MONITOR - MARÇ DE 1921 17 la millor que produí Velaiquez i única dintre la producció del mestre per la simplicitat i execució i que la del retrat exhibit a Londres, podria molt bé ésser còpia pel mateix Velézquez d'algun altre estudi pres del natural, del qual podia servir-se'n per a diversos retrats de l'infant i on la mà per lliure que signi, sempre es troba quelcom lligada, car no crea. Però quan Velizquez pintà la resta del quadre posant orobablement vestit i armadura en un maniquí, llavors va llançar-se tenint el natural enfront i sorgiren 3;xi .el* prodigis esmentats. Altrament, un estudi minuciós d'aquest quadre ens :;a permès d'observar que la testa ha estat, encara jue poc, quelcom restaurada i l'excessiva quantitat 4t vernís que té la tela (defecte capital de què pateixen bon nombre de les obres posades soto el tutellatge anglès), contribueix mès que a debilitar el cap a ao sostenir-lo a l'altura de la resta de l'obra on I execució essent més àmplia i no havent sofert restauració apareix mès en el seu primitiu estat. Però hi ha mès encara. Mr. Holmes nega també l'autenticitat del Calabacillas del mestre. Diu que és molt pròxim de Vclàzquez. quan hom té la certesa c!c qui es tracta d'una obra de la primera època madrilenya. L'arranjament del color, negre el vestit 1 gris el fons serien demostracions prou definitives no n'hi hagués d'altres de mès inconfusiblement .■aracteristiques del mestre. Tampoc creu Mr. Holmes en l'autenticitat d'un retrat de l'inlant Cardenal Ferran d'Austria, de la mateixa època que el Calabacilljs i un cap dit cérvol, indiscutiblement velazquià. Un poc mès i Mr. Holmes arribaria a negar-nos l'auicnticitat de tots els Veiàzquez del Museu del Prado i 1 íallejar de més pregons coneixements en matèria d'art espanyola que el més autoritzats tractadistes hispans. Del retrat de Na Mariagna d'Austria, pel Carreno cn d'iu:—capalile rfone— hàbilment fel. Nosaltres en guardem un bell record i b les nostres nolules tn conservem la impressió d'una dels mès delicats i interessants retrats de la reina iMariagna quan vídua. aEl lleuger Anlolinez no cal jue ens aturin, diu Mr. Holmes. Ell que és representat per una magnifica Assumpta produïda en l'últim any de la seva vida (mori als 40 aoys) i una de les millors Purlssimes que ha produït la pintura hispana. Quan parla de Goya cos assabenta el Director de la uNalional Galeryu que dubta que dues de les obres que figuren en aquesta exposició com d'aquest mestre, siguin de la seva pròpia mà. Són: un retrat de la reina Maria Lluïsa que, certament, no és pas un exquisit retrat i 1 altre la tan coneguda escena amorosa de dues figures a peu dret i paisatge al fons. La de la dona amb mantellina, de cos groc i faldilles negres i l'home en rosa. blancs pantalons i botes altes que s'ha dit si eren els retrats del mateix autor i la Duquessa d'Alba. Referint- se a aquest quadre, Mr. Holmes remarca la feblesa de la figura d'home perquè solament és abocetada i no acabada com el reste; com si no fos possible que un esboç sigui d'un valor tan definitiu com l'obra mès minuciosament finida. Esmenta, Mr. Holmes, algunes altres obres del mateix autor; però sentim dir que si alguna vegada s'apropa d'una critica clara i justa, generalment s'enloma al seu punt de vista equivocat i encara que parla amb entusiasme del retrat de la petita comtessa d'Haro, no fa el més petit esment del superb retrat «l.a Tiranau. propietat de l'Acadèmia de Sant Ferran, obra en la qual concorden ultra la riquesa de coloració, l'execució meravellosa i tota la força característica de Goya, ni del no menys importantissim retrat de la Marquesa de Lazàn i altres que són en la mateixa sala i mereixerien una atenció especial. I fineix l'article de Mr. Holmes, parlant de la influència de Goya, remarcable en alguns pintors posteriors, — per exemple Alenza. — dels quals a Londres haurien desitjat d'admirar-ne mès obres i d'alguns pintors moderns que també voldrien més abundosament