MIMDDR LES LLETRES Caricaturista en doble L'art de la caricatura no existeix sense esperit literari. Caricatura vol e Bougainville i André Chénier a Duhamel. Tanco aquest bell llibre : massa aire perfumat ha entrat al meu cap. París se'm torna intolerable... Adolphe de FALGAIROLLE Extrems lírics de l'any A Cari.ks Riba L'anyada lírica — 1930 — s'ha desenvolupat entre dues actituds" extremes. Una, que defensa un lirisme regit per un control rigorós de la Intel·ligència — Agustí Esclasans : Segon llibre de Ritmes. L'altra, que cerca la creació mitjançant una pura actitud d'intuïció sensible, incontrolada — Sebastià Sànohez-Juan : Divagacions. Al centre, presidencial, Josep Maria López-Picó — Represa de la primera ofrena — en una madurada consciència d'equilibri. Sebastià Sànchez-Juan Tanmateix aquest triangle de posicions líriques pot assolir una categoria universal i significativa. .Simbolitzar l'eclèctica ambició de la poesia d'avui que oscil·la entro l'exacla mesura d'un Valéry i la desfermada fantasia d'uh Eluard ; entre la dura precisió d'un Guillén i la lliure concepció angèlica d'un Albcrti. Fins i tot, les línies que marquen aquestes actituds poden desvetllar la polèmica sobre el combat etern de la Sensibilitat i la Intel·ligència com a matèries primes de poesia, amb capacitat d'excloure's mútuament. El tema, però, en la seva envergadura còsmica no pot pas ésser objecte del nostre temps estricte. Sinó, més aviat, l'assenyalament de com ha estat acomplida la rea'ització lírica d'aquestes actituds. Agustí Esclasans presenta un nobilíssim cas de memòria, en el sentit de continuïtat exacta del pensament inicial. Aquesta fidelitat al mot d'ordre del seu sistema — que no és pas exactament el mot d'ordre del seu temperament — se'ns apareix alhora com una formidable prova de confiança em si mateix i de íervor per la doctrina de la Intel·ligència, que no sabríem estar-nos de relacionar amb les concepcions orsianes unitaristes susceptibles d'urna vivificació constant. Podríem, evidentment, trobar contradiccions en )la seva línia de conducta ; alguns contes, íilgun fragment poemàtic ; àdhuc la seva tasca de traductor : Baudelaire, Constant. Exceptuem el magnífic llappy hipocrite i d'altres. Però presideix tothora les conviccions sistematitzades. La poesia d'Aguslí Esclasans és una poesia de base verbal. Es el verb qui crea la poesia ; es tracta, doncs, d'una amplificació del concepte renaixentista de la rima creadora. Ell diu en començar el Ritme 36 ; orgia dels mols, dissimul del misteri mecànic... lEl verb es llença sonorament amb un redoble de timbals solemniosos. Ritme èpic, potser massa sorollós per a les afinades constatacions líriques. La imatge, la creació poètica resta tothora superbament embridada — talment un cavall violent — per la cadena rítmica. Això que, mentre llegim, pot arribar a afadigar-nos, se'ns apareix — conjuntament — com un espectacle magnífic de control implacable, sere. Diríem, però, que el poeta es mou anguniàdament en mig de la seva pompa verbal : Orgia dels mots : iot un món de somriures de fama — no és prou per omplir de clarors una espluga tan fosca (Ritme 36). Es, evidentment, el vcrbalisme que ha pres una preponderància excessiva. 1 la pren, no pas en la realitat objectiva de cada poema, sinó en la visió subjectiva de cada lector. Hi ha una quantitat de lirisme aeri, lluminós, deslligat do lligams sensibles, poètic j però queden ofegats, als ulls del lector — diríem a l'oïda del lector — >, per la cataracta del verb. Alguna vegada parlant de la poesia d'Agustí Esclasans, he dit — i segurament em recordava d'allò que els arbres no deixen veure el bosc — que els ritmes són una mena de teló metàl·lic. Una reixa de sonoritats, tan enèrgica, que no deixa veure ben bé el que hi ha a dins. Ara podria repetir-se això mateix. Hom podria parlar, a més a més, de la monotonia del ritme anapèstic adoptat sistemàticament. Hom pot agafar-se a l'exemple dels greCs i els llatins que, efectivament, construïen una poesia de base rítmica. Cal tenir en compte, però, que els poetes clàssics tenien un joc rítmic per a cada gènere, i els era impossible construir una elegia amb un peu èpic. Amb tot, no sabríem estar-nos de situar la presència lírica d'Agustí Esclasans com un dels fenòmens literaris més interessants de Catalunya. A l'cxtronia dreta. A l'extrema esquerra, un llibre de Sebastià Sànchez-Juan ; Divagacions (Eds. La Revista). Tot allò que és controlat al llibre de l'Esclasans és ací en una desfermada llibertat. El poeta s'ha limitat a anotar les sensacions rebudes en instants d'hiperestèsia lírica. A penes, si als primers poemes, la rima cavalca les puntes dels versos despentinats, estranyament lliures i plàstics; amb unes breus, àgils notes de color violent, i de vagues intuïcions imprecisables. La subconsciència actua però en mig de sensacions de coses externes. Amb tot s'hi copsa l'èxtasi líric, angèlic. No creguéssim, però, que desapareix una lúcida vigilància, que fins i tot; — de vegades — arriba a transformar-se — lamentablement — en ironia. Els extrems es toquen. Als Ritmes de l'Esclasans trobaríem la petjada subconscient malgrat els seus escarafalls anlisobrerealistes. Aquí trobem un sentit intel·ligent que presideix àdhuc els moments més embriacs del vers ; les notes que acompanyen el llibre ens donen Ja clau d'un procés mental treballadíssim. Hi ha, però, una gran quantitat de poesia rendida, desmaiada en els versos de Sebastià Sànchez-Juan. Poesia d'alta tensió transportada en una vaga somnolència que no es deixa perdre la depuradora vigília. Això — Agustí Esclasans, Sebastià SànchezJuan — als extrems de l'any líric. Al centre, presidencial en una madurada consciència d'equilibri, Josep Maria López-Picó. Represa de la primeta ofrena : Vint-i-set sonets perfectes com vint-i-set columnes exactes. Guillem DÍAZ PLAJA aïllllilllllllllllllllllimiimiiiiiiiimililililHllllç Acaba de sortir un nou llibre de Víctor Caíalà CONTRALLUMS (Narracions) Un magnífic volum de 330 pàgines : Preu, 5 pessetes Administració i venda: Llibreria Cataiònia 17, Plaça d« Catalunya, 17 -miimmiíiiiiimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimiimiiiiim- ClAÜ C i IC < «1 « IL w ) • < • r NOVETATS EN CAMISES Jaume I, 11 Tclèf, 11655 Breument, presentació de la peliículacim de la producció espanyola: BALART & SIMÓ Aragó, 249 PRIM Esperanto, Alemany Italià, Francès, Anglès, Espanyol, Xinès, Rus Solució meravellosa per a alumnes i per a professors No perdeu més temps. Informeuvos tot seguit Fonogrames elèctrics Llibres de text i traducció il·lustrats i correctíssims Demaneu avui mateix prospecte gratuït ai LINGUAPHONE - Apartat 319 Carrer València. 245 - BARCELONA Ciutat _