4 de maig de 1931 la rambla ^3 11 DAVANT LA REPUBLICÀ La democràcia it liana-pepseguida 1 exiliada-mostra el nostre exemple al poble oprimit per Mussolini i les seves camises negres — - A l'anonci de 1» proclamació de la República a Espanya, la Concentració anti-feixista de Paris, U redactat «1 següent msgnlflc manifest, dirigit al poble italià. D'una alta transcendència internacional, cal que teta la Piems* liberal es faci ressò del clam dels refugiats italians a París — nom» illustrcs tots ells. La dictadura de Mussolini trontolla, empess per les democràcies europees en marx». De la mateixa manera que tot» vam posar el nostre braç i la nostra vida pcr recuperar la Llei que na dictador havia abolit i que una monarquia hsvia vulnerat, cal qnr ajudem ara, en la mesura de les nostres forces i amb l'entusiasme dr les nostre» conviccions de democràcia i de llibertat. I* Itàlia viva que toireix sots Is cruel dictadura de Mu»»olini, espectacle inclvil en m g d una liurops capacitada dels seus destins je poble lliure. Heu-vos ad el manifest: "Italians: L'exemple dd poble espanyol, de»pré» d'una llarga cadena d anys d'oprobi, engrillonada l'opimo pública ; assistint inert i inerme al grotesc espectade d'una dictadura ignominiosa, fins al punt que, decidit a disposar dd» seu» propis destins, corre entre cançons envers la República, demostra àdhuc als més escèptic», que d eilend del poble esclaviuat deixava entreveure la prometença d'una acció viva i no pa» d'un consentiment vil. L'exemple d'Espanya que. en la severa concòrdia de tota la força democràtica en l'audaç, ferotge i ple repudiament dd seu compromís, conquereix la pròpia autonomia, crida i demostra als oprimits que la llibertat neix de la fe, '. dt l'acció del poble que sap conqucrir-la, dcir.nsar-la i conservar-la amb )a seva matem sang. i no d'hàbils i baixes maniobres de la còmoda i mal disimulada adaptació, de l'audàcia, no del renundament ni de la covarda i suïcida esperança en un demà, sempre problemàtic i infecund. Ens bo diu, abans que tot, a no»altres, italiansl No serveix, no c» pot contestar que la nostra batalla és dura Precisament per sixò d nostre esforç ha d'ésser encara més disciplinat; precisament per afxò, el nostre deure i la nostra missió no pot ésser sinó molt alta. molt important, molt precisa. Per lliurar-se del feixisme cal, per endavajít, lliurar-»e de la il·lusió que la glòria de l'esdeveniment ens és comuna, i l'amargor del desterrament no minva en aquests moments de victòria reptAlicana, que ds qui han triomfat i els qui seguim combatent, ho fem recorrent junts el camí envers nn únic fi: la Llibertat 1 Italians: La Concen».»'^ Antifeixista — l'itao actnai ú iia.w d feixisme crea. c que pogueni abatre, en interèt nostre, els molts còmplices — adversaris nostre» — que des de les l·lUs diferents posicions vénen sostenint d fantasma vergor.yó» del feixisme. L'arma dd» genis»eri pot dominar una nació, però ja arribarà l'hora dc reivindicar la voluntpt de quaranta milions de ciutadsn*. Els proscrits italians, ni veure tornar a la Pàtria redimida els proscrit» espanyols, d» «aluden perquè que fou companya de la democràcia espanyola — serà també companya en el trioou, el dia no llunyà cn què la irresistible empenta dels italians de dintre i fora — armats de fe i de ferro — - en implacable assalt, com en suprem sacrifici, es complirà la proclamació de la República, per l'esforç dels seus Màrtirs i dds seus Heroi», Visca Itàlia, lliure 1 republicana! Visca