represantats. Així al·ludeix Mr. Holmes. sense parar-s'hi, tota la moderna pintura espanyola de Goya als nostres E \ dies, sense adonar-se ni esmentar el magistral retrat de dona, de Rosales que s'ha exposat a Londres, oi ' oEI Jardí dels poetes» de Fortuny, alguns interessantissims Pinazo, una escena de platja de Sorolla. a la qual no hi ha pintura anglesa contemporània que s'hi pugui comparar, tres Zuloaga que no són pas. és cert, el millor d'aquest pintor, i altres i altres que omitim per a no fer inacabables aquestes ratlles. Citem només els més ben representats: Bcnedito, López Mezquita. Chicharro. Sotomayor, Regoyos, Russinyol, Beruete... No cregui ningú que fins aci ens hagi llegit que la nostra fi és lloar l'actual producció artístics general d'Espanya. No; coneixem perfectament l'estat actual de la pintura espanyola i les lloables tendències que orienten s les'diverses escoles peninsulars renaixents: la pintura que ja pot dir-se catalana i la forta renovació que s'opera d'un temps ençà en l'art castellana. Però, havent pogut comparar l'exposició de pintura espanyola de Londres amb les de la mateixa art angleses que paraleliament es celebraven i. de guisa especial amb la més important d'elles, la de la uRoyal Society of Portrait Painters», on descomptat un retrat de grup pintat per Sargent en la seva primera època (i que és una gran pintura) i un bon retrat d'home fet per En Shanon, no hi havia cap més obra de qualitat, podem afirmar que la pintura cnglesa contemporània no està pas a major altura de l'espanyola que ha concorregut a l'exposició celebrada darrerament a la capital britànica. GUILLEU BERGNES DE LES CASES. La conjaració slnn-feiner a Irlanda El moviment separatista irlandès és complex; no hi ha homogeneïtat, i és natural, entre els sinn-fein. Segona unu correspondència apareguda a Le Temps tii·l fundador del moviment, Arthur Griffith és un burgès autoritari partidari dc l'estabilitat social i convençut que els deures de l'home són de témer Déu ide servir la seva nació». aDirigint, però, aquesta agitació s'hi troba James. Connolly, precursor de Lenin en molts de punta de la seva ideologia societària. Segons Connolly. la resistència d'Irlanda contra Anglaterra ha estat històricament tant una qüestió social com nacional». «Connolly assòcia la seva doctrina social al nacionalisme que l'ha fet un insurrecte creador de la Citizen Army. tenint com a col·laborador el famós orador sindicalista James Larkin. Segons Connolly, el primer resultat a atènyer per als obrers és la independència irlandesa. Connolly fou fusellat després de les llui tesque se succeiren després de la proclamació de la independència nacional 0124 d'abril de içió». oHom és temptat de demanar, ha escrit John F. Boylc, si Connolly perseguia realment una idea nacional o si desitjava sobretot de crear un» anarquia a Dublin quan va pendrs part a la insurrecció. Abans que tot, Connolly sentia un odi fulgurant contra els capitalistes». . . «Si la revolta de l'abril del iqió hagués reeixit iao hauríem vist l'endemà davant per davant les Irish Volunleers i la Citizen Army?» aEls sinn-feiners d'esquerra han exposat certes consideracions sobre l'eficàcia amb la qual el proletariat, amo dels ferrocarrils i dels ports, podria, en una Irlanda lliure, impidir l'exportació dels productes dels camps, abans d'haver estat ell mateix copiosament alimentat. D'altres sinn-feiners se senten en completa simpatia amb els mètodes de Lenin i volen deslliurar la pàtria irlandesa per a fondre-la a la vasta Internacional del proletariat». «Cal creure, doncs, que una Irlanda alliberada aquests senyors del Sinn Fein es lliurarien a una guerra civil, però sense dubte els nacionalistes conservadors dominarien en aquest país on, com a França, la propietat rural és molt dividida per bé que el proletariat urbà té una gran confiança en la seva força». Kl número de Haig de «Slonitor» serà dedicat íntegrament a la commemoració del centenari de Napoleó. Alt