AIONITOR - ABRIL DE ign 27 f Vegi's pàg. 12). Una opinió curiosa. I.'intcressant Ardengo Sòffici. fascista aiximateix, ha escrit entorn d'aquesta discussió sobre monarquia 0 república : -i) L'esperit italià te |>cr fi suprem el concepte ,1'unitat així en les disciplines poliliques con en les artístiques, filosòfiques i religioses. 2) L'home italià és doncs naturalment monàrquic, de la mateixa manera que és clàssic, és idealista (platònic) i és catòlic 3) El principi republicà és la creació d'un esperit antiunitari, més aviat analític que sintètic I per això la forma republicana equival en política a ço atM en art és el romanticisme, en filosofia l'cmpirlsme i en religió el cristianisme protestant." A L'EUIPTi: Els esdeveniments. Signat Abdul-Hamid Said han aparegut a W Popolo d'Ilalio aquestes declaracions: "Kgipte reclama el seu dret natural a la independincia. Anglaterra s'hi oposa amb totes les ames, Xquesta sufocà els primers moviments amb sang, ilesprés ha cercat de dividir el poble egipcià recorrent adés a ta violència, adés a les lloances, emiilcant o les intrigues diplomàtiques o ta repressió inaudita. Creà darrerament amb artifici la crisi del cotó per pertobar la situació financiera i afeblir la resistènefc d'Egipte. Totes aquestes temptatives no tingueren altre resultat que el de reforçar el moviment nacional. Davant els passats esdeveniments ijifondi pèrfidament noticies calumnioses, cercant de fer creure que les manifestacions egipcianes l·-rvn xenòfobes i de fanatisme musulmà contra els europeus — calúmnies mil vegades provades falses amb el testimoni de les colònies i dels representats dc les potències estrangeres. No, els egipcians no van contra els europeus. La causa directa de la nova agitació consisteix rn el convit del govern anglès al soldà de trametre una delegació oficial per tractar del projecte Milner «liie no fou acceptat pel poble sense essencials reserves, compresa l'abolició del protectorat i dels seu» efectes en el tractat de Versalles i següents. Egipte, vol, en resum, sense mcrcadejar-la, la í-eva independència completa, a l'interior i a l'exterior, des de la naixença al desembocament del Nil. Repetim així mateix que els aliats no han de permetre la iniqua pretensió d'Anglaterra d'usufrutuar sense límit Egipte com una colònia seva. impedint- | li les lliures relacions amb els altres pobles. Nosaltres fem una crida a tots els pobles que no- | dreixen encara el culte de la justícia, perquè si per ventoit) els governs romanen sords i abandonen Kgipte a la discreció britànica, no sigui menysloncgut l'esforç titànic dels egipcians, disposats a llots els sacrificis i que no cessaran la batalla fins a haver conquistat el suprem bé de tot poble: la independència nacional." D'IT AL·IA |La decadència intei'lectnal segons fíiovanni Dapini. A // Tcmpo dc Roma. Giovanni Papini ha publieat un article del qual n'extraiem els següents pa|ragraf s : 'Per obtenir una prova, fortissima per bé que indirecta, de la decadència intel·lectual italiana a ies ultimes èpoques, ens bastarà de recordar les idees fnés vives i noves, les escoles més afortunades i famoses que de cent anys ençà han format el flor de l'esperit dels europeus i dels americans, -ap d'aquestes idees no és nada a Itàlia; cap d'apuestes escoles no ha sorgit d'entre nosaltres. l'-I T radicionalismc, la gran teoria que Tia ressusfilal amb potent evidència l'antiga doctrina del prifiat del poder espiritual, això és, religiós, està l'igada als noms de De Maistre i dc Bonald. El jWia/iíHii· ens recorda Saint Simón i Fourier, Jwen i Proudhon i en les seves expressions més pientifiques els dos descobridors alemanys del Maertal d'indústria afavoriren més tard el desenrotllament intellectual. En 1857-61 hom publicà el primer diari estonià i al mateix temps es fundaven les primeres socielats dc cant i la Societat literària a Dorpat, de bella influència i centre del moviment nacional d'Estònia, dissolta més tard pels opressors. Les al•res classes alemanyes i llurs agents resistiren enèrgicament al moviment estonià des de la seva naixença. La premsa i la literatura eslonianes, per feble- 1 inofensives que fossin, eren durament maltractadeí per la censura alemanya. Després del període revolucionari de 1904-06, les sociel:its agrícoles estoniaues pogueren obrar amb més llibertat; poc a poc la classe pagesa, amb l'ajut dels inteHectuals, reexí a crear una organització que secundà el seu desenrotllament