M1MDDR CINEMA La d ■ arrera sei mana Com és de costum cada any, les empreses es reserven pel dissabte de glòria estrenes importants, i mentrestant ens fan nassar aquest llarg temps de Quaresma amb programes tan poc temptadors que obliguen al dejuni. Sort hom tingut aquests darrers dies de les sessions especials, ics quals, poc o molt, porten sempre notes interessants, que aquesta vegada han amenitzat un xic la darrera setmana cinematogràfica, cl panora- Les coses que hom hi veu són prou interessants per no avorrir-vos mai ; però cal convenir que per a filmar-les, l'operador no s'ha amoïnat poc ni molt. Cinematogràficament considerat, ens atrevim a dir que és un document que no passa d'una mínima discreció. Hom hauria volgut, almenys, un xic més d'esprít i de recerca voluntària en la composició dels episodis. 'f empestat sobre el Mont-Dlanc, que «Slu- Lillian Gish en uNH romàntica" ma de la qual, podem dir, no era precisament massa divertit. Naturalment que podríem citar dos noms que són dos films que tothom ha pogut veure amb gust. Ens referim a Horitzons nous i a L'última companyia. Però dc tots dos ens hem ocupat ja extensament aquí mateix, abans dc llurs rospoctives estrenes públiques. Així, doncs, caldria restringir als programes dc les sessions especials la matèria d'aquestes ratlles. Farem una excepció, i no serà precisament una excepció honorable, pel film Nit romàntica. No honorable, perquè es tracta d'un film insubstancial, però excepció obligada per tractar-se d'un film amb Lillian Gish. Val a dir que ningú no haurà pogut reconèixer en la protagonista d'aquest film, signat per un tal Paul Stein, l'incomparable actriu que és i ha estat sempre Lillian Gish. Es per a tots els que hem seguit, quasi diríem amb fervor, la tasca de la gran tràgica, una cosa inconcebible retrobar-la ara en un film com AVí romàntica, en mig do dos ténorios de la darrera fornada com són Conrad Nagcl i Roc la Rocque, en una història absolutamente inapta a les facultats serioses de la protagonista. Heus ací, doncs, que no podem ja méç dir que Lillian Gish no ha fet mai films indiferents. 1 petlsar que potser aquest serà l'últim ! Res no podria aconsolar-nos d'aquesta pèrdua si és que realment es confirmen els rumors que corren, segons els quals la intèrpret de La dona marcada. El vent i tantes altres inoblidables pel·lícules pensa abandonar definitivament el cinema. «Studio Cinaes» en la seva darrera sessió de documentals i reportatges, presentà Voyage au Congo. Heus ací un film la projecció del qual hauríem dedicat als nudistes de Barcelona. Por ells, un film així ha d'ésser com una mena de festa major i l'espectacle de tants addictes a llur doctrina, reunits en aquest film, creiem que els ha de commoure profundament. El film presenta una bella perspectiva del que seria el món si aquesta doctrina que pretén restaurar la moral, seriosament compromesa per l'afany contra natura de vestir-se, vingués a implantar-se definitivament. Ara, que no cal arribar a la fi del film veient una menuda vestida, jugant als daus, per constatar malenconiosament — cada cop que en el curs del film apareixen uns pantalons — que la civilització s'ha entaforat arreu del continent negre, amb l'inguarible tossuderia de disfressar el gènere humà. •Marc Allegret, que seguí And.é Gide, en el curs de la seva travessia del Congo, ha filmat alguns dels espectacles exòtics i desconcertants que ois turistes tingueren ocasió de copsar en llur viatge, les impressions del qual fan la substància de dos dels bons llibres d'André Gide, Document humà. El film sembla preocupar-se només dels homes, i el paisatge, les coses inanimades, han estat eliminades del film en absolut, llevat de les primeres vistes, preses des del tren en marxa, que ens mostren una incomparable desfilada de boscos verges i frondosos. Però aquest document ha estat elaborat amb una passivitat execsiva. dio Cinaes» presentà divendres passat, és un bon film que féu les delícies dels esquiadors i dels meteorologistes. Els esquiadors de per ací, cada dia més nombrosos i més aficionats al cinema, han pogut veure en aquest impressionant document del doctor Fanck, esquiar en una forma en la qual ni tan sols havien somiat. Cal dir que algun d'ells s'excusava pretextant que mai no havia vist tanta neu