a r a m o 1 a iq ae seienrore ae isba La volta ciclista a Catalunya CLASSIFICACIÓ DE L'ETAPA i. V. Ferrer, 5 h. 10 1. .2 5. a. M. Caoymrdo, 5 h- 3» m. 13 8. 3. CabaDiri. 5 h. 30 -u 17 ». 4- Muller, 5 h. 30 m. 19 «. 5. Cafto, 5 h. 30 m. 22 1. 6. Nicolau, s h. 30 m. 22 s. 7. Cyprieo Elis, 5 h. 30 m. 30 «. 8. Riera. 5 h. 30 m. 37 «. 9. Telm García. 5 h. 30 m. 45 s. 10. Colis, 5 h. 30 m. 50 «. 11. Paulo. 5 h. 30 m. 55 t. 12. Ros, 5 !». 31 m 03 ç. 13- Aubalat, s h. 31 m. 13 a. 14. Izquierdo, 5 h. 31 m. 14 t 16. Soler, s h. 31 m. 14 s. 16, Cardona, 5 3« m. ao %. 17. F. Aguilar, 5 h. 31 m. 30 •■ 18. Escuriet, 5 h. 31 m. 35 f. 19. Vhttngo, S h- 3' w. 35 »• 20. Simoni, 5 h. 31 ra. 45 t. 21. Flequer, 5 h. 31 m. 45 $. 32. Pagès. 5 h. 31 m. 45 s. 23. Pino, 5 h- 3» m. 45 24. P. Sant, 5 h. 31 m- $2 t. 25. Buissan, 5 h. 31 m. 52 36. Llumà, 5 h. 31 m. 52 8. 27. Panicello, s h. 31 m. 53 ». 28. Grosocordon. 5 h. 31 m. 52 8 29. Bobo, 5 h. 31 m- Si s. 30. Subils. 5 h. 31 m. 5» »- 31. Sardanyons, 5 h. 32 m. 07 s. 32. Casanada, 5 h. 31 m. is (. Fins a 61 classificats. LA VOLTA DURANT LA SETMANA De Reus a Alcanyiç L'ETAPA DEL CALVARI Aquesta etapa (la segona) fou la més dura que han hagut de fer e!» corredors. £1 recorregut, d'una llargada excessiva, citava p!e de carreteres dolentes, i amb fortes pujada, remarcaat-se sobretot la que va d'Amposta a Morella. L'ascensió a la bella ciutat del Maestrat fou un veritable calvari per als corredors. Els elements morelians, plens d'entusiasme i de bona U, Tolgueren fer passar e!s corredors per dins el poble, cosa que hahavien d'haver previst com impossible per les moltes dificultats que això representava. El fet d'haver de pujar i baixar pel mateix camí, ja era per si sol •nficient per fer desistir d'aquest propòsit. Degut precisament al pas per dintre Morelia, es registraren alguns fets e nia carrera que creiem que han estat lamentats per tothom. Quan Caoyardó i Cardona atraparen els dos fugililus no rellcmtlren la marxa, sinó qut foren c'.ls el» qui al seu torn fugiren. Tot Montblanc s'havia abocat al lloc d'arribada. Predominaven i donaven la nota més alegre i simpàtica, les damisel·les tnontblanquines, les quals atengueren sollicitament tothom. També ajudi a l'èxit de l'arribada, cl íet de celebrar-ae la festa major, la qual es veié molt lluïda. Estiguérem allotjats a casa el senyor Josep Maria Poblet, el qual estigué amabilissím i molt atent amb nosaltres. Ens moítrà una collecció d'objectes artístics, que formen veritablement un pc'it Museu, de valor força notab'e. La filla i una neboda (bon.ques i simpatiquissimes) dels senyors Poblet, tingueren cura que no :n$ faltés res i ens atengueren «oHIcitament. També el fill del senyor Poblet LA VOLTA CICLISTA A CATALUNYA. — Moment emo cionant de l'arribada a l'estadi de Montjaíc L'arribada a Alcanyiç magnifica de públic. Però, no es po; dir el mateix pel que fa a l'estada dels corredors i seguidors. La majoria dels primers hagueren üe dormir amb jaços de palla i mancats de moltes coses indispensables. EU seguidors aviat trobaren la ■olució arribant-se fins a Casp, on se'ls atengué degudament. Així, doncs, el nostre veritable final de l'eUpa fou Casp, la 'Ciudad del Compromiso" com diuen les caspolines. Alcanyiç - Montblanc Per nosaltres fou aquesta etapa (la rercera) la més disputada i per tant, la més atractiva. Passat la ciutat de Casp, on encara anaven en compacte escamot, començà la batalla i no pari fins a Montblanc L'heroi de l'etapa fou Josep Gascón, el qual fins es permeté el luxe dc fugir i sembrar el pànic entre els que formaven el grup davanter: C'ardona, canyardó, Nicolau, Simoni. Cavallmi i Elis. Elis fon el primer de sortir en persecució de Gascón, i