econòmic l-i noblesa havia deixat als estonians i als letons únirament el dret de viure, perquè els poguessin servir de bèstia dc càrrega. Tots els afers del pais eren resolts pels senyors i executats pels agents de la noblesa. Quan en 1887 el govern rus emprengué la russificació sistemàtica del país. encarregà la policia, tribunals i escoles a funcionaris russos, convertint aquestes comarques aristocràtiques en simples províncies russes, en les quals, però, la noblesa hi conservava lots els seus privilegis i continuaiil cl poble sotmès. L'intent dc russificació completa elevà protestes dels pangermanislcs, que invitàreu al govern d'Alemanya a ocupar el país. La noblesa, però, es decantà pel Izar. Fou en 1906 que a Berlín i per lot Alemanya hom planyia la sort dels alemanys de Ics províncies bàltiques com 3 alemanys els que s'havien posat al servei del govern rus amb sed de venjança i de sang. Àdhuc en esclatar la guerra là noblesa gcrmano-balta servi fidelment la causa de Rússia i del tzar, protector tradicional dels seus interessos. Actualment, caigui el tzarisme, aquesta noblesa declara amb la mateixa convicció que les províncies bàltiques 110 poden prosperar sinó sola la corona de Prússia, amb '■esperança de restablir novament el seu poder reaccionari. Aquesta noblesa a darrera hora, un cop Estònia autònoma ha estat administrada democràlicament. ha reconegut en fet els noms fonament jurídics, però pugnant perquè el Consell nacional sigui substituït per les assemblees de noblesa. El seu pla és de reunir en un Estat autònom les tres províncies històriques : Estònia, Letònia i Ciirlàndia i de lligar aquest Estat a la Prússia i seguidament a Alemanya. No és pas que desitgin una fusió, ja que volen posseir una organització pròpia. Aquesta unió de les tres províncies és contra la volnnlal d'eslonians i de letons. • • • Sembla estrany a alguns que Estònia hagi pretès la independència quan els sembla més polític de restar units amb Rússia. Les antipaties dels estonians per Rússia són però ben antigues i complexes. No en són solament responsables el tzarisme i l'antic règim, ans els círcols directors de Rússia. Hi ha a la vegada factors ètnics : llengua, costums, tradicions. L'era dc russificació fou intolerable ; és lot el poble rus que ha merescut les antipaties dels estonians. Àdhuc els governs revolucionaris no feren sinó continuar ta política paneslavisla. Kerenski mateix s'oposà a l'ús de l'estonià i del letó. Hi ha una altra causa d'aquesta antipatia que no és possible dc negligir: et servei militar. El record que ets soldats estonians tenen de llurs sofriments durant la llur estada a les casernes russes ets ha fet concebir un disgust perpetu contra lot allò que és rus. No gens menys això no vol pas dir que no sigui possible de restablir relacions amicals entre Estònia i Rússia. Hi ha relacions de bon veïnatge i necessitat de prevenir tot desacord econòmic que assenyalen l'interès particular d'Estònia a mantenir bones relacions Hmb Rússia. En canvi l'oposició dtts estonians contra ets alemanys i Alemanya és molt profunda, motivada per les faltes històriques dels alemanys i pels csdeveniïnents recents. L'ocupació alemanya protegida pel tractat de Brest-Lifovsk, però tendint a anexar Estònia i Letònia i a protegir ta renaixença feudal, fou una persecució criminal contra ets estonians i la llibertat. La victòria aliada i ta revolució alemanya posaren d'un cop fi a l'ocupació. La invasió botxevista fou una agressió imperialista del govern soviètic, un ultratge als drets dels pobles a llur propi regiment. Els bolxevistes no tenen gairebé partidaris entre els obrers estonians. Sostinguts pels navilis de guerra situats al golf de Finlàndia, les tropes bolxevistes, ben armades, progressaren talment que a cap d'un mes ocupaven la meitat d'Estònia, on eslabtiren una dictadura militar pitjor que l'alemanya. El terror vermell a Estònia no té en crudcltat altra exemple anterior que el d'Ivan el Terrible. Assassinats, execucions arbitràries, furts inaudits i tortures infernals. Tots aquests crims comesos contra una població inofensiva i en nom d'un "Estat futur". Una natural reaqció contra aquest envaïment de monstres i l'ajut dels finlandesos i dels anglesos féu recular els bolxevistes fins a convertir la retirada en derrota i fuga. En febrer dc 1919. Trotzki inicià una altra ofensiva, detinguda a diversos indrets per l'esforç de l'estat-major estonià, que dc destacaments populars