M1RM3DR Raquel Meller, pel'liculera Quan la filmació dc la pel·llcuia Carmen, a l'arís, la Raquel i el meUeur en escena no s'entenien. Aquest volia que la Meller es cenyís a interpretar el tipus descrit iper Meriméc ; la Meller s'entestava a fer-lo com li semblava. — Mati l'auteur a décrit Ic personuage de cette iaçon et il faul que.. — No iifautn nada. \ Ya sé lo que Icngo que hacer] I així a totes ks escenes. I a totes les escenes, raons. Com que la Raquel no en podia sortir d'aqudl metteur, que sempre s'excusava en l'autor, un dia li va dir : — Dígnme usted el número del teléfotio de este senor, le telefonaré y arreglarcmos el asunto. . L'edal de la Raquel No hi ha pas manera d'establir amb una certa serietat l'edat exacta de la senyora Raquel Meller. Com a punt dc referòncia, no tenim altre remei que acollir-nos a la sistemàtica frase d'iEn Costa i Deu, ol sabadellenc redactor de La Veu. — Jo — diu — tinc la mateixa edat de la Raquel Meller. Les cròniques no esmenten que la senyora Raquel s'hagi atrevit mai a afirmar que tó la mateixa edat que En Costa i Deu. Centroamericanisme Dijous passat, dia dels aldarulls escolars, cs trobava dins la Universitat un estudiant nacional d'una república centroamericana. En passar balanç de la jornada, cl jove aconsella : — Que utia vez os cojan desprevenidos, basta. Ahora, cualquicr dia laborable, vais a comprar pistolas... Jeroglífic La setmana passada, li! Mati çol-locà al seu balcó una pisarra parlant dc les declaracions del general Burguctte. La cal·ligrafia de l'encerat era tan i tan revessa, que a Canaletes es formà un considerable grup de persones intentant desxifrar la notícia. Un tranquil digué en veu alta : — Està escrit en llatí, lEl bo del cas és que molts s'ho cregueren i fins anaven a deturar un sacerdot, com a traductor ocasional. EI pànic d'Ert Salvador En Salvador, el cicerone poliglota de les Galeries Laietanes, està passant uns dies dolents. Com que el pintor que exposa actualment és En Meifròn, que té un geni com la pólvora, cada vegada que acompanya amateurs a visitar les obres, passa moments •dc veritable angoixa. Aquest pànic és motivat perquè l'altre dia, mentre feia els elogis d'una tela de Cada•qués, amb els seus mols dc costum : «El agita es muy bonita, iverdad? eslas florecitas? iQué me éice de eslas jlorecitas? iNo encuentra que también son muy bonitas?». En Mcifrèn va entrar d'imprevist i va cridar-li : — Que bonito ni que cartons ! Que el voleu per penjar-lo a la palma aquest auadro? Diuen que En Salvador va quedar tan afectat, que d'aquell dia ençà no ha fet res més de bo. El "íimo" del canari Keyserling = Formenüor = 1931 SMia parlat aquests dies en els diaris, de la (fSetinnna dc la Saviesa» ; anib precisió ningú sap ben bé del que es tracta. Algú suposa que Keyserling i uns quants amics han anat a Formentor a realitzar la famosa Setmana, com si haguessin anat a fer experiments en les entranyes d'un conill, o haguessin anat a batejar la proa d'un llagut amb una ampolla de rom, o a verificar simplement una costellada olímpica. Un cop mica fatalista del nostre cervell amb l'excitant d'una pastura més àcida, més carregada dc punxes o més matisada dc niandràgores. L'esperit necessita les seves cures. Ics seves drogues, els seus reactius. Si no és així, l'esperit acaba identificant-se amb l'asfalt, amb el tantsemenfumisme, o amb la dosi de picon que prenem per castigar l'estómac. I Keyscrling-Formentor han creat un estat de nervis, han estat uns exercicis espirituals sense gota dc «Standard)), perquè «Tian produït amb una vida a tota tensió, amb una originalitat exclusiva, que no hi ha manera de