més tard Cardona i Canyardó. Això fou degut ■ un moment de confusió que produí un "proveïment" espontani al coll d'una muntanya. ens acompanyi i faciliti en tot moment ia nostra tasca. A iots molt agraï», per tantes atencions que no mereixen. Montblanc - Ripoll Aquesta etapa va fer-st remarcar per la seva lentitud. Els corredors semblaven esgotats i es reservaren excessivament, puix que el promedi no fou, ni de molt, el que corresponia a la seva categoria. També Ripoll acudi en massa a l'arribada. La Uistima fou, però, que s'arribés amb dues hores dc retard sobre l'horari previst. Molta gent es veié privada de romandre esperant: els uns perquè havien d'annr a treballar, e!s altres perquè tenien obligacions igualment ineHudiblei. Degut a la suspensió de l'etapa Ripoll-Perpinyà, tinguérem un dia de repòs a la ciutat ja citada. S'organitzà un lluït ball, al qual assistiren les noies més gentils de Ripoll i es procurà homenatjar la gent de la Volta. El dia de repòs va ploure gairebé tot el dia. Això féu que les converses amb els corredors fóssiu molt animades í s'organitzessin festes amistores entre els seguidors. Tot plegat va fer que hora s'emportés un excel·lent i ben agradable record de Ripoll. Ripoll - Terrassa Aquesta etapa veié esfróndar-se e! primer lloc que ostentava Canyardó, degut a una avaria soferta a pocs quilòmetres de la meta. El recorregut, degut a les fortes pluges, estava en molt mal estat. A Massenet de Cabrenys la riuada tenia una profunditat de mig metre i eU corredors no podien passar per altre lloc. El iar.g no ens deixà, fins que en ésser a Mataró ens internàrem cap a Argentona per a dirigirnos a Sabadell i Terrassa. L'arribada a aquesta ciutat, com a tot rren, molt digna del seu bon nom. Terrassa - Manresa T > penúltima etapa fou sensiblement catastròfica en tots els aspectes. En primer lloc, els corredors cobriren el recorregut a un temps inferior al reglamentari, i això promogué, de moment, un gros conflicte. Canyardó va ésser penalitzat amb cinc minuts per haver acceptat un bidó. En canvi, Manresa va merèixer per part del Jurat l'adjudicació de la Copa Macià. Resultats tècnics Primera etapa. — 1, Cardona; a, C. Elis; 3, Riera. Segona etapa. — l, Canyardó; 2, Cavallini; 3, Balmanion. Claasificaeió general: 1, Canyardó; 2, Cavallini; 3, Cardona. Tercera etapa. — 1. Cardona; 2, Canyardó; 3. Cavallini. Classificació general: 1. Canyardó; 2, Cardona, 3. Cavallini. Quarta etapa. — 1. Canyardó; 3, CavaUini: 3. Cardona. Classificació general: 1, Canyardó; 2, Cardona, 3. Cavailinl. Cinquena etapa. — 1, Cardona: a, Simoni: 3, Nicolau. Classificació general: 1, Cardona: a, Canyardó; 3, Simoni. Sisena etapa. (Provisional). — 1. Balmanion; 2. Muller; 3, Viarengo. Classificació general: i, Cardona; 3, Canyardó; 3, Simoni. L 'organització S'han dit moltes coses de l'organització d'aquest any. Nosaltres dimn sincerament el que opinem. En primer lloc, ens fem cirrec de les circumstincies una mica anormals en què els organiliadors hagueren d'actuar la darrera setmana anterior a la Volta. Però també hem de dir que han pecat, potser, de massa optimistes. Així yeiérem com s'anunciaven projectes i idees, dele uns i dels altres, que després no ban tingut confirmació. Una setmana abans de coraenflar la gran prova ens deia l'amic Torres, l'incansable i valuós element cooperador de l'organització, que s'havia pensat en confeccionar unes llistes amb els noms dels inscrits, que facilitarien en gran manera la informació per als periodistes, organitzadors, etc, Això no es va fer. segurament per manca de temps. Diem aix, perquè els programes no aparegueren fins al dijous, o sigui, tres dies justos abans de la Volta. Per tant, l'aparició