LES ARTS INTERMEZZO INDISCRET Theodor Daubler, membre de l' Acadèmia Prussiana i president del P. E. N. del Club Alemany, ha estat uns dies entre nosaltres amb motiu de donar la seva conferència «Els elements històrics, especialment espanyols, en l'art modern», organitzada per Conferentia Olub. Aprofitant aquesta avinentesa, i com és costum en els organitzadors de Conferentia Club, Daubler ha visitat, acompanyat per aquests, alguns indrets interessants de casa nostra. Així, un dia de la setmana passada, Carles Riba va acompanyar-lo a donar una l'Hotel Ritz fou força interessant, particularment en la primera meitat, que fou on la seva visió còsmica de l'art assolí el que ham esperava de l'autor d'El nou punt de vista. Després, però, va enfocar la seva peroració cap al corrent d'una major divulgació del fet artístic, motivada, segurament, per la probable assistència d'un públic no absolutament especialista, per bé que distingit. Creiem no mancar a la cèlebre frase cervantina sobre la nostra hospitalitat, en publicar aquesta fotografia feta en una botiga del Poble Espanyol, la qual, si més no, és Dàubler i uns amios a la Fotografia del Poble Espanyol volta per la muntanya de Montserrat. I com que el poeta alemany va preguntar per l'estat dels «esperits» en aquelles prestigioses serralades, tot seguit van respondre amb un gran festival de llamps i trons. Tots sabeu que Montserrat en plena tempesta és una cosa ben diferent del Montserrat tradicional (representat en el nostre passat i epidèrmic pairalisme amb el sol ixent i el corresponent porró a primer terme) i per això, davant d'aquell espectacle meravellós — segons testimoni de Carles Riba — el lirisme del gran poeta Daubler es manifestà a J'altura que li pertocava. Un altre dia fou Carles Soldevila l'indicat per a mostrar-li els recons més notables de la nostra ciutat ; i no cal dir que ni el «mateix Myself», autor del llibre recentment aparegut L'art d'ensenyar Barcelona, ho hauria fet millor. I per fi calia ensenyar-li la darrera novetat, el plat del dia : l 'Exposició. Els amics que acompanyaren a Daubler van creure avinent començar per un altre plat : la llagosta de can Soler de la Barceloneta, per exemple. Durant aquest sopar l'autor d'aurora Boreal, . tot fent honor a la nostra cuina, mostrava les excel·lències del seu afinat enginy, dialogant en grec o alemany amb Carles Riba, i en italià i francès amb els altres comensals. — Un dia — Daubler parla — Moréas va preguntar-me : «Quin és el vers de Víctor Hugo que més us agrada?» I vaig contestar: Frédéric Barbeïousse, empereur d'AUemagne...» L,a conferència que Daubler va donar a una mostra del bon humor del nostre hoste. A aquest, i a les altres persones que hi figuren demanem, si per cas, benevolença per la nostra indiscreció, la qual completarem ressenyant els noms : el guitarrista encorbat és el pintor Josep Obiols ; el cap (i només el cap de la gitana dansant correspon a la Senyora Millàs - Raurcíl ; l'atre cap de la manola repicant les castanyoles és el de Theodor Daubler ; les dues dames que no gosen representar el paper de canlaor : la poetessa senyora Clementina Arderiu i la senyora d'Obiols ; i el cap que surt per sobre la balaustrada del patio, el de Millàs - Raurell. A primer terme — davant la fusta retallada — relegant figura de la senyora Malvehy, el pintor i crític d'art Rafael Benet amb l'adequat cordovès, i (|>erdonin) Màrius GIEREDA Cal fer constar que entre els acompanyants de Daubler hi havia, a més a més, la senyora Benet i els senyors Carles Riba i August Malvehy, els quals completen els respectius matrimonis que falta completar en la present fotografia. No vedem compromisos ! ||é[s [aidona. f ep. ] lo II O t J i raml·La mi oaurc 33. VIATGES MARSANS, S. A. Ramma Canaleles, 214- BARCELONA Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers Passatges marítims i aèris - Viatges a "Forfait" Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc. Informes i Pressupostos gratis I Mi, Ivimnla de lena / a fe, després de totl... Si ens haguessin convidat ara fa un any a aquesta visita en sortir d'una galeria de pintura moderna del carrer de La Boétie, no hauríem pas vacil·lat un sol moment a reconèixer quina de les dues exposicions albergava els boigs i quina presentava el sans d'esperit. Però avui... avui... jo desafio qualsevol de vosaltres a distingir en una bona meitat de teles visibles al Saló dels piqués, dit eufèmicament dels «ar» tistes malades», si no són més obra d'un tall dels nostres petits mestres a la moda, més aviat que l'obra d'un autèntic dement. Millor que això. Moltes d'aquestes teles sortides de dret d'un asil, serieiï titllades de pompierisme pels nostres petits mestres. i Què són aquests paisatges, en els quals es reconeixen les cases i els arbres? iQuè són aquestes natures mortes en les quals distingiu els gots, les ampolles de vidre? Són força endarrerits el vostres boigs 1, em deia un esteta de divuit anys tot arronçant les espatlles. Els petits mestres em perdonaran, però... però... 10 preferixo els boigs, rrímer que tot, perquè els veritables piqués són absolutament sincers, després perquè encara que sigui