 50 ó 50 i 32? L'altra nit, a la sortida del Principal Palace. Sacha Gudin, el famós ballarí que des de fa un anys no es mou de Barcelona, estava conversant amb dos periodistes. Un d'aquests li parlava de la necessitat que abandonés els nostres escenaris, des d'un punt artístic, està clar. — Et convé conviar una mica d'aires — li deia amb to paternal — . Aquí ja et coneixen massa, t'han vist massa. Acabaràs fent-te soci de la Lliga... Sacha Gudin no es donava per convençut. — Estic molt bé aquí. Com voleu que abandoni la Rambla? A més a més, estic encara en plena forma. Em puc defensar molt bé. Tinc trenta dos anys... Per altra banda, em donen cinquanta duros cada dia..,. Hom s'acomiadà i cadascú tirà pel seu cantó. En quedar-se sols els dos periodistes, un d'ells hi féu el següent comentari : — Em sembla que Sacha Gudin s'ha equivocat amb allò del sou i dels anys. Probablement volia dir que guanya trenta dos duros i que té cinquanta anys... Dificultats periodístiques — Es veu que amb els temps que corren és molt difícil d'omplir aquella secció de «Notes» de La Nau. — Voleu dir que la... — Sí, gairebé va tot al cove. — Però, com ho sabeu, vós això? — Salta a la vista ! Que no us heu donat compte com cada dia omplen els buits amb alló de : «Ha mort el conegut veterà de la guerra carlina...? — Home, ja m'ho havia semblat que no podia haver-n'hi tants! De com voleia un rellotge de pulsera Pels assidus dels concerts de l'Orfeó no és res de nou veure voleiar els punys del Mestre Millet vers els primers rengles de butaques. Ço que ens vingué de nou, diumenge, a Novetats, fou el veure-hi voíeiar el rellotge del Mestre Lamote de Grignon contra el respeldble per un enèrgic cop de batuta en dar una entrada culminant del «Don Joan», de Straus. — Tanmateix — va exclamar un oient que havia vist passar molt a prop el projectil — no calia pas que ens tirés el rellotge perquè sabéssim que és un Mestre que dóna l'hora. Exacte I Però ens permetrem aconsellar a l'eximi Mestre Lamote que es cordi bé la ntunyequera o que es compri un altre rellotge més pelitet, car algun dia fent-ne voleiar un de paret, hi hauria desgràcies. Del temps del "Mestre" Don Eugeni d'Ors i Rovira, bastant conegut per Xenius cap a l'any 17 del nostre segle, s'estava un cert dia de començos de tardor a Olot, amb motiu d'uns Jocs Florals, on, entre d'altres poesies premiades, hi havia una composició humorística del pare de don Eugeni. Don Eugeni no estava satisfet del tot de la musa del seu pare. Així és que va fer mans i mànegues per a escamotejar de l'atenció pública l'èxit patern. AI fons del fons del fons, era pietat filial. El dia que relatem era una mica brúfol. Don Eugeni s'havia recolzat a un balcó per on passava un corrent acanalat d'aire humit. Les noies de la casa tremolaven per la salut, preciosíssima llavors a tots nosaltres, del Pantarca. Parlaren entre elles i una li digué : — Retiri's, don Eugeni, que es costiparia. I ell, dignitós, majestàtic: — Gràcies, porto calçotets de llana — va fer de resposta. Un moment, si us plau No pas per manca de material, sinó per l'extensió de la ressenya de La Passió d'Olesa, com veurà el lector així que giri full, ens veiem obligats a donar a aquesta secció, per avui, menys espai de l'acostumat. Ens quedem, doncs, en cartera unes quantes notes que, ben tapades, la majoria d'elles encara no s'hauran esbravat la setmana que ve. A més a més, advertim als que ens trameten originals per a aquesta secció, que, tot i agraint-los-ho molt, no publiquem sino allò que ens sembla reunir garanties d'autenticitat i que sigui publicable ateses múltiples circumstàncies. mm