d'aquest programa, ja fou excessivament rítardída. i el primer perJudicat creiem nosalirís que foren els organitzadors, que n'Iiaurien pogut vendre molts més. Ara que parlem del urograma, volem dir que en anys anteriors es tenia l'atenció per part de la U. E. de Sans, de fer constar el Comitè de Premsa de Barcelona. Aquesta vegada no hi ha hagut res d'això, i voTe msuposar que no ha estat com una desconsideració a la majoria de la premsa barcelonina que tant d'espai dedica I ha dedicat per a la propaganda de la Volta, sinó Simplement per no atinar-hi. ^ Una altra mostra d'optimi»me, era l'anunciar una reunió per al mateix dia de l'arribada al vespre, al local del Circol de Sans. Hi havia d'haver repartiment de premis, etc. Feia bonic, hauria estat un brillant epOeg. la idea era goaa. Ptrò... tot plegat s'esfumat, i ens hem quedat amb la bon* fe dels que idearen l'acte. De què podem acusar l'organització? En tot cas de benèvola. L'aplicació del Reglament s'ha de procurar que sigui efectiva des del moment mateix de la sortida. En cas contrari, hom s'exposa que el jutgin com excessivament rigorós en determinats "casos", i àdhuc com a partidista. Per altra banda, cal reconèixer que un dels factors que ha poftat més desmoralització en el gros públic, ha estat la suspensió de l'etapa Ripoll-Perpinyà. L'entrada m territori francès havia desvetllat un fort interès i era un dels principals atractius de la finida Volta. Però. amb tot. no creiem que sigui culpa dels organitzadors la suspensió d'aquesta etapa, perquè nosaltres tinguérem ocasió de comprovar molts dies l'activitat dels seus elements en el despatx i resolució de trimits de passaports i tots els afers que eren necessaris í ineludibles. Aquesta és, per nosaltres, l'ensopegada més grossa de la Volta. Petquè, en els altres aspectes, tothom esti exposat a què una ciutat que hom creu suficientment capacitada per a un final ifelapa, a la pràctica demostri el contrari. Res ensenya tant com l>nperiència. En aquest punt, caldria ja descomptar Alcanyiç. on els eorredor» no estigueren prou ben atesos en llur majoria. Als altres lloc, no hem sabut veure més que una gran predisposició dels elements del peMe perquè tots els que figuren en la Volta en sortissin satisfets. Els fhats d'etapa a Montblanc ï Ripoll han reeixit plenament i són dignes de figurar en edicions vinents. Eo conjunt, doncs, l'organització ha estat si fa no fa com sempre. Perquè la manca de puntualitat en l'hora de sortida de les etapes, no és pas la primera vegada que s'ha presentat. No ens mou l'esperit de critica a ultrança, ni el de l'elogi. Però això no ens priva de reconèixer que els elements del Sans han fet un gran esforç, en una tasca ingrata, per a organitzar la Volta a Catalunya i per aquest motiu són mereixedors del nostre rntusiistic i sincer aplaudiment. Els càstigs Davant el càstig imposat a Canyardó, hem volgut saber la impressió que en tenien «I versos corredors. En general, tots hi estaven conformes, però deploraven que no s'hagués fet més enèrgica la vigilància. De Cavallini se'ns digué que quan va rompre el quadro,, va pujar en un auto i dintre d'aquest, tot marxant, va arranjar l'avaria. Això, ens ho digué més d'un corredor. Aspectes nous Com a nota curioslssima, i qne ha constituït un bon mitji de propaganda, cal fer constar l'èxit del gegant dc la Casa Molfort's, en totes les poblacions on hi havia final d'etapa o control de proveïment. E". gegant, muntat en la seva bicicleta, acostumava també a 'classificar-sc" en els primers llocs. ' També és de tenir en compte l'atenció de la Casa "Grange-Crush", la qual per mitji del seu representant senyor Daura, oferia contínuament a corredors, seguidors, etc., el