T MIMDDK ART/ i"1 11 i""""»"""'""»"""""" iimiiiiiiiii iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiin iimiiiii i nimi , mríiiii i i iinínifiliiiilninininuíi uii i miiiin lihiiiiimininiiinniímiiïiiiiiiiiiiiiiiíiiii n iiiiíiifc I 140 es el nombre dlnstallacions SONORES efectuades per aquesta marca | | La mes econòmica, amb tot i ésser la de mes garantia I No deixeu de veure l'equip "SÚPER MODEL", | tot ell a base de circuits dobles, no essent ;, | possible que sofreixi cap avaria t^Í Immillorables facilitats pel seu pagament | Demaneu condicions avui mateix PWSm^ Cinematogràfica Astrea, S. A. | RÀAS.Bl·À DE CÀTiVl·IJIVYÀ, 43 - TEtilFOlV 24Y52 - B ÀRCEtO^NTiV | = - ■ - ■ • i S ?Hiiiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiimiiiiimiiimimiiiim iiiiiiiiiiiiiiiiiiaiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiniiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiin El fals estil proletari Fa cosa d'un parell o tres d'anys que por les pàgines de certes revistes europees anaven i venien les respostes a una enquesta. Hom havia preguntat a literats, polítics i científics si creien en un art i una literatura proletàries. No cal dir que es donaren opinions per a tots els gustos, i que hi hagueren ben poques sorpreses, car els interrogats — generalment persones destacades per llur actuació socialitzant — responien d'acord a ortodòxies i doctrines ja sabudes. cal ocrcar-la en el fet de demanar la solució a l'actualitat, en lloc d'adreçar-se a la història ; d'interrogar sociòlegs i teoritzadors polítics, en lloc de cercar l'opinió d'artistes, crítics d'art i amateurs. Ès natural que gent lliurada en absolut a la difusió dc doctrines socials no vegi en l'art sinó un instrument més posat al servei de la causa que els interessa. Aquest punt de vista, que relega automàticament l'art a un -pla secundari, és com- Georgts iGrosz. — Alta finança L'enquesta tingué ressò a casa nostra i •en algunes publicacions barcelonines es descabdellà una polèmica sobre art burgès i art proletari. Com era natural, després dc discutida, la qüestió quedà igual com abans. I és de preveure que passarà el temps, i un bon dia tornarà a ésser ressuscitada ; al voltant d'ella es tomaran a escriure una infinitat d'articles amarats de parti-pris, incapaços d'aportar gens de reflexió en la disputa. La culpa d'una desorientació tan absoluta pletament inacceptable ipels artistes i per totes aquelles persones que fan de l'art, per si sol, un fi. L'intent, però, de les presents ratlles no és el d'esoatir aquesta qüestió, suficientment resolta i aclarida per les persones sensibles i deslliurades d'intencions apostòliques. No volíem altra cosa que senyalar un cert estil tipogràfic i decoratiu que des de fa un temps es prodiga a casa nostra en les publicacions dites d'avançada i furoletàries. Aquest estil, basat en l'anaitquia tipogrà- A. P A. RÍB Xi X·: S SOCORS DISC x BANDA EXCLUSIUS: Febrer j Blai ndílonalínnotllntí Passatge de la Pau, 8 BARCELONA I RECEPTOR RADIO «CLIMO» DIRECTE A LA CORRENT SENSE ANTENA Màquines parlanís elècfriques per salons i grans locals públics. — Discos. — Accessoris de Ràdio i material elèctric en general. — Demostracions diàries. — Recep= tors de les més acreditades marques RAMON CLIMENT Consell de Cent, 266 (tntre E. Granados I Arlbau) Telèfon núm. 23058 BARCELONA fica, en la supressió dc majúscules, i en il·lustracions inintel·ligibles, aquest estil no és sinó el residu i la degeneració de les provatures i dels ismes llençats per minories perfectament burgeses. I quan els artistes i els esnobs que componen aquestes élites, es decanten cap a una nova manera, les escorrialles de la moda caducada són arreplegades per tots els terribles revolucionaria del nostre país. I per a seguir la paradoxa farem remarcar que precisament les publicacions que propugnen sistemes socials i ordenadors basats en la raó, són aquelles que mostren una més marcada preferència per aquest estil caòtic i desordenat. Quina és la raó profunda d'aquesta predilecció? Existeixen potser secretes correspondències entre l'anhel de renovació social i Ics inquietuds artístiques? No. Allò que fa decantar les publicacions extremistes vers les formes degenerades dc la nova estètica, no és sinó un pueril afany d'escàndol i d'innovació ; allò que d'antic hom en diu ganes d'épater le bourgeois. De vegades, però, la revolució