acomulada. La quantitat dc la primera matèria facilitava la tasca esporfiva. Els aficionats als calàlïgs de núvols, si és nViatge al Congo» que n'hi havia a la sessió, pogueren extasiar-se en l'espectacle sempre divers dels núvols entorn de les cimes més alteroses dels Alps. L'espectacle és prou bdl perquè interessi _a tothom, prescindint de tota curiositat científica explícita o latent. Però, deixant de banda una i altra afició, el film resta un xic llarg. A desgrat de tot, resulta, com dèiem, un bon film avalorat per una excel·lent qualitat fotogràfica. Acabem dient la sorpresa que ens ha produït veure un film com Essència de verbena, primera i única producció independent portada a cap a Espanya, posat al començ del programa. Pensàvem que les coses dels veïns mereixien un xic més de consideració, i més tenint on compte que el film dc Giménez Caballero era incontestablement més interès, sant que els dos que el seguien en l'ordre del programa. El títol del film indica sense confusió el contingut. I com que la verbena madrilenya és quelcom de deliciosament típic, el filin era relativament fàcil, i com qiïe l'operador que ha assistit Giménez Caballero és un home que sap molt bé l'ofici, Essència de verbena ha resultat un filni interessant dins el gènere, i que també podria incloure's a la llista de documentals. Estem decididament a l'època dels documents 1 Veurem de què servirà documentar-nos tant ! J. P. Cül^WI SERIÀ F. Vehils Vidal 32"Avingucla Poréal de rAngol"34 7, Plaça Universitat, 7 REUAIXES EN TOTES I.ES SECCIONS UE LA CASA > La col·lecció completa de MIRADOR pot consultar-se a l'Arxiu Històric de la Ciutat, plaça de la Catedral i carrer de Santa Llúcia, 1, " Casa de i' Ardiaca", tots els dies feiners de 9'30 a 1'30. PANORAMA La nosíra pròxima sessió La sessió de cinema corresponent al mes actual, tindrà lloc divendres, dia 17, amb el programa que anunciarem en el pròxim número. Això no priva, però, que avancem ja en aquest una notícia que segurament serà ben rebuda pels aficionats. Es cl nostre objecte reestrenar en aquesta sessió un <\c.\s films més famosos en la història del cinema, La caravana de l'Oregon. Aquest film. que fa molts anys que no s'ha vist a Barcelona, ens ha estat sol·licitat diverses vegades com un nom indicat per a la nostra revisió del cinema mut. D'un moment a l'altre arribarà a Barcelona una nova còpia d'aquesta formosa cinta i aquesta circumstància pennetrà la seva reposició en la nostra sessió vinent. Declaracions d'E. B. Schoedsack Ernest B. Schoedsack, realitzador de A'afig, que acaba tot just ara d'enllestir a Sumatra el seu nou film Rango, explica els incidents de filmació del nou film : «Per a decidir els orangutans a aproximar-se a nosaltres, vaig emprar un mitjà vell com el món : fer lluir als ulls de les femelles collars i braçalets. Inquietes, no varen parar fins que se n'apoderaren. Els nostres vincles d'amistat amb els simis s'establiren, doncs, sota el signe de la coqueteria. «Aleshores vaig poder fer còmodamont observacions interessants, que haurien apassionat el difunt Buffon. Poguérem constatar que els simis no jeuen mai dues nits seguides en el mateix llit. Cada vespre canvien de tronc d'arbre i són el mateix que alegres vagabunds sense domicili fix. "Contràriament al que afirmen els novellistes, els grans focs nocturns no fan recular el tigre. Algunes regions malasianes fan, per altra banda, del tigre — el mateix que l'índia amb les vaques — un animal sagrat, el qual està prohibit occir, àdhuc en defensa pròpia...» Esperem amb confiança aquest nou film rodat per la Paramount en l'illa de Sumatra pels mateixos elements que l'any passat ens oferiren Quatre plomes i ara fa dos anys Xang. "Women only" Actualment, a Hollywood es prepara un filin intcnpretat exclusivament per dones, i això que és un film de guerra. El seu títol original és Les dones com els homes i el seu director espera acabar-lo sense que hi surtin ni una cara d'home ni se'n senti una veu. Aquet film, que presentarà l'existència dc nou dones en una ambulància durant la guerra, serà interpretat per Evelyn Brent, Louise Fazenda, June Clyde, Irene Rich, Lillian Tashuman i altres quatre actrius encara no designades. No vol venir per ara Fa temps que John Gilbcrt no s'ha deixat veure per