M1RM3DR CINEMA EL NOSTRE PROGRAMA DE DEMA D. W. Griffiííh=K. Vid or En una revisió del cinema mut és impossible prescindir de l'obra de D. W. Griffith. Incontestablemont ha estat, ell, durant una pila d'anys, el campió de la cinematografia universal, i el cinema deu bona part de la seva riquesa actual a aquest artista genial. M'he referit tantes vegades, des d'aquestes mateixes pàgines, a la tasca de D. W. Griffith, que fóra imperdonable que ara hi tornés, si la circumstància de presentar Mihadok en la seva sessió de demà que dóna als seus fruits l'aparença d'alguna cosa perfecta i definitiva. Els films de la bona època de D. W. Griffith donen avui també la impressió d'alguna cosa sobrepassada, i amb tot, no oblidem que la poesia, el mateix en el cinema que on la literatura, pot evolucionar, però no progressar. El món de l'art no té res a veure amb el temps i el progrés ; no afecta sinó la matèria, l'instrument, .-i per això les gaucheries inherents a films com Fiar Del film de Griffith «Flor d'amorn un film d'aquest autor no m'excusés en certa manera d'aquest ràpid comentari. Moussignac ha parlat de Cimabue a propòsit de D. W. Griffith. Ampliant la imatge, podria dirse que hi ha entre els bons films d'aquest autor i el cinema tal com el veiem en I el món marxa, la mateixa relació que notem entre els primitius italians i els mestres acomplerts del Renaixement. Aquests signifiquen damunt dels altres — els contemporanis de Cimabue — un innegable progrés material, semblen haver reflexionat damunt de l'experiència dels seus antecessors i es presenten dotats d'un domini de la tècnica CIAÜ ClltaaL- >ILM I·II·I Simplement una eïclnslvaFete i Blay à'amor que veureu demà, no atempten por res al valor substancialment poètic de la producció. iPer altra banda, quan D. W. Griffith filmà Flor d'amor, ho havia inventat tot — llevat del moviment de la màquina, del qual, almenys en aquest film, no fa cap ús — , i d'aleshores ençà el cinema no ha fet, essencialment parlant, cap progrés. En fotografia s'ha fet dúctil, els actors entrenats s'han mostrat capaços de certes fineses expressives que l'autor de Dues tempestes no suposava aleshores ; però, en definitiva, Flor d'amor, per tothom que vulgui penstrar-lo, és uri' film gens endarrerit. A més a més, despullat de totes les tramoies actuals, de totes les seduccions sensuals que salvaguarden el cinema actual de la fatiga dels espectadors, de la perfecció de la màquina que dispensa de pensar, D. Wi Griffith no pot defensar-se amb subterfugis ; no compta, per tal de conquistar-nos, sinó amb la seva pròpia puixança poètica. Flor d'amor és una ficció novel·lesca emmarcada en els mars del Sud. El mateix que en Ombres blanques, l'acció es desenvolupa en el Pacífic, i Griffith, encara que a correcuita, ha mirat aquelles coses i sembla haver-hi deixat com la pàtina de la bellesa que porta dins d'ell. Connexió de les escenes, emplaçament de la camera, utilització dels primers plans, d'aquella manera que ell ha inventat i ha llegat als altres. Han passat deu anys... Lubitsch, Murnau, Stemberg, Borzage i tants altres que podríem citar, que han portat el cinema a l'eminent dignitat actual. Per damunt de tots, King Vàdor, i per damunt de tota l'obra de King Vidor, / el món marxa, la darrera producció silenciosa rodada pel cèlebre cineasïa. IEs el triomf de la simplicitat i el cinema que sembla arribar al termini de la seva trajectòria. Amb poca diferència de temps, haurem tingut ocasió de reveure / el món marxa i de conèixer Alleluia. Si aquesta darrera és l'alba del nou art naixent, no vulguem creure que l'altra sigui el crepuscle d'una cosa morta. L'art que ens ha llegat / el món marxa ha de perdurar per sempre més. Miuador li ret homenatge en fer una revisió del cinema silent. "AWeluia" a Barcelona A un amic nostre- — i tant, és de la casa — li preguntaven, després de la presentació à'AUeluia : — Què n'ha dit la gent? Has parlat amb algú? — Què vols que me n'hagin dit? líé, molt bé — respongué. I afegí, amb una punta d'insolència : — Només ém faig amb persones intel·ligents. Constatem, amb gran satisfacció de tots, que el públic que dissabte a la nit