improvisats en féu sòlides formacions militars. Hi ajudaren batallons letons, russos-antibolxevics, estonians d'Ingrie (govern de Petrograd) i una esquadra aliada que mantingué quieta l'esquadra bolxevista de Kronstadl. Aquesta lluita es complicà contra la que calgué sostenir amb les tropes alemanyes fixades a la Curlàndia occidentaí on, segons Ics clàusules de l'armistici, "mantenien l'ordre", però en realitat exercien una acció terroritzant. • « • Alliberat cl pais de la invasió estrangera foren preparades les eleccions a l'Assemblea constituient, tenint lloc les eleccions el 5-7 d'abril, a base del sufragi universal, directe, igual, secret, amb representació proporcional de tols el ciutadans d'ambdós sexes de més de 20 anys. Foren derrotats els candilals dc tendències bolxevistes, que obtingueren un 6 per 100 dels sufragis, i triomfaren els demòcrates partidaris de la defensa nacional. La reforma agrària fou el tema de la campanya electoral, acoraplint-sc després aquesta reforma mitjançant l'expropiació per l'Estat contra índemnizació de les terres i d chepfel mort. Els esforços d'Estònia per la seva independència són conseqüència del seu amor per la llibertat, expressió d'un poble conscient del seu ésser i consequència de factors històrics delerminats. La nació estoniana proclamà la seva independència política durant la revolució russa i sancionant-la en 28 novembre 1917. Per aquest acte el Consell nacional d'Estònia es determinà l'únic detentor del poder sobirà en el país. Aquest Consell reuneix ultra els representants del poble estonià, els de les minories ètniques del país i tots els partits s'hi troben reprcsentals. En 1919 havien reconegut l'Estònia autònoma la Santa Seu, la Gran Bretanya, França, el Japó, els països escandinaus, Finlàndia. Polònia i, encara que sense una declaració formal, Alemanya. Estònia deu molt sobretot a l'ajut anglès. Ço que manca a Eslònia és un estatut internacional denmilu. Cal esperar que, de conformitat amb els principis de justícia promulgats pels aliats, serà reconeguda Estònia com a Estat independent." Les Expos 1 c 1 o n s PER M. A. CAS8ANYRS Exposició Ramon Capmany L'exposició d'En Ramon Capmany, del Saló dels Evolucionistes, a les Galeries Dalmau, ens ha revelat un fort pintor. Si el cezanisme— que ací a Catalunya ha servit, potser massa, de tapabruts a alguns indotats, — és una proporcionada i no sempre fàcil ponderació entre una sensibililal exaltada que ço que és passatger embriaga i una intel·ligència enamorada del constant, de rarquiteclurat, la pintura d'En Capmany que està superbament dotat d'ambdues qualitats resta per tant del lot compresa dintre del cezanisme sense afectació i sense que el deformisme irradiant i la geonietrització dels volums disfressin ni dissimulin cap de les seves fortes i poc comuns qualitats, ans al contrari, ens apar, ja que són procedinienls que no poden ésser usats amb èxit pels ininlcHigents i pels insensibles, fcnt-les més evidents, per tal com són les que més corresponen a l'aguda sensibilitat i a la inteHigèncía del pintor Capmany. El conjunt de l'obra és notable i divers, ja que en ella si els paisatges (llevat de dues impressions que daten dels sens inicis), d'unes apagades i matisades coloracions tan ben inscrites en la forma, a la qual doten d'una densa í vinent qualitat, donen la sensació d'una tan precisa i despullada com súbtil i aèira calma, o d'un compacte i ferm repòs, les natures mortes abruptes i denses, de volums cantelluts, de netes arestes, de coloració aparentment tèrbola, però tan plena de continguda ardència i les justificades i lleus deformacions de les quals tau claramcnl exposen el concepte configuratiu de l'ohjecte. donan la punyent impressió d'una vehemència continguda fins a la tortura. En els retrats En Capmany, tasca difícil, cerca la compenetració, la fusió de l'expressió i dc la cons/rucció i en aquesta difícil recerca obté resultats que nosaltres confessem que ens han sorprès. Especialment Ics teles "En havent dinat", amb tan austera i forta tensió contruïda i disposada, i en el retrat amb fons de paisatge del "Jove amb la raqueta", l'esmaltada opacitat del colorit de la qual ens rememora el d'alguna obra del Grego, i que és il'un caràcler està tan precisament i inflexivament plasmat per constructius i vivents volums, copsadors amb tanta de justesa de l'esenciai que en lan una obra (encara inacabada) d'un valor poques de vegades atès entre nosaltres.