reproduir, que difícilment es podrà reportar. Naturalment que moltes coses que ha dit Keyserling es troben en els seus llibres, i que dl mateix ens tornarà a dir, en un te complicat de laques i de somriures o vora del Yang-tsè-Kiang, o en un capvespre ple de papallones, de tangos i de senyores uruguaics meravelloses d'excitació. Però la importància i l'originalitat dol que acaba de passar a Formentor, és que un no pot deslligar les paraules de Keyserling dels pins dc Formentor, d'un yacht adormit en la badia, del pijama blau-cel d'una noia finíssima que guaita esverada la boca del mestre guarnida de dents i de saliva llençant imatges fascinadores. Deu fer un any que vaig i ortar a les pàgines de MU Els nostres ninotaires estan desconhortats. Fa cosa d'un parell dc mesos, va visitarlos un humorista canari, demanant-los obres per a un Saló d'Humoristes que havia de celebrar-se a Tenerife. lEls humoristes catalans, que mai no tenen un no, varen intensificar la producció i el canari va volar carregat amb un centenar d'obres. D'aleshores ençà han passat dos mesos i no es tenen altres notícies dc Canàries que les que fan referòncia al cultiu de la banana. Els nostres ninotaires, en vista de l'èxit, han acordat no concórrer mai més a cap Saló d'Humoristes Canari, comprenent que els canaris són molt més humoristes que ells i no hi ha competència possible. celebrada la Setmana de la Saviesa, el trasbalsament del món és complet, les ungles de les noies s'han tomat de diamant, i els cervells dels homes porten una mantellina de verd puríssim. Doncs, no, no ha passat res d'això. Es clar que vist des de la Rambla, el mot «saviesa» agafa unes proporcions de diplodocus guarnit dc cascavells i carregat de fum. Per això, el mot ultra ésser pedant, és inexacte. Més que Setmana de la Saviesa, se nlia de dir «Setmana Formen tor-Keyserling», i amb aquest nom queda gravada d'una manera inesborrable en el meu record, perquè Formentor i Keyserling són dues personalitats personalíssimes, incatalogablos. Keyserling és un home d'excepció, però, què és en definitiva? Es simplement keyserling. I Formentor? Oh, Formentor I Aigua, pedra, vegetal, i una massa polièdrica blanca, perfecta : mallots, llagosta a la brasa, gin, anques i cuixes britàniques i de tot el món. estrelles en carn viva, estrelles glaçades del cel a flor de respir, vaixells fantasmes, yachts concrets, d'una realitat blanca i niquclada amb el somni d'una ala de corb o d'un bec de gavina que passa fregant l'arbre mestre... Formentor és Formentor... i allí només hi ha això : «ordre, bellesa, luxe, calma i voluptat» ; i aquests conceptes els poso per ganes de robar alguna cosa, i ara m ha vingut de gust ficar la mà a la calaixera de Baudelaire. * * * Sant Ignasi de Loyola va inventar els exercicis espirituals. Això que potser en algun moment, en alguna època, tenia l'autenticitat d'una poderosa cremada en el cor, s'ha convertit en un producte «Standard». Tots els que de criatures i de jovenets hem estat lliurats a l'educació de la Companyia de Jesús sabem alguna cosa d'aquests exercicis, del seu aire irrespirable i de tot el que puguin tenir de grotesc i de cruel. En els ejercicis espirituals hi havia, però, una cosa positiva, que tenia valor d'experiència humana : creaven un estat de nervis especial. Jo sempre he cregut en la importància que té cl fet de crear un estat de nervis, de descentrar la rutina quotidiana, de canviar aquest ritme una mica amoltonat i una reportar a les pàgines de Mikaix>r el meu primer contacte amb el comte de Keyserling. Fou una nit tempestejada d'idees i de rialles, de xampany, de cançons i de suor. Una nit d'una