^03 MONITOR GASETA NACIONAL DE POLÍTICA, D'ART I DE LITERATURA Redacció i Administració: Àngels, 22 i 2.4 - Barcelona ANY I. N.0 4 Abril de 1921 Sitges, dia 3o Política Nacional PER J. V. FOIX Joaquim Foljpiera En P. Rouquctte. escriptor provençal i prórenc» üsla, en una seva versió francesa, comentada, de l'orientació literària de Monitor, ba escrit que, il'ésser viu. Joaquim Folguera en seria un adherent. El senyor Rouquette amb aquest comentari ens periu't de referir-nos a aquell qui fou il·lustre company nostre, per a considerar-lo, no únicament com a un impatitzant <> adherent a les nostres opinions literàries, ans com a qui hauria esdevingut un dels mes bells factors, per ventura el cabdal de Monitor, tic la qual gaseta ell n'havia previst Taparició i sota !;i memòria del qual n'és encoratjada l'activitat. Kl pla polític de Monitor i les vastes perspectives [Ut se'n deriven, haurien obtingut possiblement de oaquim Folguera una aprovació els límits normals de la qual no haurien estat restificats sinó per la força de les dades originals que el seu enginy hauria ofert amb bella empenta estimuladora. El nostre '■.omenatge a Joaquim Folguera, el retrat del quaí presideix la cambra on Monitor aplega els seus collaboradors, el fem públic reconeixent que totes les 'leficièndcs de direcció intel·lectual i política del nostre pensament són degudes a la malaurada absència del company traspassat. Des del primer número d'aquesta gasela, que dallem per a fer una referència al pensamente politíc de Joaquim Folguera, segons havíem desprès de les converses que amb ell sosteníem. Un excessiu pudor ens havia impedit de referír-nos-hi ; però l'avinentesa d'ésser on escriptor aliè al nostre conviure casolà qui iot endevinant el pensamente paral·lel l'hagi fet públic, ens dóna ardidesa per a fer algunes remarques entoni d'aquesla direcció coincident. Política Nacional Hi ha per a nosaltres — Monitor s'hi ha referit amb insistència — una política nacional que difereix de la política nacionalista que els nostres representants a les Corts centrals propugnen intermitentment. Aquesta política nacional és a la que precisament Joaquim Folguera es referia quan arran de la mort d'En Prat de la Riba escriví que Catalunya npetia la maniobra política de la Casa d'Aragó, en 1465, amb la diferència que la política de Ferran V nasiiué d'una vocació imperial catalana impulsa'M amb la idea motriu de Catalunya sinó que hom volgué consolidar l'unió peninsular a base del predommf ètnic de Castella. No calen, al nostre enlendre, comentaris per a trobar similitud entre 3<|iic»ta política nacional i la de Monitor: ;No n'és per ventura la idea central? Cal observar que l'actuació del nostre partit líder ha alternat verament entre dues polítiques: la nacionalista i la nacional. Però així com la política nacíonabjta reduïda a les campanyes patriòtiques pel nostre pais i a l'estructuració penosa de la Mancomunitai, correspon en equivalència més o menys intensa a la realitzada fins avui, la política nacional, canvi, ha estat gairebé sempre general, això és d intervenció confosa amb la de les faccions ceniralistes d'un valor únicament personal, com fa no■«r més avall Josep Carbonell en la seva política l'einnsular. És a dir, que allò que hauria d'ésser una jpolitica nacional catalana esdevé comunament una Ipolitica nacional "espanyola" que d'exceptuar-se els l'fcueficis immediats obtinguts pels nostres cabdills del comerç i de la indústria, ha estat, segons nosaltres, lnicticaç per a la realització de l'obra que a la nació | catalana li és assenyalada a la Península. Cal evidentment continuar el doble joc de la po1 lítica nacionalista i de la política nacional; cal, si Iiom vol, accentuar la significació d'aquestes polítiques fins a què la nacionalista esdevingui imperialista i la nacional imperial; cal, però, que la política nacional sigui interpretada en el sentit derivat de la valoració estatal de Catalunya, que en casos l'·xtrcms podria oferir-se en cotització. Però per a la realització d'aquesla política naciojnal de decidida intervenció en els afers peninsulars. I« necessària al costat de la sèrie d'institucions que l«l fervor patriòtic va establint com a conseqüència Ide la seva finalitat catalanitzadora i nacionalilzadolr*. una altra sèrie d'institucions dedicades als alts l^tudis polítics necessaris per a obtenir per a Ca| llunya la direcció responsable que demanem. A una part del jovent patriota català, per a qui el sentimentalisme anarquitzant d'una altra bella part de jovent fa equivoques determinades manifestacions dites nacionalistes, l'existència d'aquestes institucions i la possibilitat de dedicar-se a estudis inèdit entre nosaltres els estimularia a completar amb llur esforç, inèdit també. l'obra iniciada en el nostre renaixement. Per a aquesta joventut la prolongació indefinida d'un estat de protesta i de revolta significa, tan tost traspassats els vint-í-cinc anys. un destorb. Els uns, desenganyats, abandonen definitivament llur idealisme nacionalista per a lliurar-se sense altra objectiu que llur egoisme individual a llur carrera o profesció; els altres mantenen llur patriotisme a liase d'exaltaments periòdics provocats premeditadament per l'organització electoral sense aquelles conseqüències transcendentals que reclama tot esperit positiu. 1 encara tota aquesta part de joventut i reteriiamcnt sentiinental roman seguidament mantinguda en l'equivoc permanent de quina ha d'ésser la solució que cal donar al nostre plet nacional. Joaquim Folguera en converses, articles i correspondència s'havia referit a aquest aspecte nacional d'intervenció peninsular de manera clara i franca, oposant-se per temperament a rabstencionisme crònic i bellament inútil. Per a ell com per a nosaltres nomlire de problemes cabdals reclamen l'atenció dels que creuen possible la consolidació d'un imperi peninsular a base de la idea motriu de Catalunya i del fervor patriòtic dels catalans: neutralització de l'hegemonia anglo-saxona i probabilitat de reintegrar-nos com a potència mediterrània ; problema marroquí: sistematització d'una política comercial amb l'Orient mediterrani esvait segles ha i mantingut només per bells esforços individuals isolats i relacions ibero-americanes i reintegració espiritual de les Amèriqucs central i meridional. I Com a conseqüència de tot això, necessitat de propulsar els estudis militars des d'un punt de vista català i creació immediata d'aquelles institucions a què ens referíem anteriorment. Joaquim Folguera havia parlat d'un Institut d'Estudis Africans i d'un Cercle d'Estudis Militars que de Catalunya estant i des del nostre punt