omplia el Fèmina era compost en grandíssima majoria de persones intel·ligents i de bon gust. Es el públic que ens interessa i al qual, naturalment, ens dirigim, tot agraint-li la seva assistència. iEs clar que no faltà algun espectador, o francament in • sensible al film (prou pena té), o pertanyent a la mena dels que van de bòlid i no í'informen del programa, que va iniciar una protesta vergonyant, tot seguit ofegada per les persones intel·ligents. Quedem, doncs, que dissabte al Fèmina hi havia el bo i millor de Barcelona i que, per tant, gairebé hauríem hagut de començar dient, com qualsevol repòrter sense imaginació : «El Fèmina presentava l'aspecte de les grans solemnitats», si no fos que en cap gran solemnitat cap cinema no ha arribat mai a presentar l'aspecte del Fèmina aquella n't. Hi havia els artistes i intellectuals més autèntics i e.\ públic que s'interessa per les coses que valen la pena. Si pertanyéssim a l'espècie coneguda per cronistes de soj cietat, ompliríem de noms aquestes columnes i sentiríem una admiració de rastaqüer pura sang davant de l'espectacle de la desfilada del públic. I això que no hi havia mi smokings ni faldilles més o menys parcialment llargues, indumentària desproporcionada per assistir a una sessió de cinema' per bona que sigui. L'únic que duia smoldng era Josep Maria de Sagarra, encarregat de dir quatre paraules al públic. Les va dir, i no pas quatre, sinó quatre centes vegades quatre, que el públic va escoltar a despit de la impaciència de veure el film, agreujada per una ava- que l'empresa Cinaes, propietària del local, ens va posar per dificultar, no podent-la impedir, aquesta presentació, poguérem organitzar una sessió de la qual estem orgullosos. Només una cosa no poguérem evitar, _ i és que Cinaes, que a fi de comptes sortia beneficiada de la sessió, com a propietària del local obligués a passar Al·leluia les sessions de la tarda, donant-nos així una prova de desatenció i do los seves aficions a procediments dictatorials. Afortunadament, la Josui- PALAU ria de corrent que prolongà l'intermedi. lEl públic, el nostre públic, seguí la pellícula amb un interès que no minvà pas pel fet de projectar-se la versió original, sencera, amb els diàlegs en anglès de negre. Els altres dies, ha estat donada la versió arranjada per King Vidor mateix, en la qual els diàlegs són substituïts per acompanyament musical. El film conserva en aquesta versió el mateix interès i el mateix valor que en l'original, com han pogut apreciar els que han assistit a altres projeccions posteriors i han fot callar algun espectador impossibilitat de sortir-se dels argumenls banals interpretats per petonejadors professionals. * » ♦ Potser algú cregui que ens mostrem massa durs amb aquelles persones a les quals no ha agradat AUeluia. Creiem que l'hostilitat amb què fou rebut el film per part del ipúblic de les sessions ordinàries, és filla d'una peresa espiritual, a la qual està massa acostumat i que, a més a més, és fomentada per la banalitat deliberada de gran part de films, encarats només a proporcionar a multituds desvagades un entreteniment que no requereixi cap atenció. El fet és que les nombroses persones que veieren AUeluia en les sessions de prova, l'han tornat a veure, descobrint-hi cada vegada noves belleses que refermen l'excel·lent impressió primera. Estem segurs que no cs tardarà molt a reconèixer totalment el valor d'aquost film. Exemples semblants hi ha d'això. * * * La presentació à'AUehtià constituí, en definitiva, un èxit. Malgrat -totes les traves King Vidor, In protagonista Nina Mae Mc Kinney i el jurista Oscar de Priest nostra crítica de cint'ma està por damunt do misèries així, que tan poc diuen a favor d'una empresa de la qual no volem parlar. Però tenim la seguretat que el dia que en parléssim, interpretaríem el sentir de la gran majoria d'aficionats al cinema. -* * * Parlem, ara, de la crítica. Diguem que la més desfavorable ha estat la de La Veu de Catalunya, a càrrec del senyor C. Gallart, empleat de Cinaes. L'esmentat redactor impugna la validesa de les opinions de «distingides personalitats», «homes destacats en les arts i les lletres», dient