la Itàlia de tots els italians!" L'Aasemblea de cons» titució definitiva del Partit Catalanista Republicà Dissabte passat, a la nit, tingué lloc l'anunciada Assemblea del Partit Caulanista Republicà, al Saló Frcgoli, Sota la presidència de Lluís Nicolau d'Olwcr — rebut amb una cordill ovació a peu dret — , prop de 8oo sods es reuniren en l'Assemblea, que ramençà amb unes paraules de salutació dd President A continuació, Antoni Rovira i Virgili prengué la paraula. Excusi prèviament l'as»»tènca de Bofill i Mates, qui es troba malalt, i — en un discuri sincer — explicà l'actuadó dd Comitè Mixt i l la sm posició personal. Després de parlar diversos socis — cmrc d» quals Csrruco i Formiguera, wmbé dd Comitè — , »'aprov4 la següent proposta, refoía de dues diferent» orcsentades a l'Assemblea pd senyor Carrasco I Martf Esteve; L'AssemHea constituent d'Acció CataVana RepuWicana, Informada de a gestió dd Comitè Mixt que provisòriament ha regit el' Partit Catalanista Republicà. DECLARA que la gestió esmcnlada ha estat fidd a l'ideari i a les normes d'actuació que l'Assemble add Partit, edebrada al Palau de Projeccions el 23 de març d'enguany, aprovi unànimement. L'Assemblea, posseida Je la cabdal importància d'aquests moments de la història del nostre poble, recollint tots els ensenyament» de l'experiència passada per a l'orientadó futura dd Partit RATIFICA la seva fe infrangible en ds alt» destins de Catalunya i segueix disposada a servir-la per damunt de tot interès i de tota consideració partidista. FA PUBLICA la seva ve infrangible en cl» slt» destins de Catalunya i *egudx disposada a servir-la per damunt de tot interès i de tota consideració nartidïsta. FA PUBLICA la seva voluntat de contribuir a la superior unitat del poble de Catalunya i de treballar desinteressadament per a fer prevaler les seves aspiracions i esoecialment per al ple recondasmen; de la seva nersonalitat en un règim federatiu de la Renúhlica espanyola, basat en la realitat perme aoucsla posició iuc tots hem adontrt, l'adoptés d partit. Seria lògic nw l'entitat sepufs el camí quo uninitns «-"""ixen el- comnonent». I »e-:a també l'jcció més catalanista que cs nuesui emnrendre. ConvMicuts que l'hora és d'unió lagrada, l'hem reaüttada J hem de sesuir realitwnt-fa. no r,M!dant que per aquesta tasca no mecestUem el consentiment de ninpü. sinó tan sol» d sentiment de disciplina patriòtica. Potser la fórmula més escaient de plasmar -tquesfa posició fóra no nomenar Consdl. sinó declarar que cn aquesta tasca constituent sota Talt •nriatge de!» mlnl«tre» Nicrfau d'D!wer i Carrasco Formiguera, col·laborarem amb entusiasme. Però tant sl se pegueix com si no se segueix aquesta iniciativa, en la forma este segur qne »e seguirà en d fotu. No tinc, donc». per què reprtir «jw tota aedó partidista que dire:lament o indirectament representés una temptativa d'entrebancar la política dd Govern de la Generalitat, abriria la porta a l'e*ci»ió a tots aquell» que mai possarem la no»fra disciplina patriòtica a cap consideració." A continuació es posà a discuMió l'Estatut definitiu pel qual ha de regir.»e el Partit Catalanista Republicà, d qual fou aprovat amb alguna esmena, després d'haver-ne rebutjat d'altre» l'Assemblea. Finalment a les dues de la nit, es procedí a l'elecció dds membres que havien de constituir el Consdl birectiu dd Partit Catalanista Republicà, En votadó secreta s'efectuà l'decció, l'escrutini definitiu de la qual acabava a altes hores de la matinada amb d »egüent