aquí. Sorpresos per una absència tan llarga de l'irresistible galan, ens hem dirigit a la Metro Goldwyn a preguntar per ell. Havia corregut el rumor que la Metro, on vista de la veu infame que tenia, havia volgut desentendre's del contracte pendent amb l'illustre actor pagant-li per això forta indemnització. Es a dir, que Gilbort cobrava perquè no fes res. Però sembla que tot plegat són històries, que els nombrosos adversaris amb què ha de comptar una eminència com John, estaven interessats a fer córrer. John Gilbert ha acabat un film per la Metro. Però aquí no creuen gaire en l'èxit de pcHícules totalment parlades en anglès, i no pensen per ara enviar-lo a buscar. Però hi ha Romance doncs — contradiem nosaltres. Oh'. Creta Garbo és una excepció — ens ropliquen. Si l'home que ha imposat el seu bigoti a mitja humanitat arriba a saber que ja no se'l considera una excepció i que Greta Garbo, que conquerí els seus llorers al costat d'ell, fent ell la meitat del reclam d'ella (íos anwmtes ideales de ia pantalla), l'ha desbancat d'aquesta forma ! Amb les pretensions que diuen que té ! El que no li recomanaríem és que es fes una operació a la larinx com el malaventurat Lon Chaney i que esperi la renaixença del cinema mut que a tots vents profetitza Chaplin, o bé que faci com el seu company Novarro, que aprengui l'espanyol, ja que aquesta condició és imposada a tothom que vulgui fer comèdia des de la pantalla del Fèmina. Hi ha tantes persones que cl troben a faltar I Del cinema japonès Kiltou Yamata, escriptora franco-nipona, que pot comptar amb un pròleg de Paul Valóry per a un llibre seu, dc tomada d'un viatge al país natal dóna algunes precisions sobre cl cinema al Japó. En el seu concís reportatge, el primer que hi hem buscat ha estat la confirmació d'un rumor que prengué cos entre alguns cineastes de Barcelona, segons el qual la producció japonesa era tan important. Però d'això no ens en diu res. En canvi, ens parla de l'acceptació que hi tenen els films sonors, de tal manera que totes les_ companyies japoneses es posen a fer-ne, i en l'idioma del país, malgrat al Japó l'anglès sigui el segon idioma que ja s'aprèn a l'escola. A Toquio està a punt d'inaugurar-sc un gran local amb 'tres pantalles, pels films ordinaris, pels films sonors i pols films de grans dimensions (?). El més curiós és que els costums del Japó exigeixen, en els llocs d'espectacles, l'organització d'un club, i el nou cinema, el Gekyo, d'una arquitectura que no té gran cosa a veure amb la tradicional japonesa, tindrà restaurants, piscines, sala de banquets, cabines telefòniques, ctc. ; serà, en definitiva, un local com no n'hi ha cap de semblant als Estats Units, segons diuen els japonesos amb una punta de malícia. Charlie Chaplin En 1913, la Keystonc. llavors dominant en les pel·lícules còmiques, va llogar un excèntric de Londres, Sydney Chaplin. Però aquest, a darrera hora, va voler donar a un germà seu l'avinentesa de veure Amèrica, i un bon dia, Charles Spencer Chaplin es presentava a Mack Sennett. L'ondemà mateix, el nou vingut es trobava entremig d'un batibull de mosses, pastissos de nata, corredisses, Fords tronats i policies babaus. 1 Chaplin al balcó de l'hotel, a Paris batibull en què aquell home tímid desenrotllava de tant en tant unes curioses facultats d'improvisació. Al cap d'un mes, mentre Chaplin en pijama llegia en una hamaca, un operador entrava corrent i cridava que calia no perdre temps, que tothom ja anava cap a un concurs de criatures que Mack Sennett volia aprofitar per a una de les seves comèdies. En la seva precipitació, Chaplin arreplegà un bastonet, un barret fort, uns pantalons dc Fatty Arbucklc i unes sabates que Ford Sterling feia servir en certs papers. Així equipat, arribà entremig de A la Ufa, amb Marlene Dietrich quatre centes criatures i llurs marcs cl xcrroteig de les quals no arribava a ofegar els crits de Mack Sennett dirigint les escenes. Quan es projectà el film, tothom es preguntava qui era aquell home que caminava d'una manera tan particular. En vista d'això la Keystone li féu rodar quaranta films. Però Mack Sennett, que d'altra banda creà tants personatges del cinema, no acabava de compondre aquell còmic ni la seva obstinació a conservar un abillament tan estrafolari. I Chaplin es va buscar un altre