seu excel·lent producte. Els corredors, principalment, buidaven sovint llurs bidons per em- net, una neta. una manifesta superioritat en ningú. Nosaltres ho diguérem ja en un dels nostres articles apareguts poques setmanes abans de la Volta. Calia, urgia en gran manera que existís l'estimul, que no hi haguessin victòries fàcils. Remarcàvem com calia més la qualitat que la quantitat Es cert que fallaren algwis valors estimables, com Grandi, Degraewe, Vardyck, Chabran, però amb tot 00 hi havia els homes que nosaltres creiem que haurien de figurar en la nostra Volta per entrar definitivament amb la categoria de gran carrera en el programa internacional. No és estrany, doncs, que Cardona i Canyardó hagin palesat en tota la prova una superioritat tan manifesta que els permeté sense matar-se d'adjodicar-se la majoria d'etapes. I això no és precisament el que més convé a la Volta a Catahmya. Li cal, per sortir de li monotonia, aires nous i plens de força que vinguin a injectar als nostres corredors les ganes de supera-se, de fugir de l'apatia. I aquesta força s'ha de cercar all! on existeix, si no és a casa. entre nosaltres, implantar-la de fora. Poca quantitat sl voleu, però insuperable si podem. Pel camí que seguim, creiem nosaltres que no arribarem pas a*li «o tota fan sin'·erament desitgem. Dels corredors Dediquem un merescut elogi a Salvador Cardona per la seva victòria qne ve a enriquir el palmarès de la nostra Voha. Cardona ha estat, junt amb Canyardó. el millor home de la Volta, i com a tal s'ha comportat La seva forma actual sembla ésser perfecta com ho demostra el fet de gua- LA VOLTA CICLISTA A CATALUNYA. — El vencedor és felicitat per les autoritats, alcalde ciutadà Aiguader i el nostre amic Sunyol, diputat a Corts, en representació de la Generalitat plenar-los de nou amb l'agradable beguda que és r"Orange-Crush". Una altra casa que s'ha distingit és la del paper de fumar "Bambú", la qual ha auxiliat sempre tots els corredors sense distinció de categories. La casa "Bambú" és la que fa més anys que coopera entusiisticament a la Volta. Cal que aquests exemples siguin imitats. Poca competència Ens hem de plinyer sincerament de la manca absoluta de competència, aquella compelència que fa estar insegur tothom de les seves pròpies forces i que fa que no es pugui veure una nyar la majoria de carreres en què ha pres part, sobretot a França. Finalment, aquest any, Cardon^ ha actuat amb èxit entre nosaltres, perquè altres vegades havia estat força apagat. Rebi la nustra felicitació. Marian Canyardó és l'home de sempre. No ha perdut gens d'aquell seu valor tan discutit. Molt al contrari ; creiem nosaltres que si el càstig- sofert en la penúltima etapa ho hagués estat en la segona o tercera, hauríem vist una lluita superba a què ara no hi hagut lloc per la bona amistat que ha unit tota la Volta l'entesa Canyardó- Cardona-N icolau. Canyardó ens ha dit, que si per res li sabia greu no haver guanyat aques- DNA PENSíD* ENCERTíD Uon Esteve Supervia obre una camiseria. Roman a l'establiment badallant d'avorriment. Pensant en la sitnació. troba al fi una solució. De Moltfort's es fa client i ho anuncia somrient Veu la botiga envaïda de parròquia distingida. Don Esteve, satisfet, veu el negoci que ha fet. ta Volta era per no haver conquerit la copa de don Francesc Macià. En ordre de mèrits, pel cantó dels nacionals cal posar-hi Cebrian Elis, un valent i promeiedor corredor, que habitualment resideix a França. Elis ha fet una Volta magnifica de regularitat En tot moment í jurava en l'cscaraot davanter i en moltes ocasions era ell qui donava la bau'ia. Cebrian Elis ha tingut un bon debut entre nosaltres. Nicolau també sha comportat