vitalitat enorme. Keyserling em va semblar una força còsmica suggestiva i al·lucinant, gairebé impossible de compondre. Aquella vitalitat de Keyserling s'havia fet famosa, les anècdotes que es contaven d'oll. dintre la nina dels seus ulls blaus es barallen tots els microbis de la fascinació. Es per aquestes causes que Keyserling és un espectacle de primera qualitat. Es possible, com comentava abans, que moltes coses de les que engega Keyserling hagin estat escrites per ell mateix, però aquí a Formentor Ics paraules encara sembla que arrosseguin un cordó umbilical, fan l'efecte de cosa novíssima, amb la convulsió i l'estupor d'uji naixement. Poques vegades cs podria veure un quadro més complet de creació espiritual amb tot el pintoresc i tot cl grandiós d'aquesta creació. Keyserling diu que els savis de la Xina li deien el dragó ; el dragó és el símbol primari creador que representa l'aigua i el foc inicials. Ell està orgullós que li diguessin aquest mot terrible i estrany. I Keyserling i la seva camisa vermella i el seu barret de pirata, van suant i van clavant fuetades ; la bromera blanca dc saliva que se li arrecona a la vora dels llavis i els pèls electritzats del bigoti i de la barba, són coses de somni febrós, coses de dragó que vigila brillants 'i princeses despullades... Ja he dit que Keyserling és un home d'una latitud mental molt diferent de la nostra. Nosaltres vivim anroconats on un punt dc l'csclofolla de la terra. lEns arrapem com insectes prudents ; els més arriscats de nosaltres, a'l costat d'una vida com la de Keyserling hem de confessar que duem una camisa teixida amb covardies. Keyserling ha saltat d'un continent a l'altre i sembla que només li interessen les corones de neu de les muntanyes, i les capes profundes de la terra en les quals es crien l'or i les serps llegendàries. Nosaltres hem menjat un pinso treballadet de cultura francesa i per això és impossible el diàleg i la discussió amb Keyserling. Per altra banda ell no admet aquestes coses. Fa acrobàcies penjat de mans a l'anella de Saturn j de vegades les seves costelles cauen de ple dintre la paleontologia^ perquè Keyserling parla dels déus asiàtics més remots com si li haguessin esgarrapat la pell d'una manera positiva. Aquest home porta tot l'occident "garbe- El ciclista Com una cinta blanca i interminable, la carretera, amb les seves pujades esgotadores, descensos perillosos, corbes enigmàtiques i sòl tan aviat bo com infernal, és pel ciclista un obstacle que comença a la sortida i acaba a la meta. Amb el seu esforç, !a seva energia corporal i el seu cervell, deu el ciclista triomfar en el niés aspre dels esports. I un cop vençudes totes les adversitats, quan ha pagat el triomf a un preu tan car, es presenten Uayors les conseqüències d'un esforç irresistible i continuat en forma de mal de cap, malestar general i esgotament. En aquests casos, la CafiaspiRINA és el remei preferit per tots els esportistes, perquè no sols elimina en breu temps els dolors de qualsevol mena — mal de cap, oïda i queixals, migranya, neuràlgics, etc. — , sinó que reanima i regularitza la circulació de la sang, sense que afecti al cor ni als ronyons. allò que ell mateix explica en un Haig capítol autobiogràfic, comprobaven el que jo veia amb els meus ulls. Ara Keyserling ha estat malalt, encara li dura la convalescèneia i sobretot li duren les aprensions. Beu només que aigua, menja peix i verdures, això sí, si ell volgués en un àpat podria liquidar un dèntol mitològic i dos coves d'escarxofes tendres. Keyserling va una mica cansat, el caminar li destarota els nervis, necessita reposar hores i hores, però malgrat