resultat: Uafs Nicolau d'Olwtr, amb 376 vot», M. Carra»co Formiguera, 228. Jo«cp Sunyol i Garriga, 199, A. Rovira i Virgili, amb 191, J. Bofill i Mate», amb 185. Martí Esteve, amb 165. David Ferrer, amb 153. Segueixen en ordre de vot» el» senyors Carles Pi i Sunyer, Tomà» I Piera i E. Duran Reynals. Seguidament s'aixecà l'Aíseniblea. • • • LA RAMBLA sal'xla efusivament d» homes dd Consdl del Partit Catalanista Republicà — d'una manera espedalissima a l'amic Sunyol I Garriga — I està certa qoe sabran en-menar aquesta gran força democràtica d« Catalaiiya en cl conjunt de la política liberal cel noi^-e poble. • Degut a la iniciativa del secretari del partit radical-socUl'sta del Departament d'Alger, Sr. Chansarcl. consdler municipal, a ta qual d doctor Aboulfcer, "conseller gener?!" prc«ident del mateix partit va adh?rir-se entusiàstkament va cdebrar-ie d dissabte 35 d'abril un aperitiu d'honor, celebrant l'adveniment de la República Federal Espanyola, L'orinnitzadó anà a càrrec dds senvors Titreot i Bleet. dd Comitè rsdlcal-íodallsta. amb ta coHaboració del» senyor» Mascort i Preses, de la colònia catalana d'Alger, L'homenatge de Catalunya a Bèlgica Una imponent manifestació de cordialitat i d'agralment fou el resultat de la iniciativa llançada per LA RAMBLA i recollida pel poble de Catalunya En» sentim »atiafet», completament satisfets i honorats amb escreix, de l'èxit aconseguit per la idea patrocinada des de 'es nostres co!umnes d'homenatjar d poble belga — en el Primer de Maig — i recollida amb en. tu»:asme per la Premsa de Barcelona i per Catalunya en pes. Hi ha quelcom que dóna — i on aquestes hores més qae mal — una eor·f'-T!' :1·ifti!iad? ji. • t noVe p aritat cívica i un afany raé» de liberalisme. « * * SI nombre de targei rebudes el dia Primer de maig al Consolat belga — dirigit pe! digne cònsol M. Choidron — és formidable. Vingudes de tots ds indrets de Catalunya, la seva classificació resultà laboriosissima, per tsl com passaren de trenta rail tsrrrs i l->rpel'« nocta'* "riba- bava n. ei cuuauiai. Be ufeÀtLu, u-iuai m uotüuuua ciiiiuuamt del Primer de maig. Foto Cases.) donada.. Amb ell» ei tota Cstaluny.» la que feia acte de presència i la qu'abraçava el poble germà. * * ♦ Per no incórrer en omissions — sempre desagradables — ans abstenim de donar una relació de 'es personalitats i entitats que acudiren al Consolat Forca moltes i de tote les classe» social», detall a remarcar com una mostra més de la solidant,-. 1 amb què el nostre poble sent, 1 agraíment i la ciutadania De més a .més dd nombre elevadíssim de targes i signaturc» tn elc plec», es rebé una gran quantitat de comunicacions telefòniques i teltíràfiques de tot Catalunya, Espanya i àdhuc d'Amèrica. Ducs gran» paneres s'omplirer. de targe» i paper, i calgué habilitar dcpendènc:e» e»pc· ••'als dd Con·olst per incsblí ta desíüada dei públic, que coniinuà RnJ a últimes hores de ta tarda. • • ♦ Per acabar, saludem una vegada més — en nom de tots el» que hi acudiren e! Primer de maig — d noble poble, belga i fem present d no»tre afany, que é» l'afany de Catalun-ya, de perduració de solidaritat civil Avui que hem iniciat d nostre camí de dcmocrieie» i d'alliberíment», ens sentim més ll:gats, més endeutat», mes estimulats que mai amb ta Democràcia Be'ga. exemple europeu. Quan el digne senyor Chaidron. cònsol belga a Barcdona, fad arribar fins a les sltes esferes polítiques de! seu pals aquesta so'idaritat i aquesta admiració nostra, de Catalunya, vers ta seva gloriosa