que van rarament al cinema i que no són tècnics. La primera afirmació és gratuïta, ho certifiquem, i, a més a més, donats molts programes dels que ens serveixen, els que van poc al cinema ja saben el que es fan, aquesta temporada. Quant a la segona... es veu que això de la tècnica és la preocupació d'aquella casa periodística. * * * No podríem acabar sense complir el deure do manifestar públicament al senyor A. M. Forry, de la Metro Goldiwyn Mayer, el nostre agraïment per tot el que ha fet per nosaltres en aquesta ocasió, tan entusiasmat com nosaltres mateixos per un film dol qual tots plegats no esperàvem — i no hem obtingut — res més que satisfaccions morals. PANORAMA La nosira sessió de demà Després de l'estrena d' Alleluia, hem cregut do gran interès tornar a posar / el món marxa. Filles d'un mateix esperit, aquestes dues obres guanyen on confrontar-se mútua, ment. Després d'haver vist Alleluia veurem I el món marxa amb els ulls un xic modificats i, més entrats en la comprensió dol talent peculiar a King Vidor, él seu darrer film mut ha de plaure'ns amb més raó. « * * Per a simplificar los qüestions d'Administració, totes los localitats estan a la venda al Cinema París, on, per tant, han d'adreçar-se els nostres amics per a proveir-se'n. Studío Cinees La sessió V es celebrà divendres passat, amb el local ple com dc costum. Obria el programa un documental sobre la vida d'aquests animals comunistes i feroços que se'n diuen formigues, l'organització social i costums dels quals foren una sorpresa per la majoria d'espectadors, sobretot pols que tenen un concepte idíHic de la Naturalesa. La producció de 1905 fou acollida amb. la hilaritat acostumada, malgrat el seu tràgic desenllaç. En comptes del Vals de Mefislo, «assaig de cinema pur, lliure de literatura i de les reminiscències freudianes acumulades en alguns dels assaigs de tendència sobrerealista presentats en anteriors sessions» (segons el programa que vàrem agafar a la porta), ens donaren dos films de dibuixos animats,, un de mut del Gat Fèlix i un altre de Ica Süly Symphonies : Hivern ; el primer, linial, per dir-ho així ; el segon, amb ombres i penombres ; tots dos, molt divertits."" El plat fort de la sessió, Turksib, film de V. Turin, amb Slawinski i Franzisson de cameramen, és un bon documental de propaganda del ferrocarril Turquestan-Sibèria. Film de bones fotos i bon muntatge, però -atropellat per uns rètols que potser, on l 'original rus, són els més persuasius per a una massa de mugies més aviat analfabets. El traductor hauria fet bé de suprimir-ne les tres quartes parts, ja que afeixugaven un film en què les necessitats de la propaganda comporten la insistència — una mica massa acusada — sobro certs temes, d'altra banda bellíssims -plàsticament. Coronant el film, la projecció d'un telegrama tret dels diaris del dia abans féu saber al públic la inauguració dol Turksib, línia de ferrocarril que portarà pa i fusta al Turquestam i cotó a la Sibèria. Part del públic, commogut davant de la situació dels habitants d'aquelles estepes, remeiada pel Turksib, aplaudí. No sabem la cara que hauria fet un dels puntals més grossos de la reacció i de Cinaes si els hagués sentit. €▲111 El film que no necessita adjectius Exclusiva "Renacimiento-Films" Una obra mestra Exotisme La dona, l'home, la naturalesa Simbolisme Realisme procedeix a una revisió del cinema silent Presenta en una segona sessió al CSmiaimia ÍP© r ís Un film de STAN LAUREL I OLIVER HARDY Un film de l'any 1920, «J^FLO^ O", rtffíth El darrer film silent de KING VIDOR D D m © mi m ai «ai AL CINEMA PARÍS DÍA 9 A LES DEU DE LA NIT u «om iei reiiiiiieiito basada en lobr LA DAMA DEL ARMINO La pel·lícula de la qual es parlarà molí i bé... perquè no n'bi ba d al= éra que pugui comparar» se=li aqueséa temporada però resta a ïQué Les festes passen... HAROLD LLOYD C O L I S E U M per a divertir a tot Barcelona Vegi fenómeno! i passarà la millor estona de la seva vida ÉS UN FILM "PARAMOUNT" FALTEN 4 DIES solamené, per a acabar les exhibicions de DEL MISMO BARRO la pel·lícula que s'està projectant en el seu quart mes en el SALON CATALUNA "ORO DE LEY", FOX DE LÀ PANTALLA