amo, fins que no n'ha tingut cap, i, restant la figura més independent del cinema, n'és alhora la més universal i popular. Les proves dc la seva universalitat i de la seva popularitat ragen soles ; n'hi ha prou, quant a la primera, veient l'acollida dels seus films ; quant a la segona, veient com és rebut pertot en el viatge que, al grat de la seva fantasia, realitza per Europa i en d curs del aual s'ha dit que passarà per Barcelona. (Però si all no ve el seu darrer film, Les llums de la ciutat, ja és aquí per a ésser estrenat dissabte.) No hi ha hagut fins ara un cas semblant de celebritat. Es interessant, doncs, dc preguntarse en què recolza aquesta, por quò aquell pobre home, sense ofici ni benefici, poc traçut, fracassat, humiliat, resignat amb totes les desventures que li sobrevenen a cada nova temptativa seva, és sentit tan a prop per un món que tothom està d'acord a qualificar de materialista, cobejós de fruïcions, assedegat de diners i de puixança i, en definitiva, avorrit com una mala cosa. Reconèixer que Chaplin és el més gran còmic que hagi existit, explica molt poca cosa. Ens lliga amb ell quelcom de més profund que una bona estona passada veient-lo a la pantalla. El personatge que ell ha creat és, en el fons, massa patètic perquè l'hàgim dc considerar únicament com el pallasso que era en els seus primers films, en els quals l'aspecte còmic era el que dominava. Potser perquè en el món hi ha més gent que fracassa que no pas que triomfa, tothom sent alguna cosa pròpia en els fracassos d'aquell pobre vagabund, somiatruites que creu en l'amor, la bondat, la llibertat, i topa a cada pas amb les realitats més atuïdores d'un món que. no li ve a mida. I també tothom li agraeix l'absoluta manca d'intencions proselitistes. No pretén pas mai etzibar-nos una prèdica a favor d'això o contra allò. No m'he cregut mai allò que pels americans, Chaplin era un exemple del que cal no arribar a ésser, i d'aquí el seu èxit, com a exemple moral en el país pragmàtic por excel·lència, alhora que tocat del sentimentalisme més ploramiques. Sigui el que sigui, aquest home que ha creat cl personatge que té més amics al món, i que ell, personalment, pot dar-se tots els gustos perquè és ric, és un misantrop i un solitari. Viu a Beverley Hills, tot sol en la seva gran casa, tocant cl piano, llegint i mirant el cel amb un petit telescopi. «Què hc obtingut del món? — deia una vegada — . La celebritat? No hi ha dubte. Però, què he fet de la meva vida? M'he pogut procurar la majoria de coses que he desitjat, però quan ja les he tingut m'he adonat que no havia d'haver-les cobejades mai. No bec, no fumo, no jugo. Un telescopi, un piano, llibres, uns quants amics, molt pocs... Qui no el pot aconseguir un resultat així?» Per què parlar del Chaplin actor, el que coneix tothom? Però bé cal dir-ne alguna cosa, sense l'aire de fer cap descobriment. Per sort, de tant en tant es reprenen pel·lícules antigues seves, molt bones, però que permeten mesurar ds seus progressos, l'evolució del seu art. En poques paraules pot restar precisada aquesta : tendència cada vegada major a la simplificació, a l'economia del gest. Tot el seu joc és de matís, assolit amb una parquedat de mitjans com no en trobaríem altra d'igual en cap artista. Chaplin és el més viu exemple d'expressionisme, aconseguint el màxim d'efecte amb la màxima sobrietat. I això no sols per un do de la naturalesa, sinó també per un estudi de l'artista, que deia no fa gaire d'ell mateix, veient-se en un film : -^No ho fa del tot malament, aquest xicot. Ho fa anillor ara que vint anys enrera. Mireu les seves mans, mireu la seva expressió. Ara sap què ha de fer amb els ulls. Per arribar a aquest resultat, vint anys no són pas massa ! C. y.niiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiniiiiiiiiniiíiiiniMniiiiiiiiiiiniiiiMiniiiiiiiiiiíiiiiiiiiiiiiiiiiiiniiiiiiniiiiMi^ I Viatges Marsans, S. A. I | Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA | I Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es- I I trangers - Passatges Marítims i aeris | ï Viatges a "Forfait" - Excursions acom- f | panyades - Peregrinacions, etc. I INFORMES | I PRESSUPOSTOS GRATIS | 5 mimiiiiiiiiiiiiiiimmiíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimiiiiii un iiiiiiiiiihmiiiiiiiiiiiii