formidablemínt, encara que ha pogut comptar amb l'ajut preciós de Cardona-Canyardo. També són dignes d'esment, els llocs conquerits per Riera. J. Gascón, Escuriet V. Cebrian. Sardanyon, Cifio. Aubalat, Pontes, etc Dels estrangers, remarquem en primer Hoc l'alemany Muller, per córrer sense ajut de ningú, i ésser com tots hem pogut comprovar el minyó més simpàtic i divertit de l'actual Volta. Es un corredor molt melòdic i que mai dóna la imprefsió de fatigat. La "troupe" italiana es distingí per aquest ordre: Cavallini, el qual es mostri el més complet de tots i el més perillós; Simoni, un bon corredor, encara que no tant "dimoni" com deien; Balmanion, també cs un bon corredor, sense però arribar -a despuntar molt. Quant a Viarengo, és el més fluixet de tots. Dels altres estrangers, no sabem què dir-ne, perquè tampoc han vingut aci amb pretensions. Tals són. Bulsant, Bobo ! Subils. L'èxit de la Volta Malgrat tot i contra tot, la Volta a Catalunya ha obtingut un fort èxit. Arreu ha despertat un gran interès, augmentant, encara, en els pobles per on hem passat aquest any per primera vegada. En aquest aspecte, s'haü destacat Morella. Casp, Montblanch Ripoll. La gentada ha estat btaensa i impressionant de debò. Les noies belles i elegants de Montblanch i les tar amables i acollidores de Ripoll han estat la representació de l'element femení en aquesta emoció que tan vi vament sap despertar la nostra Volta Globalment, doncs, la XIII Volta ciclista ha obtingut el mateix o majoi èxit que les precedents. PERE ABELLA-MASDEL ELS HEROIS DE Í'MRE jUn verdadero placerJ. Vil»»» «■« eaMealM. qac ••lUIrrk·. rsUa ralM cblfalllaa. Tlcaea !■ urm radUalc d* slagria. • •i.··dr· 4r tH(« •«■«•a· ■ rrpt.ar. J ■■■ patrea. I*lie«a. easlmaplaa •■■ MaMr alsaaa raata Wkaa aaala·aa·ealr aaaa batcllaa *• Oranae-CRUSH kaata lenalaarlaa. Dr*fmt% fe ,.,„, «•**■'•■■«•* ll·laa pam caailaaar «a* Jargaa > aaa aUgraa «•rr«raa. Ta4a aiaarr eaiaaaa·a bi|aa aolo dtkr 9*rm\tkw aa* bckaa Oran«e • CRUSH. PUala alnapra par ta noai>r«: Orange-CRUSH 7 acé|M«la MlaaMala aa aa kaulla arlclaat patralada. Itneaaria 4a lu laüiaclaada. (W-CRÜSH Le Brix, el famós pilot francès, ha mort quan intentava el vol París - Toquio L'aviador ha enviat des de Krasnogo Holse (regió de Ufa), el següent telegrama: "La tripulació del "Traït d'Union" acaba de sofrir un terribleaccident, motivat pel mal temps. Le Brix i Mesmin han resultat morts en caure l'avió. Doret ha pogut salvar-se, fent ús del paracaigudes. DADES BIOGRÀFIQUES DE L'AS DE L'AVIACIO FRANCESA, LE BRIX El tinent de navili Josep Maria Le Brix havia nascut a Baden Morbihan. el 2 dc febrer de l'any i8«- Desprég de brillants estudis al Col·legi de Vannes i després al Licíu de Lorient, va entrar a l'eseóla naval l'any 1918. L'any 1924 va obtenir el títol de pilot aviador. Amb Diendonne i Costes va projectar el viatge al voltant del món. comprenent la travessia dc l'Atlàntic sense escala. El 10 d'octubre de l'any 1927. els dos aviadors emprenen el vol i realiuen un viatge notable, que acaba amb el »ol sobre totes le» repúbliques d'Amí- , rica. A la seva tornada a França, se ««■ para dc Costes i prepara amb ««• si un nou raid fins a Saigon. q« realiua el mes de desembre de 1 any 1929. Sofreix un accident » Salf*' nia, en el qual Rossi va resui» greument ftrit. Dèsprés dalg"n> . mesos, Le Brix s'associa amb v° ret, per a formar la tripulació «. -Trait-d'Union". S'adjudiia set records internacionals i «' f*"' mundial de distincia en circuit un cat. I després emprèn la temptat.v» de rècord de distància en "n,a ta. Tan prompte com torna a r ça. prepara una nova ««X^Vj El mecànic Mesmin W*** cut l'any 1897. Havia servit *f* la guerra en l'aviació.