aquesta punta d'esgotament físic, tota la seva màquina mental es belluga amb l'àgil musculatura d'un déu de vint anys. Les converses de Formentor, que gairebé cs converteixen en un monòleg Keyserling cent per cent, són arran de platja, cl sol es filtra per aquest verd de Xipre de la pinassa viva, i els arbres, castigats de sal i de vent, són uns arbres contorsionistes, murris i soferts ; són uns pins que no tenen edat com les ànimes esparracades. L'aigua és immòbil. Gràcies a la vegetació submarina i el refl«X dels arbres, l'aigua gandulíssima d'aquesta platja arriba a un verd blau metàl·lic que jo només l'he sabut veure en les ales dc les grans papallones diürnes de l'Amèrica tropical. Keyserling ha portat un guarda-roba ad hoc. Les calces de golf, ara d'un gris o ara d'uil canyella, les sabates apostòliques i les mitges de llana morta, juguen amb la camisa vermella, amb un barret de gautxo de color de pebre o una. gorra de vellut tenyida de sang que és igual que les que duen els botxins orientals. Keyserling quan dóna una conferència porta les robes negres de l'espectacle acadèmic folgades, i generoses, cs permet un to de canari a "armilla i prou ; per això les seves conferències, encara que siguin agitades i explosives, es belluguen dintre el marc estereotipat de la conferència brillant. Sota els pins de Formentor, la paraula i el vestit són més a la vora dc la incoherència, del bizarre i de l'imprevist. Amb una canya de bambú va furgant la terra com si cerqués un niu de formigues, la seva paraula és nerviosíssima, va a tot gas, i de vegades subratlla un sospir o una rialla estrident caçant dotze brins d'herba i escanyant-los. Keyserling a l'aire lliure multiplica la gesticulació i la vehemència, la barba mongòlica té un tremolor salvatge, llat i paït, però porta on el pensament unes coses impenetrables d'un groc mil·lenari amb tot el seny dels queixals intactes dels mandarins. Per això Keyserling té almenys una dotzena de ganivets per tallar la carn, i un humor agre, tartàric, per escapar-se carregat d'astúcia com una guineu lluminosa. Keyserling té set de signes positius, això no priva que ens faci l'efecte dc vegades d'un gran destructor, esclafant les coses amb la voluptuositat i la fúria d'un que trepitja raïms on el cup. Ara bé, Keyserling vol caçar la llum en forma de símbol o imatge, li interessa més aquesta llum del símbol que la veritat mateixa. No vol saber res amb la lògica. El símbol, si és viu, encara que sembli mentida, per Keyserling té una veritat i una eficàcia. Ara que Keyserling no té cap mena de pressa, no li ve de mil anys. Potser el que castiga més els ulls on la visió de Keyseríing, és la claror poètica ; aneu a saber si el punt més agut de la fascinació de Keyserling és l'anatomia sacsejada i el verb en ziga-zaga, imprecís o precís, ràpid i arrossegant-se, i tot, tot, d'una pura qualitat poètica. Aquest home és positivament fatigant. lEn presència d'dl no hi ha manera d'evadir-se, no hi ha manera de distreure's. Per seguir la seva Irajcctòria muntal. de vegades d'una incoherència magnífica, no es pot perdre la tensió. Sentiu en vosaltres alguna cosa de la pell eleclrilzada del perdiguer, entusiasmat amb un rastre desconegut. I això a la llarga desinfla els nervis ; els monòlegs de Fonncntor no podon durar massa, mentre parla Keyserling respireu molt poc i gasteu una energia fantàstica. ' Es possible que hi hagi una certa compli. citat per part del paisatge, per això he dit que no es pot separar Keyserling de Formentor on aquesta orgia de pensaments, gairebé clandestina, en què s'ha celebrat la Setmana de passió dc l'any que vivim. Personalment, he