rasa Ajçnstí ruinr ii FABRICA d aigües carbònique. xarops m\l orxates Telèfon 53202 Ba*celonjl (esport i e i u t a d a n i a) H fan p«mpiJlt.guM ull*? t·njor, no! Scate till·rM «raduidit ■ can fiANUlt Diu el President Si en sap*> sentir Iota ia tran^cendèMcia— tle l'Estatut de Cataiunya— t'aboearàfi» a aquest plebiscit i a aquest referèndum amb tota ia fervor DEL ftLE SE SEWT ALLIBERADOR DE SI MATEIX i de la *eva pàtria, amb aqneli Ímpetu dei poble que es veu aiiiberaf 9 després tie més de dos series d'eselavatge. Francesc Macià A l oazc dc Miembrc de 1714 òe»apareixia, «embiava per «etnpee méi. la pei mualitat política de Catalunya. Com «a nova, progressiva, humana, profundament humana i absotaament intemacionaliïta. .única manera d'entrar dc ple a la consciència del món. I si alguna cosa mancava perquè l'obra dels precursors i dels poKtics retrunyis amb fcfft espetec davant del món, un somiador més polhic que somiador Francesc Macià, amb la revolta de Prats de Molló deia a tots els homes liberals dc li terra que a Catalunya hi havia un problema de llibertat que s'havia de resoldre si volien la pau del món, com s'havien resolt desprée de la lluita del 1914 els problemes de llibertat de Polònia, de Finlàndia, de Letònia i de tants altres píbles esclaus, EJ que ha esdevingut després is proa recent perquè sigui viu encara a la memòria de tothom. • • • — COMPANIA- Tf NACIONAL O TELE FONEMA OUveUt »cc* • raaiMAt ael loverr. de la Genero——— Lliet j| rst* ocupsO* • *• . TELEFONEM A 1 L r·L··eones·atiM. 40 MS/Orfa tjuntenent e- --«to d' aquest ****** ^cts·a.C*, j^* X^^cu^ oUA ^ ^ * vUL·, ^^ ^^ Una de les primeres quartilles originals de la redacció de l'Estatut de Catalunya todos de aqui son tan difer-uites que precisa una legislación especial, única, para Catalulla. Sí, si, djtedes tienen razón de pedir la auiòi-omia. _U8 . haven fix^t cn d què això significa? Compreneu el fet diferencial de temperament i de vida i de niancra d'éíser que fa impossible que une* llds dictades per E-ípanya tinguin eficàcia possible per Catalunya? Les paraules (Taqudl governador eren la conseqüència del criteri formst per un home de forta cultura en gent que la viu i la sent; que la nostra economia sigui orientada per les persones que la tenen emre mans i que per tant no podran donar-li solucions contràries als nostres interessos; que dt nostres infants siguin ensenyats degudament i m e! nostre idioma, perquè els sigui més comprensiva I'íxplicació i tinguin la sensació de la dignitat de la pròpia llengua; que ia nostra justícia sigui heu nostra i que o«r Uhiçiottv e^s -.ostres plets ' no hàgim de lluitar amb funcionaris que no ens entenen i tampoc \o!eii entendrens, i que a més hàgim d'agafar tot sovint d tren cap a Madrid perquè d Tribuna! Suprem ens doni la raó que pretenem o crckT} tenir; i en fi, dc l'aprovació del nn tre Estatut n'ha de venir la tran qúiHitat i la pan al nostre pafs: perquè l'imperi dc la justícia ningú com els que n'han patit set i fam poden imposar-lo, I una vegada niés, com quan anirvíi,! en campanya electoral darrerament, hem d'afirnur: «jue d.« homes d'eí qnerra no sentim pas una Catalum; reclosa i uncada als coreruts mò dems : la Catalunya a què nosaltreaspirem, és una Catahmva Itoternaci • naüsla dintre la qual s'hi trobin tots e's homes honrats i dc bona luntat, que són aquests, precisameir d que volen ésser respectats pe.-;.' ells sóu els primes en saber respe; tar ds altres. F. ROSFLL MON'TAXF PER L'ESTATUT * Per aquesta setmana han estat anunciats una infinitat d'actes públics destinats a comentar l'Estatut de Catalunya. A dos quarts de vuit del vespre d'avui tindrà lloc, a l'Unió Catalana, una sessió, en la qual el senyor Miquel Vidal i Guardiola estudiarà "L'aspecnrmander" i d senyor Joan Estelricli "L'aspecte polític". A les vuit del vespre, d catedràtic dc la Facultat de Dret d'aquesta Universitat, doctor Josep Xirau i Palau, donarà, a l'Ateneu ITolitèchnkum (carrer dc Sant ' Pere més alt, núm. 27). una lertura comentada de l'Estatut. Serà admesa la intervenció dds que hi concorrin, si creuen oportú fer alguiw Bbservadó.' | A les deu, d membre de la sutponèncía dc l'Eslatut senyor Marti F.steve. parlarà a1 l'estatge d'Acció Catalana Republicana (Corts Catalanes, numero 589) dc "La solució autonòmica de! problema de Catalunya". A dos quarts d'onze, i organitzada per la Joventut d'Esquerra Republicana, et doctor Xicolau Battestini, d'putat de la Generalitat, desenrotllarà, a La Falç. mu conferència sobre que tions socials relacionades amb l' -:-»tut . 1 El mateix doctor BaUestini panara. també, de l'Estatut, demà, dima-ts. > la nit, a l'Ateneu Enciclopèdw Jar. Per al dimecres, dia 22, hom anuncia una altra conferència pel Conseller de la Generalitat, senyor Carrasco 1 Formiguera. Versarà sobre d ten" "Els catalanistes radicals davant 1 l-jtatut", i ha estat" organiuada per Joventut Catalanista Pau Clans. E! mateix dimecres, a la'-^T hora. el senyor Josep Punyet 1 Kosu príiident de la Comissió de PffW»"1 . da de l'Ateneu Català Republ.ci ^ districte VI, parlarà igualment de 1 tatut de Catalunya, com a ina·.igurl·'· de les converses i conferències ques organitzades per l'esmentada missió. SI algun Ajiiiitanicnt no aprovéN l'Estatut del nostre pofile. faria traïció a la història, a l'hora firesent i a l'esdeTenidor de C'ataliiiiTa. El iietit uiiinicipi d'Olivella, en aprovar el primer l'Estatut pei' aclamació, dóna un alt exemple de civilitat i de patriotisme fallit a la petita municipalitat d'Olivella!