NIU ARTÍSTIC 1 era qüc en l'ample riü, que a ses planfes anguilcjava incessantmenl, devallava un cos hüma inert, surant en l'aigua, en la que probablement s'hauria submergit per a exterminar violentament la seva vida,— agitada pels embats de la seva conciencia.— aquella malaventurada Guida, doncs no era altra que ella,— que també acabava d'occir aixís, al seu fill en embrió. Els plagues de la colla al reconéixe-la, palidejaren intensament, es llevaren a l'hora la barretina, i flectaren els genolls en terra, iniciant, commosos, un prcg per la suïcida... Miquel Guinart. Remember À ma esposa Un jorn hi hagué que una donzella, gaia i formosa com auba d'or, d'ignot aimant missiva bella rebè astorada, ferint-li'l cor. En primavera de primavera ella s'esqueia precisament, pura, ufanosa, dolça i riallera, d'ulls que ferien celestialment. Avui d'hermosa no ha pas canviada, prò a més, joiosa i enamorada, guarda en sa falda tendre infantó, I, a cau d'orella, sent di: — Estimada: tu t'en recordes, esposa aimada d'aquelles lletres?... Doncs, vaig ser jo! I. Oliver Ferrer Al vol Sempre que veiem un rotlle de gent encuriosida, no podem resistir la temptació de treurer e! cap per damunt el grop de gent i descobrir el misteri que consegueix concentrar l'atenció a tants desvagats. Darrerament, hem vist un pobre manco que logra recullir una almoina al cap del dia. fent gala de la seva habilitat, escrivint tarjctes i fins cartes senceres sostenint la ploma entrc'ls dits del peu, i no sabeu la impresió afalagadora d'optimisme que'ns ha causat al veurer escriurer un home amb els peus, en iui pais que n'hi ha tants que no saben fer-ho amb les mans. * * * Aquest any, com el passat, com tots; havem vist la típica festa de Sant Medi més animada que mai. I també com tots els altres anys havem trovaf l'etern saberut contrari a totes aquestes manifestacions d'alegria, L'home pujava pel carrer Major de Gracia rondinant interiorment perquè l'aglomeració de gent que presenciava la desfilada de les colles el dcsforvava de seguir el seu pas acompassat d'home que està acostumat a no perdrer temps i prescindint en absolut de fot ço que'l rodejava s'endinzava en meditacions tan trascendentals com la política, la guerra, les subsistències. Estava al bó i mellor de la seva meditació, quan desde un cotxe li tiraren un grapat de «carmetlos» amb fant bon o mal encert que un li caigué al mig del front. Llavors el nostre home anava a fer un crit d'enutj pero repensanf-sc seguidament mirà a lots cantons i convencent-se de que ningú cl veia recollí dos o tres lleminadures i se les ficà tot avergonyit a la butxaca. Eren pel seu fill. El pobre home saberut no s'havia recordat en aquell moment ni de la política, ni de la guerra ni de les subsistències. D'art Exposicions Moltes son les exposicions que durant el present any s'han inaugurat, abondant-hi bastant les d'evolucionistes, cap d'elles digne de menció. De les altres, les que mes han sobresortit son les dels artistes ja coneguts entre els aficionats en el conreu de l'art de la pintura, i son, les d'en Baixercs. Vazquez, Garcés, Capdevila i Cardona, sent també digne de mencionar-se l'exposició de Joieria Valentí Martrus, que per la novetat de penjolls exposats cridaren molt l'atenció als concurrents de Can Parés, sent aixis que foren molts els adquirits durant els dies que estigué oberta.