de dir que quan s'acaben Ics converses sota els pins a la posta del sol, necessito un canvi absolut dc roba, necessito ensabonar el cervell per oblidar una mica, i un bany ben calent per tenir la pell disposada .a totes les banalitats. Key. scrling a les nou del vespre se'n va a dormir com un lleó rebentat, amb tot cl ventre ple de verdures i d'aigua mineral. Somia com els apòstols, amb les sandàlies al peu del llit i la barba punxeguda damunt la gira del llençol. Abaix hi ha unes espatlles nues i uns bra. ços carregats dc brillants que serveixen per oblidar Keyseding, per treure'm l'obsessió dels seus ulls blaus i de la seva boca amb una bromera de febre. Hi ha el bar i les ampolles dc gin que tenen aquclln etiqueta del gat amb la cua arromangada. Hi ha unes angleses de museu llargues, artrítiques, desenquadernades, escotadíssimes, amb unes crosses i unes perruques blanques que fan rodar el cap. Aquestes angleses juguen al bridge amb una calma implacable igual que si es roseguessin el fetge les unes a les altres. Per sopar han pres un ou passat per aigua barrejat amb una mica de xampany i una pell de taronja. Una xicota descarnada i vidriosa balla fins a perdre cl pols i nosaltres mirem les bombolletcs del vas de whisky sense acabar-nos de decidir... Tot això serveix per oblidar Keyserling. ♦ ♦ * Keyserling dins de l'hotel també serveix per oblidar el Keyserling cru i autèntic de la camisa vermella i del barret de color de pebre. L'hotel de Formentor és una mena de somni. Abans en aquest lloc només hi havia la Naturalesa cafre i metàl·lica amb cent mil colors, amb cent mil bogeries d'aigua i de pedra. Era un dels llocs més desenfrenats i més dramàtics del Mediterrani. Hi havia els pins contorsionistes. i entre ells el més contorsionista de tots, aquell que Costa i Llobera va definir líricament amb tota la pompa agrisada de la seva retòrica de gran senyor. Abans hi havia les cabres salvatges, els corbs negres com una ala de corb, els aligots, els xuriguers, les milanès, les busaroques, els falcons, els esparvers i les gavines, que dc vegades queien contra una pedra amb tot el pit ple de sang. A Formenor anaven els pescadors que sortien del port de Pollensa, i algun pintor sudamericà ensorrat dintre la barca, que treia el nas davant de la gran follia còsmica i es posava a tremolar com un passerell. Ara a Formentor hi ha l'hotel més selecte dc tot el Mediterrani. Hi ha una canretera per trencar-s'hi el coll, si el que porta el volant és una mica donat a les orgies, una carretera espectacular amb uns punts de vista que fan plorar al turisme més garbellat i més inexpressiu. Aquest sonini de Formentor és obra d'Adam Dihol. Sens dubte, Adam Dihel és l'artista més important de tots els que han caigut sobre la pedra de Mallorca. Dintre l'hotel de Formentor, Keyserling, disfressat dc smoking, les nits que' no està massa cansat, i vol afalagar els ulls de J'esnobisme, menjant-se l'ensiam a la taula del menjador fa l'efecte d'aquell comte de Keyserling, senyor rural, cavaller de la Rússia tsarista, que es distreu clavant una bala de plom a les anques d'un llop. Josep Maria de SAGARRA {Els gravats representen dos moments del comte de Keyserling caçats amb la punta del llapis per Oleguer Junyent) Foníbernaí SASTRE Trajos mig iomps a preus mòdica Cucurulia, 2, l."'." Barcelona i umun n ■ :« l m-.mm m. wi mmmjEmmmimu Vda. de Josep Ribas MOBLES I DECORACIÓ CASA^FUNDADA L'ANY J850 Consell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.-BARCELONA ■HBBHBmUBÜI REPRODUCCIONS PLÀSTIQUES D ART CLÀSSIC SAGRATi PROFÀ LENA.S·a. Exposició i venda: Rosselló 2 3 8 , juat aPasselg d.Gracia