social estableix aliances — platòniques, naturalment — amb certs corrents artístics. Una i altres no tenen de comú sinó una força destructora, una cursa abrandada vers l'anorreament de formes establertes... Però no cal fiar gaire ■en aquestes coincidències. L'art i la revolució es descabdellen en dos plans completament distints i és inútil bastir relacions i ^analogies. En els dies actuals hom ha pogut registrar un corrent de simpatia entre el sobrerealisme i el comunisme. Doncs bé : sense por d'oquivocar-sc, hom pot afirmar que en un règim comunista establert, el sobrerealisme trobaria motius per rebel·lar-se. Fa mal fet, doncs, la inquietud social de vincular-se amb un determinat estil artístic. De cop i volta renuncia a ún cúmul d'obres produïdes en medis refinats i en èpoques de mecenisrae. Precisament la creació artística és refractària a la massa i en tots els casos és producte d'individualitats selectes, bé que anònimes de vegades. A tot allargar concedirem que existeixen artistes que posen llur talent al servei de determinada causa. Això és un fet, i si la causa és justa, un fet lloable. Però cal dir que l'excelsitud d'aquests artistes pervé de la qualitat puríssima de llur obra, independentment de les idees expressades. En conseqüència, per a nosaltres, l'alemany Grosz és un gran artista ; i és un gran artista per la quantitat enorme de vida i expressió que tanca dintre les línies dels seus dibuixos. A Grosz, però, no li direm mai «artista proletari», car seria rebaixar la seva categoria d'artlstaj a seques. 1 en el mateix pla d'un Grosz hi posem un Vertès, el qual ha sabut expressar tota la part amable de la vida elegant i frívola. Aquest és !'art bo, l'únic que compta. I tot aquest estil mal anomenat proletari, barreja de petulància, mal gust i esnobisme, que a casa nostra ha tingut per pontífex màxim Hclios Gómez, està als suburbis de l'art, i també de la revolució. Andreu A. ARTIS EL EMBLEMA DEL SON DO PERFECTO PHOTOPHONE EQUIPO l.'M.TT V Funciona directament amb el corrent del Genera2 dor sense necessitat de Bateries d'Acumuladors Bquips per a Banda Sonora i Discos o per a Banda Sonora solament, amb un o dos pro> jectors, completament instal'lats des de 40.000 PESSETES en endavant Les condicions de pagament són tan favorables, que a penes exigeixen desembors de diner, bastant que l'empresari inverteixi una part mínima de les utilitats que obtingui Es una instal·lació tan diferent, fan única, fan perfecta i fidel en la reproducció de la música i de la paraula, que només reunint fan sobresortints qualitats s'explica ,que en els nou mesos úlfims s'hagin realitzat més de 1.500 instal·lacions i que actualment funcionin més de 2.400 sales, les més importants del món, amb els nostres equips de cine sonor PHOTOPHONE. Milers de referències i testimonis d'empresaris, de crítics i d'aríisfes testimonien la seva superioritat. Aquesta llista constitueix l'èxif indiscutible. El PHOTOPHONE ha estat realitzat per la més vasta organització industrial que existeix en el món. Es el resultat de l'eficaç col·laboració dels savis, enginyers, homes de ciència i inventors queinfeçren els famosos Laboratoris de la Radio Corporation of Amèrica amb la General Electric, Westinghouse, Vicíor Talkin Machine i Radio Vicfor Co. No pot oferir-se maior garantia fèçnica. Per interessant i avantatjosa que li sembli la nosíra oferta i per horitzons que obri per al seu neçoci, podem demostrar-li que les superarà. No oblidi que podem mostrar-li milers d'informes i felicitacions i entre elles, li recordem que l'Esquadra Nordamericana té equipats 20 cuirassats, 60 destructors i 120 creuers amb Cine Sonor Photophone ÚLTIM ÈXIT: INAUGURACIÓ DÈL CINE GOYA DE VALÈNCIA Nosaltres estem disposats a ésser>Ii útils abans, durant i des= prés de l'instal·lació. Per a tots els dubtes i preguntes que se li acudin consulti'ns. Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas (S. I. C. E.) CAPITAL: 2o,ooo.ooo DE PESSETES APARTAT 432 -Fa falta alguna cosa? (Gazzetta del Popolo, Vori) DESPRÈS DE L'OPERACIO -I què en farem d'aquesta cama? -Deu-la a un pobre. (De Rire, París) mm MIRANT EL «GRIMPADORi. -Anem, que això és molt avorrit. -Espera't ; encara pot caure. (The Passiug Show, Londres) DIUMENGE —No ens podem Instal·lar aquí. Hi han estat senglars. i 3 DILLUNS —Triem un altre lloc. Aquí hi han estat persones. (Kladderadatsch, Berlín)