punyent i dolorosa la impressió que es desprèn de l'espectacle de llurs obres, aquest, al primer contacte, fa riure a plens pulmons. No hi ha res de més divertit, en general — es trist dir-ho — que una pintura de boig... El catàleg de l'exposició és per ell sol una meravella involuntària. jQuè diríeu d'aquesta referència : «F. 10 : Apothéose matrimoniale symbolique>>, i d'aquesta altra : «F. 14 : Délires polítiques ; exagération de la personalité, hypertrophie du moin? Si teniu en compte el catàleg — admirable d'impressió — les obres dels «artistes malades» es divideixen en productes de febles d'esi>erit, en visions etrusques, en quadres de depressius, en composicios esquizofrèniques i en croquis de toxicòmans. Les composicions esquizofrèniques — les que el boig viu dins un univers a part, molt intel·ligible per a ell mateix, però incomprensible per als altres — , són les més extraordinàries de totes. Hi ha per exemple una Apothéose du pepiniériste i un Combat de mammouths, dos mamuts roig viu, que l'un s'empassa seriosament l'altre, més gros que ell, que són dues obres mestres d'humor. .íQuè direu d'aquesta Promenade de séminaristes on, sobre un fons tràgic de pins, una cua de petits homes de cara groc palla, en sotana negra, ocupa tota la llargada del dibuix? Els boigs dibuixen i esculpeixen sobre qualsevol matèria ; un d'ells ha brodat en unes estovalles immenses una pàgina de diari ; l'altre, ha esculpit amb una espelma un cap de dona; un altre, un estereotipus, és tossut, vulguis no vulguis està impressionat per un paisatge ünic, tres roures, sempre els mateixos, que pinta a l'aquarel·la — d'una manera exquisida — a tots els indrets de la tela. Al costat d'aquestes composicios insòlites plenes de xifres de cares superposades en un garbuix intraduible de trets que es barregen, es veu bruscament un suau perfil de dona, a la sèpia, amb aquesta llegenda admirable : El meu cervell buit d'idees és sempre p'e d'imatges..., que sembla de Baudelaire. Jo pensava, en sortir de l'exposició, en aquesta frase de Montesquieu : «On enferme dans lès asiles de fous un certain nombre d'entre nous, pour faire croire aux autres qu'ils sont raisonnables.» Francesc DOMINGO París, juny. 6 Es redimible el Palau de la Música Catalana? L'oplnlú d'August PI i Sunyer August Pi i Sunyer no s'ha mostrat partidari d'opinar del Palau. Ha estat després 3ue li hem dit que era en qualitat de presient de Música de Camera que l'havíem inclòs en la nostra enquesta, que s'ha decidit a contestar les nostres preguntes. — Us agrada el Palau? — No m'agrada. — Sou partidari de redimir-lo? — No en sóc partidari. Se n'hauria de fer un de nou. — Com el faríeu un de nou ? — Buscaria la manera de fer una sala de música que no distragués. El Palau és per anar-hi a sentir música, no pas per distreure's al mateix temps. Per això darrer ja hi ha el Liceu. — Així, doncs, faríeu una reforma absoluta? — SÍa Però 'respectant el Palau. Una cosa són les conviccions particulars i una altra és el procedir en sentir-se lligat a una continuïtat de generacions. — Per què? — Molt senzill. Poques vegades, per no dir mai, s'ha donat el cas que els d'una època hagin trobat encertat el que han fet els predecessors seus. Ara el Palau no ens agrada. Dubto que les generacions que vinguin després de la nostra pensin de manera diferent. Però el Palau és un producte de la intel·ligènoia, i els productes de la inteUigència, siguin com siguin, s'han de respectar, òi no s'hagués fet així, si les generacions s'haguessin dedicat a reformar al seu gust el que no els agradava prou dc la seva època predecessora, avui no tindríem cap obra d'art. — Així, doncs... — EI meu parer és ben clar. El Palau no m'agrada, però que no el destrueixin ni el reformin. S'hi poden donar concerts del que sigui perquè té unes condicions acústiques formidables. Que vagi servint pel que serveix ara fins que es construeixi una sala de música tal com tindria d'ésser, completament llisa, i que sigui còmoda, perquè el Palau tampoc n'és gens. i la música s'ha de sentir còmodament I Xavier PICANYOL Avui s'inaugura... ...una exposició molt interessant a la Sala Parés pels artistes de la casa. Hem vist algunes obres d'aquesta exposició i podem anunciar, per tant, que serà Una exhibició de signatures de prestigi. Despatx: Consell de Cent, 308. Caves: Llaosà, II omos Selectes Uns del SINDICAT AGRlCOU DE VILARRODOM Klstelet, Vliitru, Cirnatiti I ttti clisse te «Ini geairtiu Servei a domicili Telèfon I94U El senyor que ha begut una mica i té por de veure-hi doble. — Quina nena més bonica que té, senyora ! (Passing Show.) i —í Bé, mira, anem fins al poble i ja veurem què fem. — I hem de deixar l'auto abandonat al mig de la carretera? ifudge.) El marxant de quadros. — Un americà m'ha ofert 100000 franc^ d'aquest paisatge. El client. — Doncs jo no en dono més de 300. El marxant. — Fet. No hem pas de deixar que totes les nostres obres mestres emigrin a l'estranger. {Candide.) — En diuen retaule dels Pellaires perquè fou propietat del Gremi de Pellaires ; ara s'anomena Retaule dels Escorxadors. Feu fer els vostres gravats en la UNIÓ DE FOTOGRAVADORS CORTS, 481 Telèfon 33421