oació, e»tigui segur d senyor cònsol de ta nostra sinceritat i de la nostra rfu»ió. La monarquia borbònica mentia quan parlava així; d poble dc Catalunya — carn viva d'Europa — , sota la Llei insigne de ta República naixent, éí d'una absoluta i profunda sinceritat. Agraïm enesra la seva aportació a la Premsa que sabé recollir i propugnar la idea llançada de» dc les columnes de LA RAMBLA. Gràcies a aquest ajut, en l'espai de poqulssimes hores, Catalunya quedà bé: molt bé, d dia Primer de maig. nostre, que així sap manife»tar-se i que aixi sap saludar els gestos de cavallerositat i de llibertat. Avui, l'agraïment cordial ha estat ofrenat per escrit, com nn plebiscit; demà. si cal, ho seria també en actes L'aci te dvic que tingué lloc d dia Primer de Maig al Consolat bdga té aquest primer valor moral de la solidaritat entre pobles d'Europa, i un segon valor de reiterada protesta, de franca acusació, de nou requeriment de greuge» contra ta monarquia dels Borbons perseguidora i funesta. En aquest doble valor oferim de» d'ací — en una safata de plata — d gest de Catalunya al poble dc Bèlgica. La salutadó nostra té escalf d'abraçada i té afany d'emulacions. £1 petit — magnífic — poble europeu és per a nosaltres una alta exera- Els senyor» Chaiuarel 1 Aboullcer pronunciaren bdles al·locucions de simpatia, i en nom de la colònia espanyola ds senyora Soldevila I Marquès, tots dos de ta colònia catalana, pronunciaren sengles discursos que aixecaren rentusia»me dels concurrents .a Tacte. • La part musical anà a càrrec de l'Orfeó Espanyol de Bab-el-Oued, que, «ota ta direcció del »enyor Bellido, entonà en espanyol le» vibrant» note» de la Mar»dlesa. des en qüestió de poques bores al Consolat. Des de primera hora dd mati — a remarcar que aquell dia no existí absolutament cap mitjà per traslladar-se d'una banda a l'altra — es formà s la porta una llarga ena de ciutadans que, o deixaven ta seva tarja, o bé, com feren un nombre gairebé igualment elevat, signaren en els plec» preparats s aquest efecte a l'entrada de l'edifici del Consolat. Les dignes autoritats catalanes donaren el seu exemple, acudint a l'homenatge s Bèlgica. Entre dics — i la seva presència fou acollida amb entusiàstiques ovacions — Don Francesc Macià, el Primer President de la Generalitat Catalana, acudi també a remerciar, ell cl primer, l'aíecte cordial qne trobà a Bèlgica en les dures anyades inoblidables del seu exili i de la seva peregrinació pel món. Ventura Gassol, d company de sempre, el deixeble predilecte dc totes le» hores, acudi també a dir el seu homenatge i ta seva adhesió. Encara, Jaume Aiguader, ciutadà alcalde de Barcdona, i Lluís Companys acudiren, durant cl matí del Primer de maig, al Consolat de Bèlgica Tots ell» perseguits en les hores abjectes de la Dictadura, donaven l'exemple I posaven en la simplicitat de l'acte una nota solemne i emo- Festa d'art en homenatge a la nació belga Aquesta entitat, que de Icmpe venia projectant una funoló er. hrmantge n la narí b go pel cerdial acolliment dispensat als nostres exiliats, es complau a anunciar que r darrers d'aquest mes, i comp'ft'it amb l'adhcrió de la Goneniilst de Calalunjra i de l'AjunUTieïu Je Borcelona, celebrarà aq'ins·a m«rescudn festa d'art en un tealra do la capital. Constiluir& nna solemultul per la Imponkncis J<>1 programa: una obra laalral, .íonc'»it, oborals, recital de poesies i cnnfíonetes i la Dandn Municipal sola la direocd nt« «,„ íe, c,UMi provoc|ldo|.#, Isct, "altruista". ..«.a 78<